Phnom Penh (pronuncia nòm-pèn) és la capital del Regne de Cambodja i la ciutat més gran del país. És la seu del govern i acull el palau de la casa reial, la Cort Reial de Justícia, els principals serveis administratius i els ministeris. És un centre comercial important al sud-est asiàtic per la seva situació geogràfica estratègica al delta i la confluència dels rius Mekong i Tonlé Sap, que en fan un port fluvial amb sortida al mar de la Xina Meridional. Com a centre turístic, la ciutat conserva l'ambient cultural asiàtic i la seva controvertida història.
La ciutat antigament funcionava com un centre de processament, amb tèxtils, productes farmacèutics, fabricació de màquines i mòlta d'arròs. Els seus principals actius, però, eren culturals. Les institucions d'ensenyament superior inclouen la Universitat Reial de Phnom Penh (establerta el 1960 com a Universitat Reial Khmer), amb escoles d'enginyeria, belles arts, tecnologia i ciències agrícoles, aquesta última a Chamkar Daung, un suburbi. També es trobaven a Phnom Penh la Royal University of Agronomic Sciences i l'Agricultural School of Prek Leap.
Coneguda com la "Perla d'Àsia", va ser considerada una de les ciutats més belles construïdes per França a IndoxinaPeace of Angkor Phnom Penh als anys 20, Phnom Penh, juntament amb Siem Reap i Sihanoukville, són destinacions turístiques globals i nacionals importants per a Cambodja.
La ciutat destaca per la seva arquitectura històrica i atraccions. Es va convertir en la capital nacional el 1434 després de la caiguda d'Angkor, i va romandre així fins al 1497. Va recuperar la seva condició de capital durant l'època colonial francesa el 1865. Hi ha una sèrie d'edificis de l'època colonial escampats pels grans bulevards.
A la vora dels rius Tonlé Sap, Mekong i Bassac, Phnom Penh acull més de 2 milions de persones, aproximadament el 14% de la població de Cambodja. L'àrea metropolitana de Phnom Penh inclou la propera ciutat de Ta Khmau i alguns districtes de la província de Kândal.
Etimologia Phnom Penh (lit. 'turó de Penh') pren el seu nom de l'actual Wat Phnom (lit. 'temple del turó') o de l'antic Regne de Funan, un antic regne que va existir del segle I al VII dC al sud-est asiàtic i precursor de l'actual monarquia cambodjana. Diu la llegenda que l'any 1372, una vídua rica anomenada Penh va trobar un arbre Koki flotant pel riu Tonlé Sap després d'una tempesta. A l'interior de l'arbre hi havia quatre estàtues de Buda de bronze i una estàtua de pedra de Vixnu. Penh va ordenar als vilatans que aixequessin l'alçada del turó al nord-est de la seva casa i va utilitzar el bosc de Koki per construir un temple al turó per allotjar les quatre estàtues de Buda, i un santuari per a la imatge de Vixnu una mica més avall. El temple es va conèixer com Wat Phnom Daun Penh, que ara es coneix com Wat Phnom, un petit turó de 27 m d'alçada.
L'antic nom oficial de Phnom Penh és Krong Chaktomuk Serei Mongkol (, 'Ciutat de les cares de Brama '), en la seva forma curta com Krong Chaktomuk (lit. "Ciutat de les quatre cares"). Krong Chaktomuk és una abreviatura del nom complet que va ser donat pel rei Ponhea Yat, Krong Chaktomuk Mongkol Sakal Kampuchea thipadei serei teakreak bavar borei roat arriba a Seima moha Nokor ( [kɾoŋ catomuk mɔŋkɔl sakɑl kampuciətʰəpaɗəj serəj tʰeareaɓɑːʋɑː ʔenteapat ɓorəj rɔətʰariəcsəjmaː mɔəjmaː mɔɔhaː]). Això es tradueix lliurement com "El lloc dels quatre rius que dona la felicitat i l'èxit de l'Imperi Khmer, el màxim líder i la ciutat inexpugnable del Déu Indra del gran regne".
