miniatura|L'USS Arizona durant l'atac a Pearl Harbor.
Els esdeveniments que van conduir a l'atac a Pearl Harbor van començar el juliol de 1940 quan els militars i polítics japonesos partidaris de l'aliança amb la Alemanya nazi i l'Itàlia feixista, que acabaven de derrotar a França - van aconseguir derrocar el primer ministre Mitsumasa Yonai, que s'havia oposat al pacte perquè considerava que portaria a la guerra amb el Regne Unit i amb els Estats Units. El gir en la política exterior del Japó va quedar confirmat el setembre quan va decidir ocupar el nord de la Indoxina francesa i va signar el Pacte Tripartit que el vinculava amb les potències europees del'Eix.
El maig de l'any següent, els Estats Units van exposar la seva posició als anomenats "Quatre Principis" presentats pel secretari d'Estat, Cordell Hull, absolutament contraris a la política expansionista japonesa, que tenia com a objectiu l'establiment d'una "zona exclusiva" a l'Àsia oriental i l'oceà Pacífic occidental anomenat Esfera de Coprosperitat de la Gran Àsia Oriental. La invasió alemanya de la Unió Soviètica a la fi de juny va ser aprofitada pel Japó per completar l'ocupació de la Indoxina francesa, cosa que va ser resposta pel president nord-americà Franklin D. Roosevelt amb la imposició d'unes dures sancions econòmiques que van incloure l'embargament de les exportacions de petroli.
Els Estats majors de l'Exèrcit Imperial Japonès i la Armada imperial japonesa, recolzats pel Ministeri de la Guerra, General Hideki Tojo, va pressionar al primer ministre Fumimaro Konoe perquè entres en guerra amb els Estats Units, i aquest dimití el 16 d'octubre quan no va poder aconseguir ampliar la data límit de principis d'octubre per poder concloure les converses amb els Estats Units i recórrer a la força. Es va substituir al general Tojo, que va rebre l'encàrrec de l'emperador d'esgotar totes les possibilitats per arribar a un acord diplomàtic abans de desencadenar la guerra. La nova data límit es va fixar el 30 de novembre, però els preparatius bèl·lics no es van abandonar -el pla d'atac a Pearl Harbor presentat per l'ambaixador Yamamoto va ser aprovat el 20 d'octubre, el mateix dia que es va constituir el gabinet de Tojo- i els líders polítics i militars japonesos no van fer cap concessió important a les demandes nord-americanes, excepte la retirada de les tropes japoneses del sud d'Indoxina, pel que el 26 de novembre el secretari Hull va lliurar als representants japonesos la que seria coneguda com la "Nota Hull", en la qual es va exigir al Japó no només la retirada completa d'Indoxina, sinó també de la Xina i l'abandó de l'aliança amb l'Alemanya nazi.
La "Nota Hull" va ser considerada com un ultimàtum pels dirigents japonesos i l'1 de desembre la Conferència Imperial va aprovar la guerra, encara que no es comunicaria la ruptura de les negociacions fins mitja hora abans de començar l'atac a Pearl Harbor, previst per a les 8:00 hores del diumenge 7 de desembre de 1941 (hora de Hawai), a les 13:30 hores del mateix dia a Washington DC Un problema amb el desxifrat del missatge per l'embassada japonesa va fer que el comunicat es lliurés a les 14:20 hores, quan ja feia una hora que els avions japonesos estaven bombardejant Pearl Harbor. L'endemà, el president Roosevelt es dirigia al Congrés dels Estats Units per demanar la declaració de guerra al Japó. El seu discurs de la infàmia va començar a dir: «Ahir, 7 de desembre de 1941, una data que viurà en la infàmia, els Estats Units d'Amèrica van ser atacats de forma sobtada i deliberadament per forces navals i aeris de l'Imperi japonès».
Antecedents miniatura|L'emperador Hirohito, a cavall, presidint una parada militar a 1938.
Japó va esdevenir una gran potència de l'Extrem Orient en l'última dècada del i la primera del , durant l'Era Meiji, gràcies a les seves ressonants victòries en la Primera Guerra Sinojaponesa (1894-1895) i en la Guerra russojaponesa (1904-1905) per les quals va obtenir la possessió de Taiwan, de l'ocupació de Corea, de la part sud de l'illa de Sakhalín, i drets d'arrendament sobre la regió xinesa de Manxúria que incloïen el control de la franja de territori per on discorria el ferrocarril del sud de Manxúria, per al que va desplegar l'Exèrcit Kwantung. L'«àrea d'influència» japonesa sobre el nord de la Xina es va consolidar i ampliar després de la Primera Guerra Mundial en què el Japó va participar del costat dels aliats vencedors, però es va veure obligat a signar el Tractat de les Nou Potències (1922), acordat després de la Conferència de Washington, pel qual es reconeixia i garantia la sobirania i integritat territorial de la Xina i la política de portes obertes, propugnada fonamentalment per Estats Units.
miniatura|esquerra|Portada de la revista Time de febrer de 1936 en què apareixen l'emperador Hirohito; Pu Yi, emperador de l'estat titella de Manxukuo; Stalin, capdavanter de la Unió Soviètica; i Chiang Kai-shek, president de la República de la Xina.
