miniatura|Nova York miniatura|Londres miniatura|París miniatura|Tòquio miniatura|Taipei miniatura|Hong Kong Una ciutat global o ciutat del món (s'arriba a trobar ciutat alfa o ciutat-centre) és un concepte promogut pel departament de geografia de la Universitat Loughborough (Anglaterra), que postula que la globalització pot ser dividida en termes de llocs geogràfics estratègics que veuen la creació, facilitació o elaboració del liberalisme a escala global.
La "ciutat global" reuneix els elements que permeten actuar directament i tangiblement en els afers mundials o globals a més d'influenciar sobre la societat, incloent-hi les influències en la cultura i en la política. Són un model molt antic lligat al comerç. Es troben des de l'Antiguitat fins a l'actualitat. A Europa llevat de l'Edat Mitjana se n'han construït una mica per tot el continent. Es troben en l'origen del capitalisme modern i han permès bastir imperis a tot el món.
La ciutat del món és un nucli urbà cosmopolita, on hi circula el poder polític, els lobbies mundials i el comerç de tot el planeta. Generen la riquesa del planeta i permeten tenir un poder creixent sobre poblacions alienes al país que les acull. El concepte, però, és d'ús recent. Sorgeix arran de la liberalització formulada entre els Estats Units i el Regne Unit a la dècada dels 90 del .
Concepte i criteris Definició La noció de ciutat global es promogué per primera volta al departament de geografia de la Universitat de Loughborough (Anglaterra), malgrat que es pot trobar referenciada en diverses biografies:
Apareix a l'obra de l'historiador francès Frenand Braudel (1902-1985) qui l'anomenà aleshores de "ciutat del món" i que la descrigué com el lloc on "les informacions, les mercaderies, els capitals, el crèdit, els homes, l'ordre i la correspondència hi aflueixen i en surten". Segons l'autor, la potència que genera una "ciutat del món" o "súper-ciutat" exerceix influència sobre una part de l'espai terrestre anomenat "economia.-món".
Aquesta primera definició cal doncs posar-la en relació amb el concepte de globalització i el seu efecte conseqüent: l'economia-món. Es parla d'economia-món dins el llenguatge tècnica per a referir-se als efectes de l'aplicació de la globalització a tot el planeta. Segons la teoria de l'economia-món, diverses regions del planeta ostenten la capacitat innovadora del planeta a causa de la seua capacitat econòmica, mentre que d'altres, jeràrquicament inferiors, assumixen únicament la capacitat productora o fabricadora, de mode que el món potenciaria una divisió factual en dos grans blocs.
Tot reprenent la definició de Fernand Braudel, les ciutats globals formarien part del primer bloc de l'economia-món des d'on, "les informacions, les mercaderies, el capital, el crèdit" i "els homes", a més, de "els ordres" o siga, els centres decisors polítics del món, hi convergixen. Aquesta darrera aproximació coincidix perfectament amb allò que postula el departament de geografia de la Universitat de Loughborough. Aquest postula que postula que la globalització pot ser dividida en termes de "llocs geogràfics estratègics" que veuen la creació, facilitació o elaboració dels processos globals. Un d'aquests llocs, o ens, és la "ciutat global", en què els enllaços que unixen la ciutat tenen un efecte directe i tangible en els afers mundials o globals, a més dels efectes socioeconòmics, incloent-hi les influències en la cultura i en la política.
La ciutat global és doncs dins la globalització o mundialització una potència planetària que fa girar justament l'economia-món a partir del seu centre mateix. Així, segons l'urbanista britànic Peter Hall, la ciutat global, definida l'any 1966, seria segons els seus mots, un lloc en què "s'hi mena una part del tot desproporcionada dels afers més importants del món".
