+ Catòlics de l'època nazi
Els papes Pius XI (1922-39) i Pius XII (1939-58) van liderar l'Església catòlica romana durant de l'ascens i la caiguda de l'Alemanya nazi. Al voltant d'un terç dels alemanys eren catòlics als anys trenta. L'Església d'Alemanya havia parlat contra l'ascens del nazisme, però el Partit de Centre va capitular el 1933 i va ser prohibit. Adolf Hitler i diversos nazis clau havien estat criats com a catòlics, però es van tornar hostils a l'Església en la seva edat adulta. Tot i que l'article 24 de la plataforma del NSDAP va exigir la tolerància condicional de les denominacions cristianes i el Reichskonkordat de 1933 tenia la intenció de garantir la llibertat religiosa per als catòlics, els nazis eren essencialment hostils al cristianisme i l'Església catòlica s'enfrontava a la persecució a l'Alemanya nazi. La premsa, les escoles i les organitzacions juvenils es van tancar, es van confiscar moltes cases i al voltant d'un terç del seu clergat es van enfrontar a represàlies de les autoritats. Els dirigents laics catòlics estaven destinats a la purga durant la Nit dels Ganivets Llargs. La jerarquia de l'Església va intentar cooperar amb el nou govern, però el 1937, l'encíclica papal "Mit brennender Sorge" va acusar el govern d'una "hostilitat fonamental" vers l'Església.
Entre les manifestacions més valentes d'oposició a l'interior d'Alemanya es van trobar els sermons de 1941 del bisbe August von Galen de Münster. No obstant això, segons va escriure Alan Bullock «ni l'Església Catòlica ni l'Església Evangèlica... com a institucions, van considerar que era possible tenir una actitud d'oposició oberta al règim».Alan Bullock; Hitler, a Study in Tyranny; HarperPerennial Edition 1991 A tots els països sota l'ocupació alemanya, els sacerdots van tenir un paper important en el rescat dels jueus, però la resistència catòlica al maltractament dels jueus a Alemanya es limitava generalment a esforços fragmentats i en gran manera individuals. Mary Fulbrook va escriure que quan la política va entrar a l'església, els catòlics estaven disposats a resistir, però que el resultat era d'una altra manera irregular i desigual, i que, amb notables excepcions, «sembla que per a molts alemanys, l'adhesió a la fe cristiana va ser compatible amb almenys l'aquiescència passiva, si no el suport actiu, a la dictadura nazi.»Fulbrook, 1991, p. 80–81
Els catòlics van lluitar en tots dos bàndols en la Segona Guerra Mundial. La invasió de Hitler de la Polònia predominantment catòlica va encendre el conflicte el 1939. Aquí, especialment a les zones de Polònia annexionades al Reich -com en altres regions annexes d'Eslovènia i Àustria- la persecució nazi de l'església era intensa. Molts clergues van ser objecte d'extermini. A través dels seus vincles amb la Resistència alemanya, el papa Pius XII va advertir als aliats de la invasió nazi prevista dels Països Baixos el 1940. A partir d'aquest any, els nazis van reunir els sacerdots dissidents en un barracó separat a Dachau, on el 95 per cent dels seus 2.720 interns eren catòlics (majoritàriament polonesos i 411 alemanys) i 1.034 sacerdots van morir allí. L'expropiació de les propietats eclesiàstiques va augmentar a partir de 1941.
El Vaticà, envoltat de la Itàlia feixista, va ser oficialment neutral durant la guerra, però va utilitzar la diplomàcia per ajudar les víctimes i treballar per la pau. La ràdio del Vaticà i altres mitjans de comunicació es van pronunciar contra les atrocitats. Mentre l'antisemitisme nazi abastava els principis racials pseudocientífics moderns, les antipaties antigues entre el cristianisme i el judaisme contribuïen a l'antisemitisme europeu. Durant l'era nazi, l'església va rescatar molts milers de jueus emetent documents falsos, pressionant els oficials de l'Eix, amagant-los en monestirs, convents, escoles i altres llocs; fins i tot al Vaticà i a la residència papal de Castel Gandolfo. El paper del papa durant aquest període és discutit. L'Oficina Principal de Seguretat del Reich va qualificar Pius XII de "portaveu" dels jueus. La seva primera encíclica, Summi Pontificatus, va citar la invasió de Polònia com una "hora de foscor", el seu discurs nadalenc de 1942 va denunciar assassinats racials i en la seva encíclica Mystici corporis Christi (1943) va denunciar l'assassinat dels minusvàlids.
