miniatura|Icona del Siri a iOS7|170x170px miniatura|Amazon echo dot, assistent intel·ligent Un Assistent personal intel·ligent (IPA) (en anglès, chatbot), també conegut com assistent virtual intel·ligent (IVA) o assistent virtual, és un tipus d'agent informàtic que sorgeix en els anys 60, i que permet acomplir tasques i simular mantenir una conversa amb una persona en proveir respostes automàtiques, les quals són prèviament establertes per un conjunt d'experts. Aquest assistents intel·ligent, també conegut com a sistema expert, utilitza el raonament basat en casos (CBR: case base reasoning).Alvarado Troncoso, Marco Antonio (diciembre de 2012). «Sistema para el Aprendizaje del Mapudungun. Incluyendo características de reconocimiento de voz y bot conversacional.». Pontificia Universidad Católica de Valparaíso. Revisat el 19 de març de 2021.
El terme assistent virtual de vegades s'utilitza per referir-se a ells de manera general o específica als quals es pot accedir al xat en línia mitjançant finestres emergents de pàgines web o mitjançant assistents virtuals. En alguns casos, els programes de xat en línia són exclusivament amb finalitats d'entreteniment. Alguns assistents virtuals són capaços d'interpretar la parla humana i respondre mitjançant veus sintetitzades. Els usuaris poden fer preguntes als seus assistents, controlar els dispositius domòtics i la reproducció de suports mitjançant veu i gestionar altres tasques bàsiques, com ara correu electrònic, llistes de tasques i calendaris amb ordres verbals. Un concepte similar, però amb diferències, es troba en els sistemes de diàleg.
Habitualment, la conversa s'estableix mitjançant text, tot i que també hi ha models que disposen d'una interfície d'usuari multimèdia que permeten l'entrada auditiva. Més recentment, alguns comencen a utilitzar programes convertidors de text a so (CTV), dotant de major realisme a la interacció amb l'usuari i ajudant a reduir el temps de resposta.
Per establir una conversa, han d'utilitzar frases fàcilment comprensibles i que siguin coherents, encara que la majoria dels Assistents intel·ligents no aconsegueixen comprendre del tot. En el seu lloc, tenen en compte les paraules o frases de l'interlocutor, que els permetran utilitzar una sèrie de respostes preparades per endavant. Aquests són capaços de reconèixer la manera en què una frase està formulada gràcies a una sèrie de patrons comparatius preestablerts, i d'aquesta manera, basant-se en les diferents variables d'aquesta frase, presenten una resposta corresponent. D'aquesta manera, el bot és capaç de seguir una conversa amb més o menys lògica, però sense saber realment de què està parlant.
L'objectiu principal dels Assistents intel·ligents és millorar l'atenció als clients (en l'àmbit del màrqueting), és a dir, generar respostes ràpides i concises a qüestions habituals dels usuaris. A més, d'enviar informació / novetat i publicitat de forma automàtica de l'empresa. En l'àmbit educatiu el seu objectiu principal és mantenir una comunicació fluida entre alumnat-família-centre. Els assistents virtuals, també es poden classificar en categories d'uns que inclouen: comerç (comerç, electrònic a través del xat), educació, entreteniment, finances, salut, notícies i productivitat.
Des del 2017, les capacitats i l'ús dels assistents virtuals s'estan expandint ràpidament, amb la introducció de nous productes al mercat i un fort èmfasi en les interfícies d'usuari de correu electrònic i de veu. Apple i Google tenen instal·lades grans bases d'usuaris als telèfons intel·ligents. Microsoft té una gran base instal·lada d’ordinadors personals, telèfons intel·ligents i altaveus intel·ligents basats en Windows. Amazon té una gran base d'instal·lacions per a altaveus intel·ligents. Conversica té més de 100 milions de compromisos mitjançant la seva interfície de correu electrònic i sms Assistents virtuals intel·ligents per a empreses.
En relació amb el control de qualitat existeix la prova de Turing per determinar el nivell de comprensió del Assistent intel·ligent. La prova de Turing és l'estàndard de la indústria que permet identificar si l'Assistent intel·ligent té la capacitat per generar un comportament intel·ligent amb l'usuari. Per tant, el desenvolupament de la prova permet que la indústria dels Assistents conversacionals sigui de qualitat i s'emmarquin com a Assistents intel·ligents. Amb aquesta prova, s'observa com avui en dia encara hi ha assistents virtuals que requereixen afinacions i proves contínues, i molts en producció segueixen sent incapaços de conversar o superar adequadament la prova de Turing. El terme “ChatterBot” va ser originalment encunyat per Miachel Mauldin (creador del primer Verbot) el 1994 per descriure aquests programes de conversa. Alguns dels exemples més destacats són Siri (dispositius iOS), Cortana (Windows 10), Google Assistant (Google i dispositius Android) i Alexa (Amazon) entre d'altres.
Funcions i possibilitats Cada assistent personal intel·ligent ofereix diferents serveis segons el seu objectiu dins el seu àmbit. A continuació s'esmenten les tasques més comunes que compleixen aquells que trobem en un smartphone o en un PC com podria ser Siri, Cortana o Google Now. miniatura|417x417px|Cortana en un dispositiu Windows Fer qualsevol tipus de cerca a un motor de cerca a Internet Trucar/ fer una vídeotrucada a un contacte concret Enviar una sèrie de missatges senzills i preestablerts a un contacte concret Preguntar sobre el temps d'un dia concret Crear un recordatori Programar una alarma a una hora concreta Fer una fotografia o obrir l'app de càmera Obrir una app concreta Fer preguntes sobre coneixement general (per exemple, raó entre dòlars i euros) Trobar un establiment concret (per exemple un banc o una gasolinera) a prop de la nostra localització Recomanar un restaurant segons la qualitat o el preu Saber la nostra localització concreta Reproduir una cançó concreta Reconèixer una cançó que està sonant en aquell moment Fer transferències econòmiques Informar sobre l'horari o el resultat d'un esdeveniment esportiu Donar informació borsària
Història Decades experimentals: anys 1910 - 1980 miniatura|375x375px|Conversa amb ELIZA El 1911 va sortir Radio Rex, la primera joguina activada per veu. Era un gos que sortiria de casa seva quan se li deia el seu nom.
