miniatura|Imperialisme i colonització al 1900. La literatura postcolonial és la literatura dels països que van ser colonitzats, principalment per països europeus. Existeix a tots els continents excepte a l'Antàrtida. La literatura postcolonial sovint aborda els problemes i les conseqüències de la descolonització d'un país, especialment les qüestions relacionades amb la independència política i cultural de persones anteriorment sotmeses, i temes com el racisme i el colonialisme. Una gran gamma de teoria literària ha evolucionat prop del tema.
La literatura migratòria i la literatura postcolonial mostren un considerable encavalcament. Tanmateix, no tota la migració té lloc a un entorn colonial, i no tota la literatura postcolonial tracta de la migració. Una qüestió de debat actual és la mida en què la teoria postcolonial també parla de literatura sobre migració en entorns no colonials.
Enfocaments crítics miniatura|A La rééforme intellectuelle et morale (1871), l'orientalista Ernest Renan va advocar per la majordomia imperial per civilitzar als pobles no occidentals del món. Entre els principals teòrics hi són Edward Said, Gayatri Spivak, Frantz Fanon, Ngũgĩ wa Thiong'o, Chinua Achebe, Leela Gandhi, Gareth Griffiths, Abiola Irele, John McLeod, Hamid Dabashi, Helen Tiffin, Khal Torabully i Robert Young. Un altre teòric important és el professor de la Universitat Harvard, Homi K. Bhabha, (1949 -). Ell representa una de les figures més importants en els estudis postcolonials contemporanis, i ha desenvolupat alguns dels neologismes i conceptes clau del camp, com ara l'hibridisme, el mimetisme, la diferència i l'ambivalència.
Frantz Omar Fanon (1925-1961) va ser un psiquiatre, filòsof, revolucionari i escriptor afrocaribeny d'origen de l'illa Martinica les obres del qual són influents en els camps dels estudis postcolonials, la teoria crítica i el marxisme. Com intel·lectual, Fanon era un radical polític, panafricanista i un humanista marxista preocupat per la psicopatologia de la colonització, i les conseqüències humanes, socials i culturals de la descolonització.Lewis Gordon, Fanon and the Crisis of European Man (1995), New York: RoutledgeHussein Abdilahi Bulhan, Frantz Fanon and the Psychology of Oppression (1985), New York: Plenum PressFrantz Fanon, "Concerning Violence", from The Wretched of the Earth
La teoria literària postcolonial reexamina la literatura colonial, especialment concentrant-se en el discurs social, entre el colonitzador i el colonitzat, que va formar i va produir la literatura. A l'obra Orientalism (1978), Edward Saïd va analitzar la ficció d'Honoré de Balzac, Charles Baudelaire i Lautréamont (Isidore-Lucien Ducasse), i va explorar com van ser influïts, i com van ajudar a donar forma a la fantasia social de la superioritat racial europea. Els escriptors de ficció postcolonial tracten el discurs colonial tradicional, ja sigui modificant-ho o subvertint-ho o tots dos. La «narrativa anticonquesta» torna a elaborar als habitants indígenes dels països colonitzats com a víctimes més que com a enemics dels colonitzadors. Això presenta les persones colonitzades d'una mena més humana, però s'arrisca a absoldre els colonitzadors de la responsabilitat d'abordar els efectes de la colonització en assumir que els habitants natius estaven «condemnats» al seu destí.
Mary Pratt, tanmateix, proposa una teorització completament diferent d'«anticonquesta», que es remunten a Edward Said. En lloc de referir-se a com els nadius es resisteixen a la colonització o són víctimes d'ella, Pratt analitza les literatures europees en les que un europeu narra les seves aventures i lluita per sobreviure a la terra de l'«Altre no europeu». L'anticonquesta és una funció de com el narrador es proclama responsable o agent, directe o indirecte, de la colonització i el colonialisme. Aquesta noció diferent d'anticonquesta s'usa per analitzar les formes en què el colonialisme i la colonització es legitimen, malgrat tot, a través d'entretingudes històries de supervivència i aventura. La negritud és una filosofia literària i ideològica, desenvolupada per intel·lectuals, escriptors i polítics africans francòfons a França durant la dècada de 1930. Els seus iniciadors van incloure el poeta Aimé Césaire, Léopold Sédar Senghor i Léon Gontran Damas. Els intel·lectuals de la negritud van desaprovar el colonialisme francès i van afirmar que la millor estratègia per oposar-se era encoratjar una identitat racial comuna per als africans nadius a tot el món.
