, de nom complet Heinrich Martin Georg Friedrich Weber, va ser un matemàtic alemany conegut pels seus treballs en àlgebra i teoria de grups.

Vida i obra El pare d'Heinrich Weber, George Weber, era un historiador, director d'un institut de secundària de Heidelberg i el va encoratjar a seguir una carrera acadèmica. El seu gust per le matemàtiques ja va començar al Gymnasium (institut de secundària) on va tenir com a professor Arthur Arneth, autor d'una història de les matemàtiques. El 1860 va ingressar a la Universitat de Heidelberg per estudiar matemàtiques i física. Després d'una estança a la Universitat de Leipzig, es va doctorar a Heidelberg el 1863 sota la direcció d'Otto Hesse i, a continuació, va treballar en la seva habilitació acadèmica a la Universitat de Königsberg sota la direcció de Richelot i Neumann tot i que la va obtenir a Heidelberg el 1866.

Com a professor, va seguir una carrera que el va portar per moltes universitats: de 1866 a 1869 va ser professor a Heidelberg, de 1870 a 1875 al Politècnic de Zuric, de 1875 a 1883 a Königsberg (on va ser professor de Hilbert i de Minkowski i de la qual va ser rector el 1880-1881), el curs 1883-1884 va estar al Institut Tècnic de Charlottenburg (actual Universitat Tècnica de Berlín), de 1884 a 1892 va donar classes a la Universitat de Marburg (de la qual va ser rector el curs 1890-91), de 1892 a 1895 va ser professor a la Universitat de Göttingen i, finalment, el 1895, va anar a la Universitat d'Estrasburg en la qual va romandre fins a la seva mort el 1913 i de la qual va ser rector el 1900-1901. Això el converteix en el matemàtic alemany del que va treballar en més universitats diferents, i que va ser rector de més universitats.

miniatura|esquerra|Fotografia amb una edat més avançada. Dins de la seva carrera acadèmica, també cal destacar que va ser president de la Societat Matemàtica d'Alemanya (els anys 1895 i 1904), president del Congrés Internacional de Matemàtics de Heidelberg (1904) i editor de la revista Mathematische Annalen des de 1893. Va rebre doctorats honorífics de les universitats d'Oslo i Heidelberg i va ser membre de les acadèmies de ciències de Göttingen, Berlín, Múnic, Estocolm, Uppsala i dei Lincei.

Les aportacions de Weber són fonamentals: des del seu article amb Richard Dedekind (1882) que pot ser considerat l'acte fundador de la moderna geometria algebraica, fins al seu monumental tractat d'àlgebra en tres volums (1894-1908) que conduirà al ben conegut tractat de van der Waerden de 1930-1931.. És ell qui introdueix la noció abstracta de grup en el segon volum del seu tractat.

El 1886 va publicar una nova demostració del teorema de Kronecker-Weber que afirma que tota extensió quadràtica de és ciclotòmica, completant així la demostració incompleta de Kronecker de 1853 (tot i que la seva demostració també va tenir crítiques). Va tenir un paper important en la recerca de la resolució del dotzè problema de Hilbert i va liderar l'edició de les obres de Riemann.

Publicacions La llista de publicacions de Weber és llarguíssima (unes 86 obres), a continuació es mostren les més notables.

Zur theorie der Singulären Lösungen partieller Differentialgleichungen Erster Ordnung. Leipzig, 1866. Neuer Beweis des Abelschen Theorems vom Geschlecht drei. Mathematische Annalen Vol. 8 (1874) p=49-53. Theorie der Abelschen Functionen. Berlín, 1876. Amb Richard Dedekind: Theorie der algebraischen Functionen einer Veränderlichen. J. Reine Angew. Math. Vol. 92 (1882) p=181–290. En aquest treball els autors proporcionen una demostració algebraica del Teorema de Riemann-Roch. Elliptische Functionen und algebraische Zahlen. Braunschweig 1891 Encyklopädie der Elementar-Mathematik. Ein Handbuch für Lehrer und Studierende. Leipzig 1903/07, (Vol. 1, Vol. 2, Vol. 3) Edició de Bernhard Riemann (parcialment basada en els seus apunts de classe): Die partiellen Differential-Gleichungen der mathematischen Physik. Braunschweig 1900-01. Lehrbuch der Algebra (Volum 1). Braunschweig 1894. Lehrbuch der Algebra (Volum 2). Braunschweig 1896. Lehrbuch der Algebra (Volum 3). Braunschweig 1908. El tercer volum és una versió expendida de Elliptische Functionen und algebraische Zahlen. Kleines Lehrbuch der Algebra. Braunschweig 1921.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Matemàtics alemanys Categoria:Alumnes de la Universitat de Leipzig Categoria:Alumnes de la Universitat de Göttingen Categoria:Alumnes de la Universitat de Heidelberg Categoria:Alumnes de la Universitat de Königsberg Categoria:Persones de Heidelberg Categoria:Morts a Estrasburg Categoria:Professors de la Universitat Tècnica de Berlín Categoria:Professors de la Universitat de Marburg Categoria:Professors de la Universitat de Königsberg Categoria:Professors de la Universitat de Göttingen Categoria:Professors de la Universitat de Heidelberg Categoria:Professors de l'ETH Zürich Categoria:Científics de Baden-Württemberg Categoria:Morts el 1913 Categoria:Matemàtics nascuts al segle XIX Categoria:Matemàtics morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1842