Hasta era el terme llatí que designava una varietat de llança en la Roma clàssica. Inicialment fou l'arma típica dels legionaris romans i donà nom als soldats anomenats hastats. En època de la república els hastats anaven armats amb pilum, però els soldats del tercer rengle, els triaris, conservaren la seva hasta tradicional.
A diferència d'altres armes llargues de git (lancea, pílum, verutum), una hasta es mantenia a la mà dreta del soldat per a ferir de forma directa. En cas de emergència es podia llançar. miniatura|Dibuix d'una llança nòrdica semblant a una hasta romana.
Característiques Una hasta era una llança amb astaDCVB: Asta. de freixeDCVB: Freixe. d'una llargària de l'ordre de 2-2,5 metres. La punta o ferrussaDCVB: Ferrussa. era de ferro o acer, d'uns 30 centímetres de llarg. Disposava d'un aristolDCVB: Aristol. metàl·lic en la part inferior, que permetia clavar-la a terra o usar-la en combat si l'asta es trencava. El pes total variava entre 1,2 i 2 kg.
Hasta i ascona muntera Una hasta era molt semblant a l'ascona muntera que portaven els almogàvers.
Terminologia romana Punta o ferrussa (cuspis, spiculum, aichmê, epidoratis) Asta (hastile, doru) Aristol (spiculum, sauroter, sturax)
Variants Flavi Renat Vegeci escrigué sobre algunes varietats de llances. Hasta amentata. Llança amb un amentum per a llançar-la Hasta ansata. Llança amb una baga per a llançar-la. Hasta velitaris. La llança que portaven els vèlits, guerrers d'infanteria romans. Hasta pura. Llança sense ferro emprada com a condecoració. Hasta praepilata. Llança amb un botó o una bola a la punta, usada perquè la ferrussa no punxés en els entrenaments. Hasta publica (vegeu subhasta) Hasta centumviralis i hasta decemviralis. Usades com a símbols de jerarquia dels jutges. (Vegeu Centumvir i Decemvir).
Documents 8dC. Ovidi, a Les Metamorfosis parla de les fustes d'un dard excepcional. 1128. “...Allata est hasta fraxinea, ferrum pictavense praetendens...” any 1283. Desclot dona el preu de les llances, en descriure el Combat de Malta. Una llança amb asta de freixe i amb el ferro fabrit (polit) costava un morabatí d'or. Els triaris romans havien de pagar cadascun el seu equip. És interessant poder estimar, per comparació, el preu d'una hasta.
1538. Joan Lluís Vives, en els seus Diàlegs (Linguae Latinae exercitatio), esmentava la llança i la seva punta.
1551."Per hastae cuspidem currere". Expressió comentada per Desiderius Erasmus. 1792. "Per hasta cuspidem currere" (Passar un gran perill).
Referències
Categoria:Armes blanques Categoria:Història militar de l'antiga Roma