miniatura|Pla visual del funcionament de l'Ekkyklema. Lecciclema (en , "màquina d'exposar") era un mecanisme teatral que consistia en una plataforma amb rodes que s'introduïa a través de la skené (l'estructura a la part posterior d'un escenari, paraula que prové de skené, que en origen significa "tenda" o "cabana"; es creu que l'estructura original per a aquests propòsits era una tenda o un edifici lleuger de fusta i era una estructura temporal)Broadman, 168. per tal de transportar actors per l'escena. El seu funcionament resultava molt senzill i eficaç, i va ser un recurs molt utilitzat a les tragèdies gregues. Algunes fonts antigues suggereixen que podria haver estat giratòria en horitzontal o en vertical.Brockett and Hildy (2003, 30) and Csapo and Slater (1994, 270-273). Durant l'antiga Grècia allò que donava realisme a l'obra representada es basava, sobretot, en el vestuari i les màscares que caracteritzaven els personatges; no obstant això, es van anar inventant mecanismes teatrals per tal d'incorporar efectes especials a l'escena, i un dels més importants era lecciclema.
S'utilitzava principalment en tragèdies per revelar cadàvers, com ara el cos moribund d'Hipòlit a l'escena final de l'obra homònima d'Eurípides, o el cadàver d'Eurídice sobre l'altar domèstic a l'Antígona de Sòfocles.Rehm (1992, 67). Altres usos inclouen la revelació a l'Àjax de Sòfocles del protagonista envoltat de les ovelles que va matar mentre tenia la il·lusió que eren grecs.Rehm (1992, 69). L'ecciclema també s'utilitza a la comèdia per parodiar l'efecte tràgic. Un exemple d'això és a les Tesmofòries d'Aristòfanes, quan Agató, retratat com un efeminat, és portat a l'escenari en una roda d'un ecciclema per realçar l'absurditat còmica de l'escena.
L'origen La informació disponible indica que, abans del , no hi havia mecanismes escènics, i per tant és difícil saber l'origen de l'ecciclema. Malgrat tot, durant el es pot percebre cert avanç en les tècniques teatrals, tot i que fos de manera escassa. Hi ha documents on hi consta que l'ecciclema es troba en funcionament durant el .
L'ús de l'ecciclema depèn de l'interès de l'autor de l'obra, el qual recorre a la fantasia teatral en utilitzar aquest estri. Amb el desplaçament mecànic dels personatges i d'alguns possibles objectes cap a l'exterior de l'escenari, aquesta estructura tenia la capacitat de fer que la sortida física dels actors esdevingués la simulació de mostrar el mateix interior; és a dir, aquest recurs teatral no tractava d'exhibir els fets que ocorrien clandestinament a l'escena, sinó que permetia traslladar aquests fets a la vista del públic. Per exemple, a la comèdia Els acarnesos, trobem una escena on Eurípides juga amb una combinació entre l'interior i l'exterior d'una casa d'una manera àgil i divertida. Així, de manera ambigua, gràcies a l'ecciclema, l'actor està a la vegada fora i dins de la seva llar. En aquesta línia, tota l'escena està plena d'al·lusions a l'interior.
Aleshores, els espectadors no només acceptaven la presència del mecanisme, oblidant realment que sols era un aparell, sinó que tenien la il·lusió que així contemplaven una escena interior inaccessible. Així doncs, sembla que aquest, a part de les paraules, va ser l'únic recurs que es va poder trobar per a mostrar, encara que mitjançant la imaginació, la interioritat de l'edifici simulat.
L'espectador, d'aquesta manera, podia contemplar l'escena a través d'una porta, però aleshores els historiadors es pregunten quanta gent del públic podia veure amb nitidesa i de manera perfecta allò que passava a l'escena. A partir d'aquí, alguns d'ells han arribat a la conclusió que hi devia haver una porta immensa que eliminava la façana de l'edifici en qüestió. D'aquesta manera, l'ecciclema era un mitjà mecànic que permetia a l'espectador veure el que hi havia darrere d'aquella façana i no només sentir el que hi passava.
A més d'això, també podien indicar un canvi d'escena i, per exemple, es desplegaven una taula i un armari per a indicar que l'escena es trobava en una cuina; fins i tot, l'ecciclema servia perquè l'actor s'alcés i es veiés millor, des de la perspectiva de l'espectador, i també per ensenyar el cadàver d'una persona que havia mort, el qual després era tret de l'escena mitjançant l'ecciclema.
Quant al que transportava l'ecciclema, es podia veure generalment per poc temps, d'acord amb una convenció escènica ja al·ludida. Per tant, aquest mitjà permetia contemplar, per exemple en una tragèdia, algun fet lamentable, com el d'un cadàver, com hem dit abans. Amb tot, aquesta mort possiblement s'havia dut a terme fora de l'escena, de manera que l'espectador només intuïa allò que estava passant a partir del que sentia. Aleshores, a través de l'ecciclema es traslladava el mort a escena.
Així doncs, l'ecciclema actuava com a teló, ja que suposava una solució forçada a causa de la inexistència de cortines.
Funcionament Quant al seu funcionament i estructura, hi havia dues varietats del mateix mecanisme: Consistia a una plataforma fixa que girava al voltant d'un eix. Plataforma lleugera moguda sobre rodes que, en un moviment lineal cap endavant i cap endarrere, podia aparèixer i desaparèixer a partir de la mateixa entrada. La màquina, en molts casos, va suposar un problema, ja que obstruïa l'entrada, la qual havia d'estar lliure pel moviment dels personatges i perquè la mateixa porta pogués obrir-se i tancar-se. Amb tot, el seu ús estava especialment reservat per a escenes luxoses, la qual cosa ajudava a no fer-ne un abús.
Referències
Categoria:Teatre a l'antiga Grècia Categoria:Mecanismes