Història Els orígens de Phnom Penh estan envoltats de llegendes. Segons la tradició, la ciutat deu el nom a una dona anomenada Penh, que al hauria trobat diverses imatges sagrades dins d'un arbre que flotava pel riu. Per allotjar-les, hauria fet construir un petit santuari sobre un turó artificial, l'actual Wat Phnom. El nom Phnom Penh significa, aproximadament, «turó de Penh».
La ciutat va adquirir importància després del declivi d'Angkor. Cap a la dècada de 1430, el rei Ponhea Yat va abandonar Angkor i va establir la cort a la regió de Phnom Penh. La ciutat esdevingué així capital del regne durant diverses dècades, però posteriorment la cort es traslladà a altres indrets, entre els quals Longvek i Oudong. Phnom Penh va continuar existint com a assentament comercial gràcies sobretot a la seva situació a la confluència del Mekong, el Tonlé Sap i el Bassac.
Phnom Penh no es convertí definitivament en capital fins al . Després de l'establiment del Protectorat francès de Cambodja el 1863, el rei Norodom traslladà la residència reial d'Oudong a Phnom Penh el 1866. A partir d'aquell moment, les autoritats colonials franceses impulsaren una profunda transformació urbanística de la ciutat, amb la construcció de carrers, canals de drenatge, edificis administratius, mercats, escoles i infraestructures portuàries.
Durant les primeres dècades del , Phnom Penh es consolidà com el principal centre administratiu i comercial de Cambodja dins de la Indoxina francesa. La ciutat presentava una marcada diversitat social, amb comunitats khmers, xineses, vietnamites i europees, i va desenvolupar una arquitectura en què coexistien els edificis tradicionals khmers amb construccions d'estil colonial francès. Durant les dècades de 1920 i 1930, el creixement i l'embelliment urbà contribuïren a donar-li reputació com una de les ciutats més atractives de la regió.
Després de la independència de Cambodja, assolida el 9 de novembre de 1953, Phnom Penh va experimentar un període de fort creixement i modernització. Durant els anys cinquanta i seixanta, sota la direcció política de Norodom Sihanouk, es van construir nombrosos edificis públics, instal·lacions esportives i barris residencials. Aquest moviment arquitectònic, conegut posteriorment com a Nova Arquitectura Khmer, combinava principis del moviment modern amb elements adaptats a la tradició i al clima cambodjans.
La situació va canviar radicalment amb la Guerra Civil Cambodjana. Després del cop d'estat de Lon Nol el 1970 i de l'establiment de la República Khmer, Phnom Penh es convertí en el principal bastió del govern republicà. Centenars de milers de persones procedents de les zones rurals, desplaçades pels combats, es refugiaren a la capital, fet que provocà un creixement extraordinari de la població i greus problemes de proveïment.
El 17 d'abril de 1975, les forces dels Khmers rojos van entrar a Phnom Penh després de derrotar el govern de Lon Nol. Immediatament van ordenar l'evacuació forçosa de pràcticament tota la població de la ciutat. Més de dos milions de persones van ser obligades a abandonar Phnom Penh en direcció al camp, inclosos malalts i ferits dels hospitals, en una operació que causà nombroses morts. Les Cambres Extraordinàries dels Tribunals de Cambodja van determinar posteriorment que aquesta evacuació constituí un desplaçament forçós de població organitzat per les autoritats del Partit Comunista de Kampuchea.
Durant el règim de la Kampuchea Democràtica (1975–1979), Phnom Penh va quedar pràcticament despoblada i gran part dels seus edificis es destinaren a funcions administratives, militars o repressives. Una antiga escola de la ciutat fou transformada en el centre de detenció i tortura S-21, una de les principals presons del règim. Als afores de la capital, a Choeung Ek, milers de presoners van ser executats i enterrats en fosses comunes.