Descripció general En la dècada de 1930, els catòlics constituïen un terç de la població d'Alemanya i el "catolicisme polític" era una força important a la República de Weimar d'entreguerres. Abans de 1933, els líders catòlics van denunciar les doctrines nazis mentre que les regions catòliques generalment no van votar els nazis. Encara que l'hostilitat entre el Partit Nazi i l'Església Catòlica era real, el Partit Nazi es va desenvolupar inicialment en un Múnic majoritàriament catòlic, on molts catòlics, laics i clergues, van oferir un suport entusiasta.Ericksen, 2012, p. 47–49 Aquesta primera afinitat (minoritària) es va reduir després de 1923. El 1925, el nazisme s'havia embarcat en un camí diferent després de la seva reconstitució el 1920, prenent una identitat decididament anticatòlica-anticristiana.Derek Hastings, Catholicism and the Roots of Nazism, Oxford Press, 2011, preface. A principis de 1931, els bisbes alemanys van emetre un edicte que excomunicava tots els dirigents nazis i prohibia als catòlics fer-se'n membres. La prohibició va ser modificada de manera condicional la primavera de 1933 sota pressió per a tractar la llei estatal que exigia a tots els funcionaris i membres dels sindicats ser membres del Partit Nazi, tot conservant la condemna de la ideologia nazi.Scholder, Klaus, The Churches and the Third Reich. 2 vols. Fortress Press, 1988 p. 150–162 A principis de 1933, després dels èxits nazis en les eleccions de 1932, el monàrquic catòlic laic Franz von Papen, i el canceller i conseller presidencial, el general Kurt von Schleicher, van assistir al nomenament d'Adolf Hitler com a canceller del Reich pel president Paul von Hindenburg. Al març, enmig d'una atmosfera intimidatòria de tàctiques de terror nazi i la negociacióWilliam L. Shirer, Rise and Fall of the Third Reich, Simon & Schuster, 1959, p. 188-204 després del Decret de l'Incendi del Reichstag,Dietrich Bracher, The German Dictatorship, p.250 el laic Partit del Centre Catòlic, (dirigit pel prelat Ludwig Kaas), amb la condició de la demanda d'un compromís per escrit que es mantingués el poder de veto del PresidentWilliam L. Shirer, The Rise and Fall of the Third Reich, 1959, p. 188–202 l'aliat BNVP i els monàrquics del DNVP van votar a favor de la Llei de Capacitació. L'actitud del Partit de Centre havia esdevingut crucial, ja que l'acció no podia ser aprovada només per la coalició Nazi i el DNVP. Va marcar la transició en el regnat d'Adolf Hitler des del poder democràtic fins al poder dictatorial.Ericksen, Complicity in the Holocaust, Churches and Universities in Nazi Germany p.52 El juny de 1933, les úniques institucions que no estaven sota la dominació nazi eren les forces militars i les esglésies.Evans 2005, p. 14 El Reichskonkordat de juliol de 1933, signat entre Alemanya i la Santa Seu, es va comprometre a respectar l'autonomia de l'Església catòlica, però va exigir als clergues que s'abstinguessin de la política. Hitler va donar la benvinguda al tractat, tot i que el va violar rutinàriament en la lluita nazi amb les esglésies.* Evans, 2008, p. 245–246 * Shirer, 1990, p. 234–35 * Hamerow, 1997, p. 136 * Gill, 1994, p. 57 * Kershaw, 2008, p. 332 * Paul O'Shea; A Cross Too Heavy; Rosenberg Publishing; p. 234–35 * Ian Kershaw; The Nazi Dictatorship: Problems and Perspectives of Interpretation; 4th Edn; Oxford University Press; New York; 2000"; p. 210–11 * Peter Hoffmann; The History of the German Resistance 1933–1945; 3rd Edn (First English Edn); McDonald & Jane's; London; 1977; p. 14 Quan el President Hindenberg va morir l'agost de 1934, els nazis van reclamar la jurisdicció sobre tots els nivells de govern i un referèndum va confirmar Hitler com a únic Führer (líder) d'Alemanya. Un programa nazi conegut com a Gleichschaltung va buscar el control de tota activitat col·lectiva i social i va interferir amb l'escolarització catòlica, grups juvenils, treballadors i grups culturals. L'església va insistir en la seva lleialtat a la nació, però va resistir la regimentació i l'opressió de les organitzacions eclesiàstiques i les infraccions de la doctrina com la llei d'esterilització de 1933.
Els ideòlegs de Hitler Goebbels, Himmler, Rosenberg i Bormann esperaven desacristianitzar Alemanya, o almenys distorsionar la seva teologia cap al seu punt de vista. Sharkey, Word for Word/The Case Against the Nazis; How Hitler's Forces Planned To Destroy German Christianity, New York Times, 13 January 2002 Griffin, Roger Fascism's relation to religion in Blamires, Cyprian, World fascism: a historical encyclopedia, Volume 1, p. 10, ABC-CLIO, 2006: "There is no doubt that in the long run Nazi leaders such as Hitler and Himmler intended to eradicate Christianity just as ruthlessly as any other rival ideology, even if in the short term they had to be content to make compromises with it." Mosse, George Lachmann, Nazi culture: intellectual, cultural and social life in the Third Reich, p. 240, Univ of Wisconsin Press, 2003: "Had the Nazis won the war their ecclesiastical policies would have gone beyond those of the German Christians, to the utter destruction of both the Protestant and the Catholic Church." Shirer, William L., Rise and Fall of the Third Reich: A History of Nazi Germany, p. p 240, Simon and Schuster, 1990: "the Nazi regime intended eventually to destroy Christianity in Germany, if it could, and substitute the old paganism of the early tribal Germanic gods and the new paganism of the Nazi extremists." Fischel, Jack R., Historical Dictionary of the Holocaust, p. 123, Scarecrow Press, 2010: "The objective was to either destroy Christianity and restore the German gods of antiquity or to turn Jesus into an Aryan." Dill, Marshall, Germany: a modern history, p. 365, University of Michigan Press, 1970: "It seems no exaggeration to insist that the greatest challenge the Nazis had to face was their effort to eradicate Christianity in Germany or at least to subjugate it to their general world outlook."