El «sistema de Washington», com se'l va anomenar, va començar a ser qüestionat pel Japó a conseqüència de l'impacte de la Gran Depressió iniciada el 1929. Les dificultats econòmiques que va portar amb si -les exportacions japoneses es van reduir a la meitat, el que es va traduir en una dràstica caiguda de les importacions d'aliments, matèries primeres i fonts d'energia, especialment petroli, de les que el Japó no tenia - reforçar als grups ultranacionalistes i militaristes, integrats també per oficials de l'Exèrcit imperial japonès, que rebutjaven la cultura occidental, propugnant en el seu lloc els valors tradicionals japonesos (« niponisme» davant a «occidentalisme»).
miniatura|Pòster del Estat titella japonès de Manxukuo promovent l'harmonia entre els japonesos, xinesos i manxús.
Així la idea liberal de la monarquia constitucional va ser rebutjada -el seu principal defensor, el prestigiós jurista Tatsukichi Minobe, va ser acusat en 1935 del crim de «lesa majestat» i obligat a abandonar la seva càtedra de la Universitat de Tòquio - i en el seu lloc es va imposar el culte a l'emperador -presentat com un «déu vivent», encarnació de la nació -. L'any 1937 el ministre d'Educació, el general a la reserva Sadao Araki, antic líder de la facció més ultranacionalista de l'Exèrcit (Kōdōha o Facció del Camí Imperial), va promulgar una llei titulada Fonaments del Règim Nacional (Kokutai no Hongi) en la qual s'afirmava que l'emperador descendia de la deessa Amaterasu i que era la font de la vida i de la moralitat del poble. Així mateix es recalcaven les virtuts de lleialtat, patriotisme, amor filial, harmonia, esperit nacional (kokutai) i bushido (el codi dels guerrers samurais) i es condemnava l'individualisme occidental, origen de moviments indesitjables, com la democràcia, el socialisme i el comunisme.
miniatura|esquerra|Tropes rebels en el fallit cop d'Estat anomenat Incident del 26 de febrer de 1936.
D'altra banda, des de maig de 1932 els governs japonesos van deixar de ser parlamentaris i van estar integrats en la seva majoria per persones no lligades a cap dels dos grans partits -el conservador Rikken Seiyukai i el liberal Rikken Minseitō - i per alts comandaments de l'Exèrcit i de l'Armada. La influència dels militars sobre el govern es va incrementar paradoxalment després del fracassat cop d'Estat encapçalat per la facció Kodoha, conegut com l'incident del 26 de febrer de 1936. a l'any següent es va instituir la conferència d'enllaç entre el govern i els estats majors de l'Exèrcit i l'Armada Imperials, que va ser l'organisme en el qual a partir de llavors es van prendre les grans decisions, singularment les relatives a la política exterior i la guerra, que després eren sancionades a la Conferència Imperial presidida per l'emperador i en què el president del Consell Privat formulava les preguntes en el seu nom, mentre aquest romania callat.
En política exterior els ultranacionalistes, amb un pes cada vegada més gran entre la classe dirigent civil i militar japonesa, rebutjaven el «sistema de Washington» i defensaven la creació d'una «zona exclusiva» a Àsia i el Pacífic, en què el Japó podria aconseguir el que no obtenia del seu propi territori, encara que això suposés enfrontar-se a les potències occidentals amb importants interessos colonials i econòmics a la zona: Gran Bretanya, França, Països Baixos i Estats Units. miniatura|Tropes japoneses a Manxúria (1932).
Tot i que la primera concreció d'aquesta política no es va produir fins al 1936, el primer pas en la formació de la futura «Gran Àsia» va ser l'annexió de Manxúria el setembre de 1931, on el Japó va establir un Estat titella anomenat Manxukuo que no va ser reconegut per cap govern i al capdavant del qual va posar a Pu Yi, l'últim emperador de la Xina. El març de 1933 Japó va abandonar la Societat de Nacions en senyal de protesta per l'informe de la Comissió Lytton que, després d'investigar l'«incident de Manxúria», va condemnar la intervenció japonesa i va recomanar la retirada de les seves tropes i la devolució a la Xina de la sobirania de la regió. Però la Societat de Nacions (SDN) no va anar més enllà i no va imposar cap mena de sanció al Japó. Estats Units, que no formava part de la SDN, tampoc va adoptar cap mesura. No obstant això, el Japó va quedar aïllat internacionalment, aïllament que es va accentuar quan el govern, pressionat per l'Armada, va denunciar el desembre de 1934 el Tractat Naval de Londres de 1930 sobre la limitació de vaixells de guerra. Japó va semblar trencar el seu aïllament el novembre de 1936 adherint-se al Pacte Anti-Komintern que havien signat l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista, per a cercar suports en una possible guerra amb la Unió Soviètica a la frontera del nord de la Xina, el que constituïa la principal preocupació de l'Exèrcit Imperial Japonès. Però aquesta estratègia es vindria a baix tres anys després amb la signatura del pacte germano-soviètic l'agost de 1939. miniatura|esquerra|El general en cap de les forces japoneses fa la seva entrada a Nanquín (desembre de 1937).
El segon pas cap a la «Gran Àsia» va ser l'invasió de la Xina, iniciada el juliol de 1937. Després de la ràpida ocupació de Pequín els japonesos van avançar cap al sud i el novembre de 1937 prenien Xangai. Al mes següent queia la capital xinesa, Nanjing, on els soldats japonesos van deslligar una onada de saquejos i de terror -van ser assassinades unes 200000 persones, entre soldats presoners i civils, incloses milers de dones que també van ser violades -. l'octubre de 1938 Canton va caure en poder dels japonesos, així que a finals d'aquest any ja havien ocupat una part important de la Xina, tot i que a la regió de Chongqing seguien resistint les forces del Guomindang de Chiang Kai-shek, i en la de Yan'an les del Partit Comunista Xinès de Mao Zedong. miniatura|Àsia Oriental i el Pacífic quan va començar la Segona Guerra Mundial.