miniatura|Composition - Piet Mondrian
Color field és un estil de pintura abstracta que va emergir a la ciutat de Nova York durant els anys quaranta i cinquanta del . Aquest estil es va inspirar del modernisme europeu i es troba estretament relacionat a l'expressionisme abstracte, sent que molts dels seus principals expositors pertanyien a aquest mateix moviment. El Color Field es troba caracteritzat, principalment, per amplis camps de color llis i sòlid, estesos o tenyits en el llenç, creant àrees de superfície uniforme i un pla llis d'imatge. El moviment atorga menor èmfasi a la pinzellada i l'acció, a favor de la consistència de la forma en el seu conjunt i del procés. En la pintura del Color Field, “el color és alliberat del context objectiu i es converteix en el subjecte en si mateix”."Themes in American Art: Abstraction." National Gallery of Art. Web. 09 May 2010. <https://web.archive.org/web/20110509153115/http://www.nga.gov/education/american/abstract.shtm>.
A la fi de 1950 i inicis de 1960, els pintors del Color field van emergir a Gran Bretanya, Canadà, Washington, D. de C. i la costa est dels Estats Units, utilitzant formats amb franges, blancs, patrons geomètrics simples i referències a l'imaginari del paisatge i de la naturalesa."Colour Field Painting ". Tate. Retrieved December 7, 2008
Arrels històriques El punt d'atenció al món contemporani de l'art va començar a girar de París cap a Nova York a partir de la fi de la Segona Guerra Mundial i del desenvolupament de l'expressionisme abstracte estatunidenc. Durant finals dels cuarentas i inicis dels cincuentas, Clement Greenberg va ser el primer crític d'art a suggerir i identificar una dicotomia entre les diferents tendències en el cànon de l'expressionisme abstracte. Prenent acció juntament amb Harold Rosenberg (un altre artista important dins de l'expressionisme abstracte), qui va escriure sobre les virtuts de el "action painting" en el seu famós article “Artistes americans del action painting”, publicat en l'edició de desembre de 1952 en el periòdic Art news, Greenberg va observar una altra tendència cap a l'ús del color per complet o Color field en els treballs de diversos artistes de la trucada “Primera generació” d'expressionistes abstractes.Harold Rosenberg. National Portrait Gallery, Smithsonian Institution. Retrieved 22 February 2008.Color As Field: American Painting. The New York Times. Retrieved December 7, 2008.
Mark Rothko va ser el primer dels artistes als quals Greenberg es va referir com a membre del moviment del Color field, exemplificant aquest amb la seva obra Magenta, black, green on orange, encara que el mateix Rothko es negués a adherir-se a algun corrent. Per Rothko, el color era “simplement un instrument”. En aquest sentit, les seves obres més conegudes – les “multiformes” i les seves altres pintures representatives – són, en essència, la mateixa expressió. No obstant això, aquestes són, també, un mecanisme d'expressió de les “més bàsiques emocions humanes”, com el són les seves pintures surrealistes i mitològiques. El que tenen en comú aquestes innovacions en estil és una preocupació per la “tragèdia, èxtasi i fatalitat”. Per 1958, qualsevol expressió espiritual que Rothko hagués tractat de retratar en el llenç, es tornava més fosca. Els seus vermells brillants, grocs i taronges d'inicis dels cincuentas s'havien anat transformant en blaus foscos, verds, grisos i negres. La seva última sèrie de pintures de mitjan anys seixanta, van ser grisos i negres amb vores blanques; assemblant paisatges abstractes d'una tundra o d'un desolat i desconegut país.
Rothko es trobava, durant intervinguts dels anys quaranta, enmig d'un període crucial de transició, havent estat impressionat pels camps de color abstractes de Clyfford Still; els quals van ser influenciats, en part, pels paisatges del nord de Dakota, d'on era natiu Still. El 1947, a partir d'un semestre en el qual Rothko i Still van impartir classes a l'Escola de Califòrnia d'Arts Fines (coneguda avui dia com el San Francisco Art Institute), aquests es van fer amb la idea de fundar la seva pròpia escola. Still era considerat com un dels principals pintors del Color field - els seus no-figuratives pintures es concentraven en la juxtaposició de diferents colors i superfícies. Els seus abruptes centelleigs de color feien l'efecte que una capa de color havia estat despresa de la pintura, revelant els colors jaient sota aquesta, fent al·lusió a estalactites o cavernes. Les disposicions de Still són irregulars, abruptes, amb una textura pesada i un agut contrast, com és vist en la seva pintura 1957D1.
Un altre artista que els seus més reconeguts treballs es troben relacionats punt a l'expressionisme abstracte, com al color field, és Robert Motherwell. L'estil d'expressionisme abstracte de Motherwell, caracteritzat per línies i figures vagament mesures i dibuixades, va ser influït per Joan Miró i Henri Matisse.De Antonio, Emile. Painters Painting, a Candid History of The Modern Art Scene 1940-1970. Abbeville Press, 1984. 44, 61-63, 65, 68-69. Les sèries Elegy to the Spanish republic No. 110 (1971) de Robert Motherwell, representen ambdues tendències, mentre que les seves Open sèries de finals dels seixanta, setenta i huitanta, ho posicionen fermament dins del camp del color field."Open Series #121". Tate. Retrieved December 7, 2008. En 1970, Motherwell va dir: "Al llarg de la meva vida, el pintor del segle XX al que més he admirat ha estat Matisse".De Antonio, Emile. Painters Painting, a Candid History of The Modern Art Scene 1940-1970, P.44, Abbeville Press 1984, Això fa al·lusió a diverses de les seves sèries de pintures, les quals reflecteixen la influència de Matisse; més notablement els seus <<Open series>> que s'acosten a les clàssiques obres del color field.
