La malaltia de Creutzfeldt-Jakob (MCJ o CJD de l'anglès Creutzfeld Jacobs Disease) és un rar trastorn del cervell, degeneratiu i invariablement mortal. Afecta aproximadament una de cada un milió de persones en tot el món i unes 200 persones als Estats Units. La MCJ afecta igualment els homes i les dones, apareix generalment en les etapes avançades de la vida i té una trajectòria ràpida.Brown P, Cathala F, Castaigne P, Gajdusek DC. "Creutzfeldt-Jakob disease: clinical analysis of a consecutive series of 230 neuropathologically verified cases." Ann Neurol. 1986 nov;20(5):597-602. Típicament, els símptomes comencen aproximadament a edat de 60 anys i un 90 per cent dels pacients moren en el transcurs d'un any. En les etapes inicials de la malaltia, els pacients pateixen falles de memòria, canvis de comportament, manca de coordinació i pertorbacions visuals. A mesura que progressa la malaltia, el deteriorament mental es fa més pronunciat, es poden produir moviments involuntaris, ceguesa, debilitat de les extremitats i coma.
D'acord amb les proves de què disposem, la MCJ resulta del plegament anormal d'un prió. Aquest fenomen sembla estimular que altres proteïnes alterin la seva forma, cosa que n'afecta el funcionament. És per això que se la classifica entre les malalties priòniques o encefalopaties espongiformes transmissibles (EET), caracteritzades per presentar una forma anòmala de la proteïna priònica cel·lular (PrPC).
La malaltia de Creutzfeldt-Jakob pertany a una família de malalties dels éssers humans i animals conegudes com a encefalopaties espongiformes transmissibles (EET). Espongiformes es refereix a l'aspecte característic dels cervells infectats, que s'omplen d'orificis o forats fins que s'assemblen a esponges sota un microscopi. La MCJ és la més comuna de les encefalopaties espongiformes transmissibles (EET) humanes conegudes. Entre altres EET humanes figuren el kuru, l'insomni familiar fatal (IFF) i la síndrome de Gerstmann-Sträussler-Scheinker (GSS). El kuru va ser identificat en persones d'una tribu aïllada de Papua Nova Guinea i ja gairebé ha desaparegut. L'insomni familiar fatal i la GSS són malalties hereditàries summament rares, que es troben només en unes quantes famílies de tot el món. Podem trobar altres casos de EET en tipus específics d'animals. Entre aquests figuren l'encefalopatia espongiforme bovina (EEB), que es troba en les vaques i es diu sovint malaltia de les "vaques boges", que afecta les ovelles, i l'encefalopatia del visó. Malalties similars han ocorregut en els ants, cérvols i animals zoològics exòtics.
Tipus Hi ha tres categories principals de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob (MCJ):
Esporàdica Aquest és el tipus més comú de MCJ i explica un 85% dels casos. En aquests casos, la malaltia es presenta tot i que la persona sembla estar lliure de factors de risc associats, és a dir, l'etiologia n'és desconeguda. De vegades és causada per una mutació sense sentit del gen de la proteïna priònica (PRNP) i d'altres, l'envelliment és l'únic factor de risc consistent."Bermejo, Muñoz (2001)" Així mateix, s'han identificat d'altres mutacions que no causen directament la malaltia però tornen els individus més susceptibles de contreure la infecció amb el prió i estarien doncs implicades parcialment en la incidència esporàdica de la malaltiaTyler KL. "Creutzfeldt-Jakob disease." N Engl J Med. 2003 feb 20;348(8):711-9.
Forma panencefalopàtica La malaltia de Creutzfeldt-Jakob forma panencefalopàtica (MCJfp) ocorre principalment al Japó i té un curs relativament llarg, amb símptomes que progressen sovint durant diversosn anys. Com el seu nom indica, no afecta només al cervell sinó a tot l'encèfal.