La definició definitiva evocada pel britànic qui a la seua època s'interessà en les ciutats dels països industrialitzats i en fort creixement demogràfic, ha estat represa pel planificador urbà estatunidenc, John Friedman, l'any 1986. Alhora la sociòloga i economista neerlandesa d'origen estatunidenc, Saskia Sassen, l'ha tornat a introduir més recentment l'any 1991 a partir de la noció anglesa de "global city", és a dir, ciutat global, tot partint de criteris estrictament econòmic i financers (capitalitzacions borsàries).
Característiques Ara bé, la geògrafa Cynthia Ghorra-Bogin estima que les nocions de "ciutat del món" i "ciutat global" no són equivalents. La primera designaria una ciutat amb un rol històric, d'influència cultural a llarg termini, mentre que la segona designaria la capacitat d'una ciutat a inserir-se dins els fluxos i xarxes d'intercanvis mundials.
Per això mateix, es proposen habitualment un llistat de criteris que s'associen a la ciutat global:
nom conegut internacionalment (té una identitat pròpia i no se n'ha precisar el país per a la majoria de la població) és seu d'organismes internacionals i grans empreses; agrupa en un únic gruix urbà gairebé tots els actors de la globalització un sistema de transport avançat i amb connexions internacionals tenir universitats, museus i moviments culturals reconeguts és seu de mitjans de comunicació poderosos i disposa de bon accés a la xarxa disposar d'equips i equipaments esportius de renom haver estat seu de festivals importants, jocs olímpics o exposicions universals tenir molta població i atreure migració aparèixer com a icona en obres de ficció i rebre turisme massiu és el centre d'una xarxa de poblacions locals atmosfera cosmopolita centre d'innovació i recerca a escala global i nacional hi fluïxen els fluxos comercials i capitals, d'informació i migració humana
El darrer criteri i que dona sentit definitiu al concepte de ciutat-món seria la capacitat de la ciutat global per donar forma al món mitjançant tots els elements amunt llistats. El món es modela efectivament a la seua imatge segons la seua capacitat d'omplir tots els criteris abans esmentats.
Mode de vida Una altra de les característiques i no sempre parlada sobre el concepte de ciutat global és el canvi que aquesta produïx en el mode de vida o modus vivendi de la població que hi viu, a més de la població sotmesa a la seua influència directa o indirecta.
Una ciutat que viu les 24/24 hores del dia Un centre dinàmic i una perifèria de dormida Una tendència a museïtzar el centre de la ciutat per a fer-ne un atractiu, tot posant en valor els nuclis antics Divisió en nucli de negocis, nucli comercial, nucli d'habitatge, etc Posada en marxa des de la política d'incentivació o creació de sentiment de pertinença i orgull de la seua ciutat Una ciutat esdevinguda parc d'atracció; tot allò necessari per a divertir-s'hi Una vida dins d'un bloc amb mobles prefabricats Una ciutat altament tecnològica; ús de les noves tecnologies a dins com a fora
Els nivells de ciutat En un assaig per a definir i categoritzar les ciutats globals, la Xarxa i el Grup d'Estudi de les Ciutats Mundials (GaWC), la seu de la qual es troba a la Universitat de Loughborough, al comtat anglès de Leicestershire, ha categoritzat les ciutats segons la seva capacitat per a produir serveis avançats, com ara la comptabilitat, la publicitat, les finances i les lleis, segons les empreses internacionals.
Impacte social i econòmic Economia A mesura que les ciutats han anat creixent, han impactat de forma més o menys important a les economies de cada país. S'estima actualment que la xarxa de ciutats que hi ha al món al produeix al voltant del 67% de PIB mundial. Són el centre pivot de les finances, el comerç i el capital. Es nodreixen del camp i l'agricultura s'ha hagut de perfeccionar encara més per tal de socórrer a les ciutats. Tenen un impacte econòmic tan monumental que en no poder trobar recursos per la seva activitat, obliguen a cercar-les a altres continents, explotar altres territoris.