El 7 de gener de 1979, forces vietnamites i cambodjanes oposades als Khmer rojos van ocupar Phnom Penh, fet que posà fi al control del règim sobre la capital. Els habitants començaren gradualment a retornar-hi, tot i que la ciutat es trobava greument deteriorada i amb una economia pràcticament paralitzada. Durant la dècada de 1980, Phnom Penh es reconstruí lentament sota el govern de la República Popular de Kampuchea, en un context d'aïllament internacional i de continuació del conflicte armat en altres zones del país.
Els Acords de Pau de París de 1991 i la missió de l'Autoritat Transitòria de les Nacions Unides a Cambodja van iniciar una nova etapa política. Durant la dècada de 1990, Phnom Penh va recuperar ràpidament població i activitat econòmica, i s'hi van instal·lar nombroses organitzacions internacionals, empreses i inversors estrangers. Des de començaments del , la ciutat ha experimentat una transformació urbana molt intensa, marcada per l'expansió territorial, la construcció d'edificis de gran alçada, centres comercials i nous barris residencials, així com per importants canvis en el seu paisatge urbà tradicional.
Govern i administració miniatura|esquerra|Oficina de correus Phnom Penh és un municipi autònom d'una superfície de 678,46 quilòmetres quadrats amb un estatut de govern igual al de les províncies. Éstà subdividit en 14 divisions administratives anomenades khans (districtes). Els districtes es subdivideixen al seu torn en 105 sangkats (barris) i, a més, es subdivideixen en 953 phums (pobles). Divisions administratives de Phnom Penhcodi ISOnomKhmerbarrispobleshabitants1201Chamkar Mon54070.7721202Doun Penh11134155.0691203Prampir Makara86671.0921204Tuol Kouk10143145.5701205Dangkao1281159.7721206Mean Chey759248.4641207Russey Keo730274.8611208Sen Sok647182.9031209Pou Senchey775226.9711210Chroy Changvar522159.2331211Prek Pnov559188.1901212Chbar Ampov849164.3791213Boeng Keng Kangខណ្ឌបឹងកេងកង75566.6581214Kamboulខណ្ឌកំបូល79375.526 El govern de la ciutat és compost d'un batlle o governador, un vicebatlle i cinc regidors. El batlle és cap de la polícia militar municipal, de la polícia municipal i de l'administració. Hi ha 27 serveis administratius i cada khan també té un president.
Geografia, clima i recursos naturals miniatura|Phnom Penh des del final del riu Tonlé Sap
Phnom Penh està situada al sud-centre de Cambodja, dins la gran plana al·luvial del Mekong, en una zona de relleu molt baix i predominantment pla. La ciutat s'estén a l'entorn de la confluència del Mekong, el Tonlé Sap i el Bassac, coneguda tradicionalment com a Chaktomuk («quatre braços»). En aquest punt, el Tonlé Sap s'uneix al Mekong i, més al sud, les aigües continuen cap al delta del Mekong a través del Mekong i el Bassac.
La baixa altitud i la proximitat dels grans rius fan que una part important de l'àrea metropolitana sigui vulnerable a les inundacions durant l'estació humida. El règim hidrològic està estretament relacionat amb el monsó i amb el cicle anual del Mekong i del Tonlé Sap. Durant l'estació de pluges, l'augment del nivell del Mekong provoca la inversió del corrent del Tonlé Sap, que passa a transportar aigua cap al llac Tonlé Sap; quan el nivell del Mekong baixa durant l'estació seca, el corrent recupera la direcció contrària. miniatura|esquerra|400px|Clima de Phnom Penh El clima de Phnom Penh és tropical i està fortament condicionat pels monsons. Les temperatures són elevades durant tot l'any i presenten una variació estacional relativament reduïda. S'hi distingeixen principalment una estació plujosa, vinculada al monsó del sud-oest i concentrada aproximadament entre maig i octubre, i una estació seca, dominada pel monsó del nord-est, entre novembre i abril. Els mesos previs a l'arribada de les pluges, especialment març i abril, solen correspondre al període més calorós de l'any. Les precipitacions més abundants es concentren habitualment al final de l'estació humida.