Calella és un municipi de la comarca del Maresme. És coneguda com la capital turística de la Costa del Maresme i es caracteritza per ser una ciutat cosmopolita i alegre amb un clima típic del Mediterrani. Està situada a 50 km de Barcelona, a 50 km de Girona i a 6 km del Parc Natural Montnegre-Corredor. Des de maig de 2022 el batlle és Marc Buch i Rigola.
La configuració de la trama urbana, amb una gran zona de vianants i comercial, com és el cas del carrer Església —així com la disposició de quinze places, agradables espais verds i una gran oferta d'allotjament, fan de Calella una de les destinacions turístiques més importants del país.
Una oferta de prop de tres quilòmetres de longitud de platges i més de 180.000 m² de sorra daurada i neta, aigües intensament blaves, i zones naturals —com el Parc Dalmau, el passeig de Manel Puigvert, el passeig de Garbí, El Far o Les Torretes—, fan de Calella una ciutat dinàmica, moderna i acollidora, que permet gaudir al visitant d'una destinació amb una singularitat pròpia.
Des de fa uns anys, s'ha endegat un procés ambiciós: esdevenir una ciutat de referència en el turisme esportiu, de salut, cultural i familiar. La clara aposta de la població per l'esport i la cultura es demostra en una àmplia oferta d'activitats esportives, culturals, artístiques, lúdiques i familiars promogudes per l'Ajuntament, així com en la gran varietat d'instal·lacions i disciplines esportives que es poden practicar a la ciutat.
Des del gener de 2016 Calella compta amb El Museu del Turisme, una proposta museística única al món que té com a objectiu mostrar de manera atractiva, didàctica i participativa, la història del turisme i els seus efectes socioculturals i econòmics a nivell global. Aquest equipament museístic compta amb un entre de recerca i documentació i un espai de dinamització i educació
Calella és una ciutat amb gairebé de 700 anys d'història. Ha estat, i és encara avui dia, una ciutat oberta al mar i a la muntanya, gelosa de la seva història, d'un passat ric en fets i sempre oberta a la catalanitat, que ha esdevingut, amb el pas dels anys, una comunitat receptora de persones nouvingudes de molts països, culturalment diferents, però amb una gran riquesa personal i col·lectiva.
Geografia Llista de topònims de Calella (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
El terme municipal de Calella limita amb:
Respecte al seu terme municipal: al nord hi ha els turons, amb Can Carreras. a l'est hi ha el rierany dels Frares, que al sud separa el nucli urbà del barri del Poble Nou de Pineda. a l'oest, els turons arriben fins al mar formant una costa abrupta, anomenada popularment Les Roques, i on hi ha el far i les Torretes. al sud, hi ha el seu nucli urbà que arriba a l'oest fins a Les Roques. Entre el nucli urbà i el mar hi ha la via del tren, els passeigs marítims Manuel Puigvert (al centre) i el de les Palmeres, i finalment la platja que continua a l'est amb la del terme municipal de Pineda. la Riera de Calella, procedent del nord-est del terme, forma la vall d'en Guli; i que, al sud i passada la carretera, separa l'antic nucli urbà de la zona dels hotels (a l'oest), si bé aquesta zona dels hotels també s'ha estès al nord de la carretera per la vall d'en Guli.
Demografia
Les següents dades del capítol procedeixen de la Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya.Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
Edat Població per grups d'edat (2019) 0-14 anys 15-64 anys 65 a 84 anys85 anys i més Total 2.718 12.474 3.185 69219.069
Creixement intercensal 2001-2011 de la població Creixement total 2001 Creixement total (mitjana anual 2001-2011) Creixement natural (mitjana anual 2001-2011) Creixement migratori (mitjana anual 2001-2011) 4.699 29,29 (taxa per 1.000 habitants) 0,03 (taxa per 1.000 habitants) 29,26 (taxa per 1.000 habitants)
Lloc de naixement Dades de l'any 2019 Catalunya Resta d'Espanya Estranger Total 11.604 2.746 4.719 19.069
Història De l'edat antiga al . El naixement de Calella. Les primeres restes que trobem a l'actual municipi de Calella, que daten dels segles I aC i I dC., corresponen a una vil·la romana coneguda com la vil·la del Roser, ja que se situen entorn del turó amb el mateix nom, prop de l'hospital de la ciutat.