Hereditària Es pot determinar en la història del pacient algun antecedent familiar de la malaltia o proves positives de mutació genètica associada amb el gen productor del prió causant de la MCJ. En els Estats Units, entre el 5 i el 10% dels casos de MCJ són d'origen genètic i hereditari. El 1950, es va reportar i es va realitzar el seguiment del primer cas familiar amb membres de tres generacions probablement afectats.Jakob H, Pyrkosch W, Strube H. "Hereditary form of Creutzfeldt-Jakob disease (Backer family)." Arch. Psychiat. 1950;184(7):653-74. Així mateix, està documentada la transmissió entre persones. El 1979, es va establir que prop d'un 15% dels casos de MCJ són de tipus familiar.Masters CL, Harris JO, Gajdusek DC, Gibbs CJ Jr, Bernoulli C, Asher DM. "Creutzfeldt-Jakob disease: patterns of worldwide occurrence and the significance of familiar and sporadic clustering." Ann Neurol. 1979 feb;5(2):177-88. En 1981, altre estudi sobre 73 famílies va determinar un historial consistent amb un patró d'herència autosòmica dominant.Masters CL, Gajdusek DC, Gibbs CJ Jr. "The familial occurrence of Creutzfeldt-Jakob disease and Alzheimer's disease." Brain. 1981 sep;104(3):535-58. El fenotip clínic és semblant a l'observat en la MCJ esporàdica, encara que aquesta forma sol presentar-se a edats més primerenques.
Adquirida La malaltia és transmesa per exposició directa al prió, mitjançant contacte amb teixits cerebrals o del sistema nerviós infectats. S'ha provat el contagi mitjançant certs procediments mèdics, estant també exposats els veterinaris que han tingut contacte amb vaques o ovins malalts, personal de la indústria de la carn, etc. No obstant això, no hi ha cap prova que la MCJ pugui encomanar-se mitjançant un contacte casual amb els malalts. Si bé la MCJ pot transmetre's de persona a persona, el risc que això ocorri és extremadament baix: des que la malaltia va ser descrita per primera vegada, menys de l'1% dels casos han estat demostrats com a adquirits. No hi ha cap evidència que demostri que la MCJ pugui transmetre's a través de l'aire, pel simple contacte o altres formes casuals.
Símptomes Els primers símptomes de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob inclouen típicament demència - canvis de personalitat juntament amb deterioració de la memòria, l'enjudiciament i el pensament - i problemes de coordinació muscular. Les persones amb la malaltia també poden experimentar insomni, depressió o sensacions inusitades. La MCJ no ocasiona febre ni altres símptomes similars als de la grip. A mesura que progressa la malaltia, la deterioració mental del pacient s'aguditza. Sovint comença a tenir contraccions musculars involuntàries anomenades mioclònies i pot quedar cec o perdre control de la bufeta. Amb el temps els pacients perden la capacitat de moure's i parlar i cauen en coma. La pneumònia i altres infeccions ocorren sovint en els pacients d'aquesta malaltia i poden conduir a la mort.
Hi ha diverses variants conegudes de la MCJ. Aquestes variants difereixen una mica en els símptomes i en el curs de la malaltia. Per exemple, una forma variant de la malaltia (nv-MCJ o v-MCJ), descrita a Gran Bretanya i en algunes altres parts d'Europa, comença principalment amb símptomes psiquiàtrics, afecta a pacients més joves que els d'altres tipus de MCJ i té una durada més llarga de l'ordinari des del començament dels símptomes fins a la mort. Altra variant, anomenada forma panencefalopática, ocorre principalment en el Japó i té un curs relativament llarg de la malaltia, amb símptomes que progressen sovint per diversos anys. Els científics estan tractant de determinar què ocasiona aquestes variacions en els símptomes.
Alguns símptomes de la MCJ poden ser similars als símptomes d'altres trastorns neurològics progressius tals com l'Alzheimer o la malaltia de Huntington. No obstant això, la MCJ ocasiona canvis singulars en el teixit cerebral que poden veure's en l'autòpsia. També tendeix a ocasionar una deterioració més ràpida de les capacitats d'una persona que la malaltia d'Alzheimer o la majoria dels altres tipus de demència.
