Caroline Ardelia Yale (Charlotte, 29 de setembre de 1848 - Northampton, 2 de juliol de 1933) va ser un educadora estatunidenca que va revolucionar l'ensenyament dels estudiants amb discapacitat auditiva.
Biografia Caroline Ardelia Yale va néixer el 29 de setembre de 1848, a Charlotte, Vermont (Estats Units), on va viure fins als deu anys. Després es va traslladar a Williston (Vermont) i va ser educada a casa pels tutors amb el suport dels seus pares. També va assistir a les escoles de Williston, i de 1866 a 1868 va assistir al Seminari Mount Holyoke (que es va convertir en Mount Holyoke College). Després de completar la seva educació, va ensenyar a les escoles de Brandon (Vermont) i Williston (Vermont), fins a 1870, quan va començar a treballar a la Clarke School for the Deaf (Escola per a sords Clarke) a Northampton, Massachusetts). En 1873 va aconseguir el grau de directora associada, mantenint-se en aquesta posició fins a 1886, quan li va succeir a Harriet B. Rogers com a directora de l'escola.
Caroline Yale va treballar durant 63 anys a la Clarke Schools for Hearing and Speech, incloent 36 anys com a directora. El 1882 va començar a col·laborar amb un altre professor per desenvolupar un sistema més complet que els símbols fonètics del Visible Speech (paraula visible) d'Alexander Melville Bell. Van desenvolupar conjuntament les Cartes de vocals i consonants de Northampton, que va descriure amb detall en el seu fulletó Formació i Desenvolupament dels sons de l'anglès elemental, 1892. També va col·laborar amb Alexander Graham Bell i el seu pare, Alexander Melville Bell, en el desenvolupament del seu sistema fonètic i mètodes d'ensenyament, que es va convertir en el sistema més utilitzat a Amèrica. En 1889 va establir un departament de formació de professors a Clarke, que va enviar professors a escoles per a persones sordes a 31 estats i 9 països estrangers abans de la seva mort a Northampton, el 2 de juliol de 1933.
Els seus mètodes es van estendre tant que el 1933, tot menys dues de les 200 escoles per a persones amb discapacitat auditiva a Amèrica, utilitzaven els seus mètodes d'ensenyament oral. A la Clarke School, també va desenvolupar programes d'habilitats físiques i atlètiques per a nens amb discapacitat auditiva. Va contractar a Grace Goodhue de Burlington (Vermont) com a professora, que es va convertir en Grace Coolidge quan es va casar amb Calvin Coolidge. Grace Coolidge va continuar de per vida a l'escola com a recaptadora de fons i va ser una forta partidària de la Clarke School.
El 1890 va ajudar a organitzar l'American Association to Promote the Teaching of Speech to the Deaf (Associació Americana per promoure l'ensenyament de la parla als sords), i es va convertir en la directora. També va treballar durant 25 anys al Comitè Escolar de Northampton abans de retirar-se de la seva posició com a directora de l'Escola Clarke el 1922. Després de retirar-se, va seguir dirigint el programa de formació del professorat i va romandre activa a l'escola Clarke durant molts anys. Va rebre títols honorífics de doctorat de la Universitat Wesleyan d'Illinois el 1896 i el Mount Holyoke College el 1927.
Commemoracions El 1994, la Unió Astronòmica Internacional va nomenar un cràter de Venus en honor seu (cràter Yale).
Publicaciones Formation and Development of Elementary English Sounds (1892) Sense training exercises for use in schools for the deaf (1925) Years of Building: Memories of a Pioneer in a Special Field of Education (autobiografia, 1931)
Referències
Vegeu també Jeanette Berglind
Categoria:Pedagogs estatunidencs Categoria:Persones de Vermont Categoria:Morts a Massachusetts Categoria:Cultura sorda Categoria:Nascuts el 1848 Categoria:Morts el 1933