El 1952 Bell Labs va presentar "Audrey", la màquina de reconeixement automàtic de dígits. Aquesta, consumia molta energia, tenia corrents de cables i presentava la infinitat de problemes de manteniment associats a complexos circuits de tubs de buit. Tanmateix, podia reconèixer les unitats fonamentals de la parla, els fonemes, per aquest motiu es limitava al reconeixement precís dels dígits parlats pels parlants designats. Per tant, podia ser utilitzat per a la marcació per veu, però en la majoria dels casos la marcació amb botons era més barata i ràpida en lloc de parlar els dígits consecutius.
Una altra eina inicial que va permetre realitzar el reconeixement de veu digital va ser la calculadora activada per veu IBM Shoebox, presentada al gran públic durant la Fira Universal de Seattle del 1962 després del seu llançament inicial al mercat el 1961. Aquest primer equip, desenvolupat gairebé vint anys abans de la introducció del primer ordinador personal d'IBM el 1981, va ser capaç de reconèixer 16 paraules parlades i els dígits del 0 al 9.
En quant el primer programa informàtic de processament de llenguatge natural o assistent intel·ligent basat en intel·ligència artificial, fou anomenat ELIZA va ser desenvolupat pel professor del MIT Joseph Weizenbaum als anys seixanta. Va ser creat per "demostrar que la comunicació entre l'home i la màquina era superficial" i la seva funcionalitat era actuar com a terapeuta. ELIZA va utilitzar la metodologia de concordança i substitució de patrons en respostes amb guions per simular converses, cosa que donava il·lusió de comprensió per part del programa.
Segons els informes, el mateix secretari de Weizenbaum va demanar a Weizenbaum que deixés la sala perquè ell i ELIZA poguessin mantenir una conversa real. Weizenbaum es va sorprendre amb això, i va escriure posteriorment: "No m'havia adonat ... Que les exposicions extremadament curtes a un programa d'ordinador relativament senzill podrien induir a un pensament delirant poderós en persones força normals.
Això va donar nom a l'efecte ELIZA, un fenomen present en les interaccions humanes amb els assistents virtuals conegut com l'antropomorfització.
La següent fita en el desenvolupament de la tecnologia de reconeixement de veu es va assolir a la dècada de 1970 a la Universitat Carnegie Mellon de Pittsburgh, Pennsilvània, amb el suport substancial del Departament de Defensa dels Estats Units i la seva agència DARPA, que va finançar cinc anys d'un programa de recerca de comprensió de la parla, amb l'objectiu per arribar a un vocabulari mínim de 1.000 paraules. Empreses i universitats com IBM, la Universitat Carnegie Mellon (CMU) i l'Institut de Recerca Stanford van participar en el programa.
El resultat va ser "Harpy", dominava aproximadament 1.000 paraules, el vocabulari d'un nen de tres anys i podia entendre frases. Podia processar la parla que seguia les estructures gramaticals i de pronunciació preprogramades, per determinar quines seqüències de paraules tenien sentit juntes i, per tant, reduir els errors de reconeixement de la parla.
El 1986 Tangora va ser una actualització de la capsa de sabates, era una màquina d'escriure que reconeixia la veu. Amb el nom del mecanògraf més ràpid del món en aquell moment, tenia un vocabulari de 20.000 paraules i utilitzava la predicció per decidir el resultat més probable en funció del que es deia en el passat. L'enfocament d'IBM es basava en un model Hidden Markov, que afegia estadístiques a les tècniques de processament de senyals digitals. El mètode permetia predir els fonemes més propensos a seguir un fonema determinat. Tot i això, cada parlant havia d'entrenar individualment la màquina d'escriure per reconèixer la seva veu i fer una pausa entre cada paraula.
Naixement d'assistents virtuals intel·ligents: dècada de 1990 - Actualitat Al llarg dels anys han anat apareixent diferents tipus d'Assistents intel·ligents els quals han experimentat modificacions per ser aplicats en un àmbit diferent de la investigació acadèmica. Aquests, utilitzen un llenguatge de marques creat pel desenvolupament d'Assistents conversacionals, també conegut com a AIML.
A partir dels anys noranta, La tecnologia de reconeixement de veu digital es va convertir en una característica de l'ordinador personal amb IBM, Philips i Lernout & Hauspie lluitven per als clients. Molt més tard, el llançament al mercat del primer telèfon intel·ligent IBM Simon el 1994 va establir les bases per als assistents virtuals intel·ligents tal com els coneixem avui.
El 1997, el programari Dragon's Naturally Speaking podia reconèixer i transcriure la parla natural humana sense pauses entre cada paraula en un document a un ritme de 100 paraules per minut. Una versió de Naturally Speaking encara està disponible per descarregar i encara la fan servir avui, per exemple, molts metges dels EUA i el Regne Unit per documentar els seus registres mèdics.
El 2001 Colloquis va llançar públicament SmarterChild, en plataformes com AIM i MSN Messenger. Tot i que SmarterChild completament basat en text va poder jugar a jocs, comprovar el temps, buscar fets i conversar amb els usuaris fins a un cert punt.