Per Modernisme anglosaxó es coneix a grans trets la literatura avantguardista en llengua anglesa que va tenir el seu apogeu més o menys entre els anys 1900 i 1940. El modernisme es va desenvolupar principalment a Europa, per la qual cosa molts escriptors dels Estats Units es van traslladar a Londres o París que eren en aquest moment els centres neuràlgics de la cultura artística. Es pot destacar que en la literatura en anglès el terme modernisme s'utilitza més aviat per designar una època que un moviment literari uniforme. El corrent modernista es va veure directament influït per l'experimentalisme i les diferents avantguardes artístiques continentals (cubisme, surrealisme…), i es distingeix pel seu afany de ruptura amb l'herència victoriana. En termes generals, s'engloba per tant sota el terme modernista tota la producció literària d'escriptors dels Estats Units i de Gran Bretanya de la primera meitat del . Els modernistes van experimentar amb la forma i l'expressió literària, adherint-se a la màxima d'Ezra Pound de «Renova».Pound, Ezra, Make it New, Essays, Londres, 1935
Malgrat tractar-se d'un grup heterogeni, pot dir-se que els escriptors modernistes tenen en comú, d'una banda, el rebuig de la seva herència immediata i, d'altra banda, de la representació realista. Es caracteritzen per la voluntat de jugar amb les expectatives del lector, la tendència a «psicoanalitzar» als seus personatges mitjançant l'ús de tècniques com el monòleg interior, o l'afecció a mesclar l'argot del carrer amb un llenguatge més elaborat, de vegades esquitxat de cultismes i llatinismes. En poesia, els modernistes experimenten gairebé sempre amb el vers lliure i agreguen al lirisme al·lusions culturals heterogènies, de vegades fosques i equívoques, i imatges inconnexes; s'aprecia també una tendència acusada a vincular la poesia amb la imatge i les arts plàstiques. Per la dificultat que aquest tipus de literatura comporta, especialment en poesia, doncs per a molts lectors no era possible llegir i comprendre textos modernistes, acostuma[a afirmar-se que la poesia de començaments del segle XX mostra un cert caràcter elitista.
Introducció El modernisme anglosaxó es presenta en diverses etapes, fortament marcades pel abans i el després de la guerra, i amb autors de dos continents, el que fa que sigui difícil una descripció totalitzadora. El nou segle va comportar molts canvis i innovacions que van provocar un transformació radical d'esperit i pensament, filtrant-se també a la vida diària. La teoria de l'inconscient freudià va modificar la percepció que l'individu tenia de la seva pròpia ment i la seva identitat, i pensadors com Karl Marx o Nietzsche van transformar per sempre les nocions tradicionals de veritat, certesa i moralitat.Robert Gooding-Williams, "Nietzsche's Pursuit of Modernism" New German Critique, No. 41, Special Issue on the Critiques of the Enlightenment. (Spring - Summer, 1987), p. 95-108. Aquesta progressiva transfiguració en la visió del món va provocar que molts escriptors sentissin la necessitat d'un canvi també en les seves propostes literàries, el que va portar a sobre l'onada de renovació experimental que col·lectivament coneixem com «modernisme» o «avantguardes», la qual, per aquest afany rupturista, rescatava també d'algun mode les idees revolucionàries del romanticisme. Com s'ha vist, moviments en les arts plàstiques com l'impressionisme, el post-impressionisme, i després el cubisme, van constituir també fonts d'inspiració per als escriptors modernistes.
Pot parlar-se d'una primera etapa al modernisme forjada en la poesia dels Estats Units. El seu començament s'estableix en general el 1912, a Chicago, amb la publicació de la revista Poetry, que va fer conèixer als grans poetes d'aquest moviment, com Ezra Pound, Wallace Stevens, T.S. Eliot o William Carlos Williams. Altres crítics indiquen que, de fet, la poesia modernista havia nascut abans, amb l'arribada d'Ezra Pound a Londres, el 1908, i la subsegüent creació del cercle imagista.Pratt, William. The Imagist Poem, Modern Poetry in Miniature (Story Line Press, 1963, expanded 2001).
Al terreny de la narrativa, a Gran Bretanya, un grup d'escriptors més heterogeni, encara inscrits en la tradició anglesa. El mencionat grup s'engloba sota el terme «període eduardià|Edwardians». El sentiment renovellador a Gran Bretanya va sorgir entre molts d'ells principalment a propòsit de la desil·lusió amb les idees conservadores victorianes sobre la certesa i la veritat objectiva, i de vegades es manifesta com una crítica a l'imperialisme de l'època anterior. És discutible quan va començar el moviment literari modernista, encara que alguns han escollit 1910 com marcant més o menys el principi i se cita a la novel·lista Virginia Woolf, qui va declarar que la naturalesa humana va patir un canvi fonamental «al desembre de 1910 o més o menys».Virginia Woolf. "Mr. Bennett and Mrs. Brown." Collected Essays. Ed. Leonard Woolf. Vol. 1. London: Hogarth, 1966. pp.319-337.