No serà fins al quan trobarem dades que afirmen l'existència del veïnat de Capaspre. Aquest petit nucli s'integrava a la parròquia de Pineda de Mar i depenia del senyor del castell de Montpalau. Estava format per un reduït nombre de masies situades al capdamunt de la riera, amb una capella dedicada a Sant Quirze i Santa Julita.
El topònim de Calella apareix documentat des del principi del . En aquell moment, alguns veïns van construir les primeres cases de pescadors prop de la desembocadura de la riera. El document més antic que fa referència a Calella és el testament del Bisbe Bernat Umbert, redactat el 1101.
Altres dates importants pel naixement de la ciutat són el 1327 (quan el vescomte Bernat II de Cabrera, senyor de Montpalau, donà el privilegi de tenir mercat, per fira, i la carta de poblament) i el 1338 (quan s'amplien els privilegis de mercat).
Aquests privilegis, confirmats el 1423 per Violant de Cabrera en nom del seu marit, i el 1426 pel mateix Bernat Joan de Cabrera, i el desenvolupament de la pesca, van afavorir el creixement urbà: durant el moltes famílies pageses del veïnat de Capaspre i de pobles veïns abandonen els masos i s'instal·len a la vila, que comptava amb una torre de defensa i una nova capella dedicada a Sant Elm.
L'edat moderna Durant el la ciutat va traçar el seu entramat urbà i, el 1525 el papa hi autoritza construir una església. Tres anys després, s'inicien les obres del temple parroquial. Mentre durava la construcció, els calellencs rebien els sagraments a la capella de Sant Elm, dedicada a partir del a Sant Quirze i a Santa Julita. El 1564 es consagra la nova església i el 1599 Gastó de Montcada, marquès d'Aitona i vescompte de Cabrera, atorga nous privilegis establint l'organització definitiva del consell municipal, representat per jurats i consellers, renovables anualment, i dividint els habitants en tres classes: acomodats, menestrals i jornalers. A la dècada de 1570, Abraham Ortelius cartografia per primera vegada el nom de Calella en un mapa de la península. El 1586 Calella ja comptava amb un plànol urbà fet a escala.
Després d'un llarg període d'estancament a causa de les guerres i les epidèmies que assolaren el país durant el , a partir del 1714, un cop acabada la guerra de Successió, la vila inicia un procés de creixement demogràfic i econòmic, passant dels 768 habitants del 1718 als 2.637 el 1787. Durant aquests anys, les tradicionals activitats agrícoles i pesqueres es van veure ampliades amb la construcció de vaixells. El darrer terç de segle, gràcies a la liberalització del comerç amb les colònies americanes, va ser l'època daurada del comerç ultramarí, que contribuí decisivament al desenvolupament industrial de tota la comarca. El 1790 ja hi havia més de 200 telers dedicats a la fabricació de mitges de seda i de cotó.
A la fi del segle, molts nous carrers s'havien afegit al nucli inicial, mentre els grans eixos de desenvolupament eren el carrer de l'Església i el carrer de Jovara.
La guerra del francès a Calella Aquest període històric mereix un apartat per la seva trascendència en la guerra i per ser poc conegut pels calellencs i calellenques.
