Esteban o Esteve (de) Pujasol (Fraga, 1562? - 1641) va ser un prevere, astrònom i psicòleg espanyol del . miniatura|Portada de Filosofía sagaz y anatomía de ingenios de 1637.
Biografia Poc se sap sobre ell. Va aconseguir el títol de doctor i va seguir la carrera eclesiàstica. Almenys des de 1601 va publicar pronòstics astrològics, taules adaptades al calendari gregorià i diàlegs sobre astronomia i els estels, així com la que és la seva obra més coneguda, El sol solo y para todos sol, de la filosofía sagaz y anatomía de ingenios, més coneguda com a Filosofia sagaz i anatomia de ingenios (Barcelona, 1637), un tractat de fisiognomia i Caracterologia en quatre llibres, del que hi ha edició moderna (Madrid, 1980). La seva intenció és que cadascun pugui mirant les seves faccions: Venir a colegir y rastrear, por el color y compostura de sus partes su natural complexión y temperamento; su ingenio, inclinación y costumbres, y no menos cómo podrá obviar la continuación y perseverancia de los vicios y excusar enfermedades venideras.
El llibre es divideix en altres quatre. El primer consta de quinze capítols dedicats cadascun a una part del cos: el cap, els ulls, la boca etc.; el segon es consagra a l'estudi de les faccions, fisonomia i color del rostre; el tercer s'aplica al coneixement del planeta dominant, del signe del Zodíac que l'influeix i de l'humor que el regeix i governa, i l'últim comenta els signes i senyals per conèixer quan un està malalt, i si tal malaltia és perillosa. Aquests dos últims llibres són els més fantasiosos.Didac Parellada, "El llibre d'Esteve Pujasol" en Actes III Congrés d'Historia de la Medicina Catalana, Lleida, 1981. vol. II, p. 11: http://www.raco.cat/index.php/Gimbernat/article/view/43139
Ibarz Serrat, reproduint idees de José Rodríguez Carracido, considera a Pujasol com a hereu i continuador de Juan Huarte de Sant Juan i el seu Examen de ingenios, dins de la teoria espanyola de l'enginy, i rebat amb molt fonament l'opinió d'alguns autors, com l'historiador de la medicina vuitcentista Antonio Hernández Morejón, segons la qual Pujasol va copiar a Huarte; de fet segueixen camins diferents i en molts punts arriben a conclusions oposades. Per exemple, Huarte afirma que en cada ventricle del cervell estan les tres potències, mentre que Pujasol afirma que cadascuna es troba localitzada en un lloc. Carracido s'inclina a creure que, encara que no cita a Huarte, el coneixia.J. V. Ibarz Serrat, "La teoría española del ingenio", a Revista de Historia de la Psicología 1991, t. XII, núm. 3-4, p. 281-285: http://sfcb11628de7748e1.jimcontent.com/download/version/1394536816/module/5975544811/name/27.%20IBARZ.pdf. La seva erudició és molt àmplia, però poc crítica, de manera que moltes de les seves precises observacions són desfigurades pel prestigi libresc dels antics auctores; per Carracido posseeix idees originals i Mar Rey Bueno el considera un dels pocs escriptors espanyols sobre fisiognomia.Mar Rey Bueno, Los libros malditos, Barcelona: Círculo de Lectores, 2005, p. 175-176.Artículo en la Enciclopedia aragonesa, http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=10515 Julio Caro Baroja, Historia de la fisiognómica: el rostro y el carácter. Madrid: Ediciones AKAL, 1988.
Allargà fins al 1652 el Llunari o repertori dels temps de Joan Alemany del 1557.Info a la GEC
Obres El sol solo y para todos sol de la Filosofia sagaz y anatomía de ingenios... es obra muy vtil y prouechosa... en la qual mirándose cada vno a vn espejo o vn amigo a otro su rostro podrá venir a colegir y rastrear por el color y compostura de sus partes su natural complexion y temperamento..., (Barcelona, Pedro de Lacavallería, 1637). Hi ha edicions modernes: Madrid, Editorial Tres Catorce Diecisiete, 1980, i Madrid: Magalia, 2000. Para el año 1618 juyzio y natural observación acerca del conocimiento de los tiempos y sucessos del mundo que necessaria o frequentemente provienen de las causas naturales. Barcelona: Esteban Liberós, 1617. Discurso astronómico en que se declaran varios sucesos... como de los cometas que se aparecieron en nuestro horizonte, Sevilla: juan de Serrano de Vargas y Ureña, 1625. Discursos acerca de los tres soles, Barcelona: Esteban Liberós, 1622. El juyzio del cometa, s. l., s. n. 1618 Tablas reformadas según el Kalendiario Gregoriano Lunario y pronóstico, s.i., s.l., 1601.
Bibliografia Virgili Ibarz, El pensament d'Esteve Pujasol; [Fraga, Osca]: Institut d' Estudis del Baix Cinca, 1991. Didac Parellada, "El llibre d'Esteve Pujasol" en Actes III Congrés d'Historia de la Medicina Catalana, Lleida, 1981. vol. II, p. 11-18. Julio Car Baroja, Història de la fisiognómica: el rostre i el caràcter. Madrid: Edicions AKAL, 1988.
Referències
Categoria:Psicòlegs espanyols Categoria:Fragatins Categoria:Astrònoms dels Països Catalans Categoria:Psicòlegs dels Països Catalans Categoria:Científics de la Franja de Ponent Categoria:Astrònoms aragonesos Categoria:Nascuts al segle XVI