El picot d'orelles vermelles (Blythipicus pyrrhotis) és una espècie d'ocell de la família dels pícids. Habita la selva humida a les muntanyes entre 1000 i 2150 m, al nord-est de l'Índia, sud-est de la Xina, Myanmar, nord-oest de Tailàndia, Laos, Cambodja, Vietnam i Malaca.
Descripció El picot d'orelles vermelles és un ocell de mida mitjana amb una longitud corporal de 26,5-30 cm. L'adult de mitja té un pes de 126-170 g. Es pot distingir per una corona marró, cresta i clatell curts amb ratlles i el front marró pàl·lid. Presenta dimorfisme sexual. Les femelles picot d'orelles vermelles tenen el bec més curt que els mascles, així com el cap més pàl·lid i sense cap vermell al coll.
Distribució i hàbitat El picot d'orelles vermelles es troba més comunament Bangladesh, Bhutan, Cambodja, Xina, Índia, Laos, Malàisia, Myanmar, Nepal, Tailàndia i Vietnam.
Sol viure en boscos mixtos de fulla perenne i caducifolis, en barrancs densament boscosos amb un creixement dens i en una varietat d'altituds, que van des dels 50 m fins als 2750 m.
Comportament Dieta i nutrició La dieta del picot d'orelles vermelles consisteix en insectes com formigues, tèrmits i escarabats xilòfags, i també consumeix baies ocasionalment. Fan la major part de la recerca d'aliments a 3-4 m per sota del nivell de la superfície, en esqueixos en descomposició, troncs i en plançons, lianes i bambú. No s'alimenta amb altres picots de la seva espècie però sí que manté un mínim contacte amb la parella.
Reproducció El mascle fa servir exhibicions com ara aixecar la cresta i moure les ales quan va a la recerca d'una parella. Ambdós sexes excaven un forat de niu a poca profunditat (1–4 m) en fusta viva o morta. Els pares comparteixen la incubació i l'alimentació de la cria.
Vocalitzacions El picot d'orelles vermelles emet un soroll llarg i sec que utilitza com a contacte entre parelles. L'anunci territorial es pot sentir a molta distància.
Estat de conservació El picot d'orelles vermelles no està amenaçat globalment, però generalment és poc comú. La població actualment està disminuint a causa de la pèrdua d'hàbitat, però no s'espera que s'acosti al llindar de Vulnerable segons el criteri de tendència poblacional. Segons aquest criteri, es classifiquen en la categoria de "risc mínim". La mida de la població global és actualment desconeguda, però s'estima que la població a la Xina, un dels hàbitats principals, és de 10.000-100.000 parelles reproductores.
Taxonomia El picot d'orelles vermelles va ser descrit formalment l'any 1837 pel naturalista britànic Brian Houghton Hodgson amb el nom binomial Picus Pyrrhotis i la localitat tipus "Nepal".
Es reconeixen cinc subespècies:
B. p. pyrrhotis (Hodgson, 1837) ─ de l'est del Nepal al centre-sud de la Xina, Laos i nord del Vietnam. B. p. sinensis (Rickett, 1897) ─ sud-est de la Xina. B. p. annamensis (Kinnear, 1926) ─ terres altes del sud del Vietnam. B. p. hainanus (Ogilvie-Grant, 1899) ─ Hainan, Xina. B. p. cameroni (Robinson, 1928) ─ Malàisia.
Referències
Categoria:Picins Categoria:Ocells d'Àsia