La Primera Guerra Mundial imprimirà un segell descoratjador i pessimista en els avançats del modernisme; el començament d'aquesta va provocar en primer lloc el cessament dels intercanvis avantguardistes internacionals. En paraules de D. H. Lawrence, «la ciutat [Londres] va perir, es va degenerar, va deixar de ser el cor del món i es va convertir en un vòrtex de passions trencades, luxúria, esperances, pors i horrors».The Short Oxford History of English Literature p. 508 La guerra va causar nou milions de morts, i molts dels que van regressar d'ella ho van fer estigmatitzats, recreant els seus horrors en un prolongat sofriment tant físic com mental. La guerra va paralitzar també els debats polítics iniciats sobre l'autonomia d'Irlanda i sobre el sufragi femení. El racionalisme imperant en l'era victoriana no proporcionava recursos per explicar i assumir tant sofriment; per exemple, la futilitat de la prolongada guerra de trinxeres. Als escriptors que van participar en la guerra, com Siegfried Sassoon o Wilfred Owen, es percep una ironia amarga i un profund sentiment de decepció, que progressivament els separa dels que no van viure l'experiència bèl·lica en primera persona.
Els anys que van seguir al Tractat de Versalles, és a dir, el nomenat període d'entreguerres i la Gran depressió, van veure aparèixer un nou grup d'escriptors modernistes, els exiliats culturals de la Generació perduda, que es van traslladar e] la seva majoria a París i d'altres parts d'Europa, amb noms tan importants com Ernest Hemingway, F. Scott Fitzgerald, Ezra Pound, Sherwood Anderson, John Dos Passos, T. S. Eliot, William Faulkner o Djuna Barnes. L'expressió «generació perduda» s'atribueix a Gertrude Stein, qui pel que sembla no va fer més que reproduir les paraules del propietari d'un taller mecànic parisenc.Tal com ho va descriure Hemingway en el capítol "Uneix Generation Perdue", de A Moveable Feast, el terme va ser recollit i traduït per Gertrude Stein del propietari d'un taller parisenc on estava arreglant el seu cotxe.
La poesia modernista La poesia modernista apareix més o menys a la vegada que la revista Poetry, que publica a la majoria dels poetes d'aquesta època i presta una especial atenció als més renovelladors. El imaginisme, un dels primers moviments modernistes en els] països anglòfons, estava inicialment liderat pel anglès T. E. Hulme i l'estatunidenc Ezra Pound, i es va iniciar prop de 1910. Les característiques principals del imaginisme són l'ús d'un discurs senzill, la preferència pel vers lliure,i la creació d'imatges vívides i originals, d'aquí el seu nom. Les mencionades tendències van tenir una gran impacte i es van estendre a altres moviments modernistes. El imaginisme troba la seva inspiració igualment en estrofes asiàtiques com l'Haiku i el Tanka. Poetes associats al moviment a aquest moviment són Hilda Doolittle, Richard Aldington i John Gould Fletcher, amb les obres del qual es van publicar diverses antologies, com Some Imagist Poets (1917).
Al voltant de 1913, Erza Pound es va desvincular del imaginisme i va proposar el nom de vorticisme per a un moviment,West, Shearer (general editor), The Bullfinch Guide to Art History, p. 883, Bloomsbury Publishing Plc, United Kingdom, 1996. liderat pel pintor i escriptor Wyndham Lewis, que mesclava la literatura i les arts plàstiques. El vorticisme es troba molt vinculat al futurisme de Filippo Tommaso Marinetti, i la seva manifestació més notòria és el diari Blast, que només va publicar dos números. En la pintura vorticista la vida moderna es mostra com una actitud de línies marcades i colors discontinus que atreu la mirada de l'espectador al centre del llenç. La paraula deriva del terme vòrtex, i tracta d'expressar el remolí o lloc on neixen les emocions.Patricia Fride R. Carrassat e Isabelle Marcadé, Movimientos de la pintura, Spes Editorial, S.L., 2004, p. 119-120, Al segon i últim número de Blast es declarava la lleialtat dels vorticistes cap a Anglaterra en la lluita contra el feixisme, i es va anunciar que un dels seus líders, el escultor Henri Gaudier-Brzeska, havia mort en les trinxeres. Aquesta declaració va marcar un gir en el modernisme anglès.
L'obra que marcaria una fita en la poesia de principis de segle és The Waste Land (1922) de T.S. Eliot, la qual, segons els seus contemporanis, va saber captar genialment el pessimisme de l'època i la «desil·lusió d'una generació».T. S. Eliot. The Short Oxford History of English Literature p. 529.The Waste Land, és un text estrany, compost per diversos fragments, alguns d'ells escrits en altres llengües (almenys set: llatí, grec, sànscrit, francès, alemany...), que mescla a la vegada diferents estils, mètriques i rimes, amb freqüents discontinuïtats, juxtaposicions i referències culturals i literàries de diversos països i fonts.
Un altre poeta, encara que més tardà, és W. H. Auden, conegut com l'«enfant» terrible de la lírica modernista. La seva veu poètica, més accessible, entra en significatiu contrast amb la més fosca de T. S. Eliot. Crítics com Samuel Hynes han parlat d'una «generació Auden» (The Auden Generation (1972), i de la influència d'aquest poeta en altres, entre els que es poden destacar el gal·lès «Dylan Thomas».
Narrativa La narrativa modernista I: escriptors europeus miniatura|Virginia Woolf el 1927