Els quilòpodes (Chilopoda, gr. khilos, 'llavi' i podos, 'peu') són una classe de miriàpodes predadors, verinosos i de moviments ràpids que tenen el cos llargs i moltes potes. Inclouen els populars centcames, centpeus, cuca de cent cames i escolopendres. Preferentment nocturns, els quilòpodes es troben principalment en climes tropicals però també es troben àmpliament distribuïts en les zones temperades i cap al nord, ultrapassen el cercle polar àrtic.Lewis, J. G. E. 1981. The biology of centipedes. Cambridge University Press, Cambridge
Se'n coneixen unes 3.300 espècies, però sembla que en queden moltes més per descobrir i s'estima que el nombre total podria ser d'unes 8.000.Adis, J. & Harvey, M. J. 2000. How many Arachnida and Myriapoda are there worldwide and in Amazonia? Studies on Neotropical Fauna and Environment, 35: 139-141.
Algunes espècies són molt verinoses però les morts humanes degudes a la seva picada són molt poc freqüents.
Característiques miniatura|Forcípules dScolopendra cingulata. miniatura|Quilòpode protegint els seus ous. miniatura|Scutigera coleoptrata. miniatura|Lithobius forficatus. miniatura|Scolopendra cingulata. miniatura|Scolopendra gigantea. miniatura|Geophilus sp.
Com els diplòpodes (que a diferència dels quilòpodes, no són verinosos), els quilòpodes estan molt segmentats (de 15 a 193 segments),Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2a edició. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. però amb només un parell de potes marxadores en cada segment. Estan aplanats dorsal-ventralment, i són els més ràpids i àgils de tots els artròpodes predadors no voladors.
El cap dels quilòpodes presenta un parell d'antenes, mandíbules, i el primer i segon parell de maxil·les fusionades. Als costats pot haver-hi ulls; els geofilomorfs són cecs, els escutigeromorfs tenen un parell d'ulls compostos, i la resta o bé són cecs, o bé tenen un o més parells d'ulls simples.
El primer segment del tronc té un parell d'ullals verinosos, anomenats forcípules, que són el primer parell de potes modificat en grans ungles associades a una glàndula verinosa, que usen per a defensar-se i per a capturar i paralitzar les preses i per tant, actuen com a peces bucals addicionals.
Biologia i ecologia Tots els quilòpodes són depredadors que cacen petits animals, en general altres artròpodes i cucs de terra. Les preses són immobilitzades o mortes per les forcípules, que injecten verí; el verí conté histamina, acetilcolina, proteïnes (que actuen com a toxines) i diversos enzims.Blas, M. et al., 1987. Artròpodes (II). Història Natural dels Països Catalans, 10. Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona, 547 pp. Als Països Catalans, l'espècie més grossa i perillosa és l'escolopendra (Scolopendra cingulata), però, malgrat que la seva mossegada és molt dolorosa, sovint s'han exagerat els efectes de la seva picada i en cap cas és mortal.
La majoria viuen a terra, són lucífugs (defugen la llum) i higròfils (viuen en llocs humits) refugiant-se sota pedres, en troncs caiguts, a la fullaraca, etc.
L'aparellament té lloc a principis de primavera i la posta és protegida per la femella (geofilomorfs i escolopendromorfs) que envolta els ous amb el seu cos, o bé els ous són dipositats d'un en un i són abandonats (litobiomorfs i escutigeromorfs).
Filogènia Sembla que l'antiga subdivisió dels quilòpodes en anamorfs (Anamorpha) (litobiomorfs + escutigeromorfs), i epimorfs (Epimorpha) (geofilomorfs + escolopendromorfs) ha quedat superada. Edgecombe, G. D. & Giribet, G. 2002. Myriapod phylogeny and the relationships of Chilopoda. 143-168. In: Llorente Bousquets, J. & Morrone, J. J. (editors): Biodiversidad, Taxonomía y Biogeografia de Artrópodos de México: Hacia una Síntesis de su Conocimiento', Volumen III. Prensas de Ciencias, Universidad Nacional Autónoma de México, México
Els estudis més recents sobre les relacions filogenètiques dels quilòpodes indiquen que els anamorfs són parafilètics. Els quilòpodes estan subdividits en dos clades, el notostigmòfors (Notostigmophora), que inclou només l'ordre dels escutigeromorfs, i els pleurostigmòfors (Pleurostigmophora) que inclou la resta. La principal diferència entre el dos clades és que els notostigmòfors tenen els espiracles (porus respiratoris de l'aparell traqueal) situats en posició medio-dorsal, mentre que els pleurostigmòfors els tenen en posició lateral. El següent cladograma mostra les relacions entre els cinc ordres de quilòpodes:
Taxonomia Les més de 3.000 espècies de quilòpodes es divideixen en dues subclasses, cinc ordres i nombroses famílies, segons el següent esquema:Minelli, A. 2011. “Class Chilopoda, Class Symphyla and Class Pauropoda. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness”. Zootaxa, 3148: 157-158.
Subclasse Notostigmophora Verhoeff, 1901 Ordre Scutigeromorpha Pocock, 1895 Família Pselliodidae Chamberlin, 1955 Família Scutigeridae Leach, 1814 Família Scutigerinidae Attems, 1926 Subclasse Pleurostigmophora Verhoeff, 1901 Ordre Lithobiomorpha Pocock, 1895 Família Henicopidae Família Lithobiidae Ordre Craterostigmomorpha Pocock, 1902 Família Craterostigmidae Pocock, 1902 Ordre Scolopendromorpha Pocock, 1895 Família Cryptopidae Kohlrausch, 1881 Família Mimopidae Lewis Família Plutoniumidae Bollman, 1893 Família Scolopendridae Leach, 1814 Família Scolopocryptopidae Pocock, 1896 Ordre Geophilomorpha Pocock, 1895 Família Aphilodontidae Silvestri, 1909 Família Ballophilidae Cook, 1896 Família Dignathodontidae Cook, 1896 Família Eriphantidae Crabill, 1970 Família Geophilidae Leach, 1815 Família Gonibregmatidae Cook, 1896 Família Himantariidae Bollman, 1893 Família Linotaeniidae Família Macronicophilidae Verhoeff, 1925 Família Mecistocephalidae Bollman, 1893 Família Neogeophilidae Silvestri, 1818 Família Oryidae Cook, 1896 Família Schendylidae Cook, 1896
Vegeu també Escutigèrid
Referències
Enllaços externs
Projecte Arbre de la Vida - Chilopoda