Diagnòstic miniatura|400px|RMN d'un pacient afectat de la SCJ iatrògen. Amb hiperintensitat dels ganglis basals i talàmics (B i C) i hiperintensitat cortical al lòbul paracentral bilateral i circumvolució cerebral precentral dreta (F) En l'actualitat no hi ha una prova diagnòstica per a la malaltia de Creutzfeldt-Jakob (MCJ). Quan un metge sospita la presència de MCJ, la primera preocupació consisteix a descartar altres formes tractables de demència tals com l'encefalitis (inflamació del cervell) o la meningitis crònica. Es realitzarà un examen neurològic o el metge pot demanar una consulta a altres metges. Les proves estàndard de diagnòstic inclouen una extracció espinal per a descartar causes més comunes de demència i un electroencefalograma (EEG) per a registrar el patró elèctric del cervell, que pot ser particularment valuós, ja que mostra un tipus específic d'anomalia en la MCJ. La tomografia computarizada del cervell pot ajudar a descartar la possibilitat que els símptomes siguin el resultat d'altres problemes tals com un atac al cor o un tumor cerebral. Les exploracions del cervell mitjançant imatges de ressonància magnètica nuclear (RMN) també poden posar en relleu patrons característics de degeneració cerebral que poden ajudar a diagnosticar la MCJ.
L'única forma de confirmar un diagnòstic de la MCJ és mitjançant una biòpsia o autòpsia cerebral. En una biòpsia cerebral, el neurocirurgià separa un petit tros de teixit del cervell del pacient a fi que pugui examinar-lo un neuropatòleg. Aquest procediment pot ser perillós per al pacient i l'operació no sempre obté el teixit de la part afectada del cervell. Degut al fet que un diagnòstic correcte de la MCJ no ajuda al pacient, la biòpsia cerebral no s'aconsella tret que es necessiti per a descartar un trastorn tractable. En una autòpsia, s'examina tot el cervell després de la mort. Tant la biòpsia cerebral com l'autòpsia presenten un risc petit, però definitiu, que el cirurgià o altres persones que manegen el teixit cerebral puguin ser infectades accidentalment. Procediments quirúrgics i de desinfecció especials poden reduir al mínim aquest risc.
Els científics estan treballant per a crear proves de laboratori de MCJ. Una d'aquestes proves es fa en el líquid cefalorraquidi d'una persona i detecta un marcador de proteïna que indica degeneració neuronal. Aquesta prova pot ajudar a diagnosticar la MCJ en persones que presenten ja símptomes clínics de la malaltia. Aquesta prova és molt més fàcil i segura que una biòpsia cerebral. La taxa de resultats fals-positius és d'aproximadament d'un 5 a un 10 per cent. Els científics estan treballant per a desenvolupar aquesta prova per a ús en laboratoris comercials. Hi ha informes sobre altres formes de diagnosticar la malaltia, incloses les biòpsies d'amígdales, que poden conduir a altres proves.
Tractament No hi ha un tractament al moment que pugui curar o controlar la malaltia de Creutzfeldt-Jakob. Els investigadors han sotmès a prova molts medicaments, entre ells l'amantidina, la clorpromazina,Korth C, et al. "Acridine and phenothiazine derivatives as pharmacotherapeutics for prion disease." Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America 2001 ag 14;98(17):9836-41. els esteroides, l'interferó, l'aciclovir, agents antivirals i els antibiòtics. No obstant això, cap d'aquests tractaments ha demostrat un benefici uniforme. El tractament actual de la MCJ té com propòsit principal l'alleujar els símptomes i fer sentir al pacient el més còmode que sigui possible. Les drogues opiàcies poden ajudar a reduir el dolor si aquest ocorre. Durant les últimes etapes de la malaltia, al canviar la posició de la persona, amb freqüència se li pot mantenir més còmode i se li ajuda a evitar lesions pròpies de la postració en llit. Pot emprar-se un catèter per a drenar l'orina si el pacient no pot controlar la funció de la bufeta i també pot utilitzar-se alimentació artificial, inclosos líquids intravenosos.
Causes miniatura|esquerra|Mapa del braç curt del cromosoma 20. El punt vermell assenyala la localització del gen PRNP.