Començament de la guerra A Calella s'hi va construir un nou hostal l'any 1800 però va quedar inaugurat el 12 d'octubre de 1802 amb l'arribada de Carles IV i la seva comitiva. Actualment aquest hostal és la caserna de la Guàrdia Civil. És en aquest hostal que el 9 de febrer les divisions dels generals Duhesme, Lecchi i Chabran passen la nit amb uns 6.000 homes per anar a atacar a Barcelona. Després de l'atac, van voler tornar per anar a atacar a Girona però els calellencs van tallar les vies de pas per oferir resistència, fet que va deixar que les gironins poguessin organitzar llur defensa. Tot i que els francesos van trencar la resistència calellenca, alguns veïns de la ciutat van atacar els francesos matant l'ajudant del general Lecchi. Això va provocar la ira del general que va entrar a la vila a saquejar les cases i a matar la gent indefensa que no havia pogut fugir. Va provocar que hi haguessin 19 morts, 13 greument ferits i moltes cases cremades. Aquest fet es pot veure en un comunicat:"L'enemic francès va envair i saquejar la vila quatre vegades... dos falutxos armats francesos, comandats pel capità Balbastro, abordaren la vila i es van endur de les cases tant de valor com hi trobaven. En les tres primeres invasions els gabatxos van despanyar a trets de fusell i a cops de destral, el temple, convents, cases, barraques, cellers...que trobaven tancats; ho saquejaron tot, sense descuidar-se d'amagatalls, eixides, jardins... També l'enemic s'afartà i s'emborratxà amb vi dels cellers; a més, per desfogar-se deixava l'aixeta de les bótes oberta i el vi s'escampava per terra... Quan no trobaven joies, o altres coses de valor, rompien i destrossaven els mobles i tot el que els venia a mà.
A l'església parrocial, varen destruir l'altar del Sagrament i les altres capelles… robaren els vasos sagrats… tiraren per terra les sagrades formes, inutilitzaren l'rgue… Al convent dels caputxins, calaren foc a alguns altars i a la sagristia. També a la casa de la Universitat, que era a l'hostal del Comú, calaren foc a les habitacions i a una quadra…" (Universitat de Calella, 1808).A més, a la porta de l'ajuntament van deixar una nota avisant que després de conquerir Girona, tornarien a la vila a degollar tots els seus habitants. Aquesta amenaça es va complir el dia 22 de juny, després que els francesos perdessin a Girona. En aquest moment van calar foc al convent dels caputxins, el de les "dues viles", i a les masies del voltant de Can Teixidor, Can Morè i la Granja. Els veïns van fugir a les muntayes per protegir-se. miniatura|El convent representat en un episodi de la Guerra del Francès. Aiguafort de Bonaventura Planella, publicat el 1822. Fons cartogràfic del Centre Excursionista de Catalunya Per totes aquestes accions, uns comissionats calellencs anomenats Joan Rabassa i Bonaventura Martorell, van portar ordres del capità general Espeleta per ajudar la població calellenca. Ells es van reunir amb el general Duhesme dins del convent dels frares per arribar a un acord per deixar en pau a la població. Els comissionats van acceptar les exigències del general, a més de pagar 3.000 lliures.
Tot i el tracte, van fer servir els diners per preparar una ofensiva contra Girona i, el 19 de juliol, una divisió de 6.000 francesos van tornar a saquejar i maltractar la població de Calella, tot i que la majoria ja havia marxat.
Els segles i Tot i les guerres i revolucions, l'activitat industrial (tèxtil) i el comerç transatlàntic van continuar sense interrupció. A partir de 1854 s'inicia la construcció de grans vaixells i barques de pesca. El dia 1 d'agost de 1861 el tren arriba oficialment a Calella, tot i que ja feia parades a un baixador provisional des de 1859. La població començava un període de creixement des dels 3500 habitants el 1860 fins als 4316 de l'any 1900. La causa d'aquest creixement va ser la instal·lació de les primeres fàbriques mogudes a vapor, que va compensar el sotrac del comerç marítim causat per la pèrdua de les colònies.
Les primeres dècades del van ser una època d'esplendor per a la indústria calellenca, estroncada per la guerra civil. La davallada del sector tèxtil va anar paral·lela a l'espectacular desenvolupament del turisme, sobretot a partir dels anys seixanta. Aquest procés queda reflectit clarament en la demografia: un fort creixement entre 1900 i 1930, un estancament entre 1930 i 1960, i un creixement espectacular durant els anys seixanta i setanta.