S'estima que les megalòpolis i metròpolis demanen on consum que a escala global arriba a esgotar el 60% i fins al 80 % de l'energia produïda. El dinamisme de les ciutats es torna en un pol d'atracció i això d'ençà les primeres ciutats del món. Viure-hi es torna i tot en sinònim de luxe perquè el cost de les capitals ha tronat els lloguers, l'alimentació i l'electricitat bens molt cars d'adquirir. A aquest luxe i atractiu aparent, s'hi afegeix la tendència a concentrar els centres de decisió no només de les institucions dels països però també de les mateixes empreses, sobretot durant períodes de globalització. Les ciutats es tornen igualment en un nucli d'innovació, creativitat i modernitat.
Demografia Aquesta preponderància ha tornat el món més urbà que a cap altre període de la història. Les ciutats habiten actualment més de la meitat de la població. La seva mida és enorme. Ciutats com Tòquio allotgen 37 milions d'habitants. Xangai n'allotja 26 milions i Delhi a l'Índia n'allotja 29 milions més. La mida ha obligat a replantejar i tot les nomenclatures. S'ha passat de parlar de metròpolis a megalòpoli. Les ciutats creixen i s'uneixen les unes amb les altres fent que es torni difícil diferenciar les ciutats que varen originar les megalòpoli.
Societat El món occidental fa de les ciutats sinònim de progrés però el creixement que han generat fins al i els seus encara immesurables límits tornen les ciutats un nínxol de pobresa, porqueria i malalties. Tota ciutat té tendència a generar un gruix poblacional que no té mitjans necessaris per sobreviure i s'acumula en barris que es tornen conflictius. Són barris que es mira ben sovint d'amagar i que no es presenten a les campanyes publicitàries a l'exterior. Però, això no obstant, són la cara d'una part importantíssima de la població. La pobresa hi genera problemes de convivència i abreuja el sentiment de menyspreu identitari.
A la història contemporània, la diferència entre pobres i rics a les ciutats, ha generat dos tipus de ciutat. Les americanes, on el centre és pobre i les perifèries riques, i les europees, en què el centre és ric i les perifèries són pobres, lloc d'allotjament del proletariat. I és que un dels grans impactes a la societat és la divisió del treball, la categorització i la separació. En efecte, les ciutats tendeixen a l'especialització de cada ciutadà i activitat. Això acaba impactant fins i tot a les cosmovisions de la pròpia població. Els models tradicionals de família nombrosa deixen lloc a espais menys humanitzats en què la família es compta com a molt amb dos membres més al pis i prou.
La ciutat acumula en blocs de pisos immenses capes de població. La solitud n'esdevé el reflex i el gran problema, alhora que potencien l'individualisme, base mateixa del capitalisme.
Medi ambient El 70% de la contaminació al món procedeix de les ciutats globals. La contaminació prové dels automòbils, dels edificis i de les mateixes estructures urbanístiques. Les aigües i tot el clavegueram, són font de brutícia i les ciutats gairebé sempre han patit la imatge d'ésser un nucli difícilment habitable, allunyat de la natura, on la població deteriora les condicions de vida de la seva població. Avui sabem que a més d'això les ciutats condicionen igualment el canvi climàtic.
Per això mateix les ciutats han fet objecte al de replantejaments cabdals. Es mira de tornar-les verdes i habitables, a més de sostenibles. Projectes d'habitatges passius, d'avingudes més verdes, de claveguerams més nets, són algunes de les línies majors que, tot i les campanyes polítiques, no arriben a veure la llum, llevat de l'Àsia on països, de certa oligarquia, hi fan florir ciutats verdes.
Història de la ciutat global Període clàssic Per bé que és del tot cert que el concepte de ciutat global aparïx amb la implantació de la globalització a partir de la dècada dels 1990 amb les polítiques neoliberals empreses des dels Estats Units i el Regne Unit amb Margaret Thatcher i Ronald Reagan, el món ja ha vist néixer anteriorment diverses ciutats globals.