El casal del Molí Vell és un edifici de Gelida (Alt Penedès), catalogat com a bé cultural d'interès local. Va ser construït entre 1920 i 1921 per l'arquitecte Antoni Puig i Gairalt per instal·lar-hi el menjador del personal de la fàbrica de paper a la planta baixa i l'escola i biblioteca al primer pis. Actualment és utilitzat com a habitatge i seu de les oficines de l'empresa.

Història A la primera meitat del , Josep Guarro i Calvet va llogar el molí Vell de Gelida per a fabricar-hi paper de barba i de fumar, i posteriorment, n'adquirí la propietat i orientà la producció cap a l'exportació. Es va presentar a l'Exposició de Madrid del 1841, on guanyà una medalla de bronze, i també va ser present a l'Exposició de Barcelona del 1844 amb paper d’escriure, fet de draps de fil i de cotó.

A la seva mort, fou succeït pel seu fill Venceslau Guarro i Menor, que el 1868 es va casar amb Camil·la Casas i Jover, filla del fabricant d'estampats Ramon Casas i Jordà.AHPB, notari Joaquim Òdena, manual 1.315/61, f. 2113-2125, 20-10-1868. Capítols matrimonials de Venceslau Guarro i Menor i Camil·la Casas i Jover. Venceslau va ser l'impulsor de l'empresa durant els últims anys del , introduïnt la producció de paper de fumar, i el 1889, la patent de cartolines per a les baralles de naips. A l'Exposició Universal de Barcelona del 1888 guanyà la medalla d'or, i a l'exportació del paper de tina a les colònies espanyoles a Amèrica afegiria ara la de paper oficial a Amèrica Central, primer, i després a d'altres països (Mèxic, Argentina, Bolívia, Veneçuela i Xile), on es coneixia popularment com el papel catalán.

El seu fill Lluís Guarro i Casas fou l'encarregat de promocionar la qualitat de producció, consolidar la marca, transformar i innovar l'empresa, en el context de la revolució industrial. Al començament de segle, la fàbrica de Gelida produïa 2.000 kg diaris de paper, i la força hidràulica era complementada per màquines de vapor amb una potència conjunta de 150 CV. Hi treballaven 150 obrers i tenien tres tines, on es fabricava el paper full per full, que es penajava als assecadors, on hi havia 64 km de corda.

Durant la Guerra Civil, l'empresa fou col·lectivitzada, i a principis dels anys 1940, un cop acabat el conflicte, Lluís Guarro la va recuperar després de tres anys a l'exili per les seves idees catalanistes. Després de la seva mort el 1950, l'empresa es va convertir en societat anònima. Durant els anys 1960, la producció de paper es va disparar i la innovació en materials d'ús editorial i les noves tècniques d'enquadernació (Guaflex i Geltex) van portar l'empresa a un període de transició, i a les dècades següents, apostà pel mercat europeu i s'ampliaria i tecnificaria. El 2024, la producció es va traslladar a Itàlia, i la fàbrica de Gelida va tancar.

Descripció És un edifici aïllat, situat dintre del recinte de la fàbrica de paper. Té planta rectangular i consta de planta baixa, un pis i golfes, sota coberta de quatre vessants, de teula àrab. L'accés al primer pis es fa per escala exterior de dos trams rectes amb replà d'un quart de volta. En un dels laterals hi ha un porxo (actualment tancat), coronat a l'altura del primer pis per una terrassa amb balustres. El nucli antic està format per dos edificis rectangulars a quatre vents i de quatre plantes, un d'ells que compta amb un cos enlairat. Tot i les modificacions d'ampliació de naus que ha patit l'edifici, l'edifici principal conserva l'estil primitiu exteriorment. L'obra, que recull elements constructius tradicionals, s'inscriu dintre del llenguatge noucentista.

A la façana cal destacar una placa inscrita en homenatge a Lluís Guarro: «Al Senyor Lluís Guarro i Casas, fundador de les Escoles del Casal del Molí Vell. Els antics alumnes en reconeixença. XVI-X-MCMXLIX». També hi ha un plafó del 1950 amb la imatge de Sant Domènec, patró de l'aigua pels pagesos i dels paperers a la conca de l'Anoia. Es conserva també la xemeneia industrial de l'antiga fàbrica, les piques de pedra per fer el paper a mà, un rellotge de sol del 1889 i una dovella amb un escut al portal principal amb l'anagrama de Marià i la data fundacional del 1783.

Referències

Vegeu també

Casa Vídua de Guarro Casa Lluís Guarro

Bibliografia

Guarro Categoria:Patrimoni monumental de Gelida Categoria:Edificis noucentistes de Gelida