Barnett Newman és considerat com una de les majors figures en l'expressionisme abstracte, així com del color field. Els treballs de Newman es troben caracteritzats per àrees pures i planes de color, separades per primes línies verticals, o franges, com Newman solia cridar-les. Aquest estil es troba exemplificat per Vir heroicus sublimis, present en la col·lecció del MoMA. El mateix Newman pensava que havia aconseguit el seu punt de maduració artística amb l'estil utilitzat en les sèries Onement de 1948. Les franges definien l'estructura espacial de la pintura, alhora que també unien i dividien la composició. Encara que les pintures de Newman semblessin del tot abstractes, i moltes d'elles no expliquessin a l'origen amb un títol, els noms que aquest els va brindar posteriorment donaven a entendre temes específics, freqüentment relacionats amb aspectes jueus. Per exemple, dues pintures de principis dels cinquanta, van ser titulades Adam and Eve; a més, també van existir pintures com Uriel (1954) i Abraham (1949), una pintura fosca en la qual, en conjunt amb el nom del patriarca bíblic, va aparèixer també el nom del pare de Newman, qui havia mort en 1947. Les obres tardanes de Newman, tals com les sèries Who's afraid of red, yellow and blue, van utilitzar colors purs i vibrants, freqüentment posicionats en llargs llenços.
Jackson Pollock, Adolph Gottlieb, Hans Hofmann, Barnett Newman, Clyfford Still, Mark Rothko, Robert Motherwell, Ad Reinhardt i Arshile Gorky (en les seves últimes obres) es van trobar entre els pintors prominents de l'expressionisme abstracte que Greenberg va identificar com estant connectats a la pintura del Color field entre 1950 i 1960.Smithsonian Museum Exhibits Color Field Painting, retrieved December 7, 2008
Encara que Pollock es troba estretament associat amb el action painting a causa del seu estil, tècnica i a la seva aplicació física de la pintura, els crítics d'art han relacionat les seves obres tant al camp del action painting com del color field. Una altra visió crítica portada per Clement Greenberg connecta els llenços de Pollock amb les Water lilies de gran escala de Claude Monet, fetes durant els anys veintes. Greenberg, el crític d'art Michael Fried i uns altres, han observat que els sentiments representats en les obres de Pollock - les seves pintures "gotejants" - es llegeixen com a amplis camps d'elements lineares construïts. Així mateix, aquests són freqüentment llegits com a vasts complexos de pintura sobre camps de color i dibuix, relacionats amb els Monets tardans, amb àmplies dimensions i construïts a través de múltiples passatges de pinzellades i marques, que també poden ser interpretats com a camps de color i dibuix utilitzats per construir les superfícies de la pintura. L'ús de composició de Pollock al llarg de tot el llenç va permetre una connexió física i psicològica amb la forma mitjançant la qual els pintors del color field, tal com Newman, Rothko i Still van construir les seves superfícies uniformes o, en el cas de Still, les seves superfícies tallades. En diverses de les pintures que Pollock va generar després del seu període de pintures "gotejants" (1947-1950), va utilitzar una tècnica de tenyit de pintura d'oli i de pintura per a cases sobre el llenç. Durant 1951 va produir una sèrie de pintures semi-figuratives amb taques negres, i en 1952 va produir pintures tacades utilitzant color. En la seva exhibició de novembre de 1952, en la Galeria Sídney Janis de Nova York, Pollock va presentar Number 12, 1952, una gran pintura tacada que assemblava un paisatge amb colors brillants (amb una capa de pintura goteante de to fosc)); la pintura va ser adquirida per Nelson Rockefeller per a la seva col·lecció personal. El 1960 la pintura va ser severament danyada per un incendi en la mansió del governador en Albany, incendi en el qual una pintura Arshile Gorky, juntament amb altres obres de la col·lecció Rockefeller es van veure perjudicades. No obstant això, el 1999 l'obra va ser restaurada i instal·lada en el Mall de Albany.August 16, 1976 NY Magazine, p.66 Retrieved May 6, 2011Pollock #12 1952 at NY State Mall project Retrieved May 6, 2011
Arshile Gorky és considerat com un dels pares fundadors de l'expressionisme abstracte i com un surrealista, aquest també va ser un dels primers pintors de l'Escola de Nova York a utilitzar la tècnica de la tinció. Gorky va crear amplis camps de color continu, vívid i obert, que va utilitzar en moltes de les seves pintures com a "sòls". En les obres més efectives i reconegudes de Gorky d'entre els anys 1941-1948 va utilitzar, constantment, intensos camps de color, permetent a la pintura córrer i degotar per sota i al voltant de les seves familiars formes orgàniques i de les seves delicades línies. Un altre pintor de l'expressionisme abstracte les obres del qual dels anys quaranta duen a la ment les pintures "tacades" dels anys seixanta i setenta és James Brooks. Brooks va utilitzar regularment la tècnica de la "tinció" en les seves pintures de 1940. Aquest va començar diluint les seves pintures en oli amb la finalitat d'obtenir colors fluids que poguessin degotar en els llenços. Aquests treballs eren combinats freqüentment amb cal·ligrafia i figures abstractes. Durant les tres dècades finals de la seva carrera, l'estil de Sam Francis d'un expressionisme abstracte brillant i d'àmplies dimensions es va trobar freqüentment relacionalo amb les obres del color field. Les seves pintures van combinar tots dos camps dins de la rúbrica de l'expressionisme abstracte: el action painting i el color field.