Literatura feminista postcolonial El feminisme postcolonial és una forma de feminisme que es va desenvolupar com a resposta al fet que el feminisme semblava enfocar-se únicament en les experiències de les dones en les cultures occidentals. El feminisme postcolonial cerca informar de la forma en què el racisme i els efectes polítics, econòmics i culturals duradors del colonialisme van afectar les dones no blanques i no occidentals en el món postcolonial.
Anàlisi de Nervous Conditions Tsitsi Dangarembga és l'autora zimbabwesa de la novel·la postcolonial, Nervous Conditions. «Per contrast amb les influències de les feministes afroamericanes com Audre Lorde, el treball de Dangarembga interroga sobre el que significa convertir-se en una dona en general i en el context postcolonial violent». Aquesta novel·la inclou temes de gènere, emancipació de les dones i colonialisme mentre explora l'impacte d'aquests temes als personatges de la novel·la i també incita la consciència al lector de la lluita contínua de les dones postcolonials. «Dangarembga construeix la consciència feminista a través de la creixent autoconsciència del narrador i una més gran agudesa per reconèixer la hipocresia i el sexisme».
Raça (classificació d'éssers humans) és una construcció social, creada pels humans i perpetuada per les diferències que percebem entre si. Resultant en «racisme, la creença en la superioritat inherent d'una raça sobre totes les altres i, per tant, el dret a dominar. El sexisme és la creença en la superioritat inherent d'un sexe sobre l'altre i, per tant, el dret a dominar.» Aquestes diferències són la base de les persecucions de l'altra (filosofia) subordinada, la literatura és una plataforma utilitzada per un autor. A Nervous Conditions, és un mitjà per construir una consciència en el lector de l'opressió d'un poble, és un mitjà per prevenir l'amnèsia històrica d'opressió que s'oblida quan un grup de persones es considera en oposició com la raça inferior. Les dones s'expressen com doblement oprimides en Nervous Conditions que reflecteixen la realitat. Són víctimes de l'opressió dels colons i del patriarcat existent de Zimbàbue. «Nomenar el poder masculí 'patriarcat' i reconèixer les seves arrels tan esteses en la societat i la cultura van ser els principals assoliments de la segona ona del feminisme en els anys setanta i vuitanta».
Aquests nivells de separació i opressió per a les dones de color en la literatura i la realitat són oportunitats per a noves persecucions, la falta de coneixement i consciència de l'opressió dintre de la comunitat proporciona una amnèsia històrica que engendra la continuació del racisme, el sexisme i d'altres opressions. Dangarembga utilitza les experiències de Tambudzai, una jove zimbabwesa d'una família pobra per proporcionar al lector una plataforma per descobrir les disparitats de la satisfacció amb la vida d'un nen enfront d'una nena, com es descriu en aquesta novel·la. Aquestes disparitats estan distorsionades, mal nomenades i incrustades en la cultura patriarcal per assegurar el compliment del subordinat de les ideologies dominants. «La gent tenia prejudicis contra les dones educades... No sé el que les persones volen dir amb una dona despreocupad]: de vegades és algú que camina pels carrers».
Aquest prejudici contra qualsevol amenaça a l'ordre dominant, en el cas de Nervous Conditions, és l'educació i l'emancipació de les dones. L'educació anglesa i el coneixement cultural privilegiats per a Nyasha a causa de la posició del seu pare en la missió, la col·loca en una situació de ser una dona educada de tots dos mons, Zimbàbue i Anglaterra, però també un híbrid, desconnectat de tots dos. Ella es rebel·la contra les tradicions restrictives imposades pels seus pares a Zimbabwe. És conscient que incrustat el seu propi confinament i opressió cultural té obligació primer amb el seu sexe. «No és realment ell, saps? Vull dir, no realment la persona. És tot i en totes parts. Aleshores, on t'escapes? Ets només una persona i és en totes parts». En adonar-se'n i rebel·lar-se contra la profunditat del seu propi tancament–, Nyasha representa per al seu pare una dona indecent, que no es conforma i que trenca amb la tradició no només del colonialisme, sinó també del patriarcat. És sobre la dona que manté l'ordre, mantingut pels membres de la família, tant homes com dones, ja que Nyasha és castigada tant pel seu pare com per la seva mare. «Les lluites anticolonials es van apropiar de la dona amb fins simbòlics com l'epítom i l'essència de les seves cultures. Les nacions independents van continuar aquest tema i van exigir a les seves dones castedat, virtut i una submissió inflexible a la causa de la família. La família, per tant, es converteix en el blanc de continus interrogatoris d'escriptores de tot el Tercer Món».
Anàlisi crítica de la literatura feminista Carolyn Martin Shaw compara la sexualitat, el feminisme i la postcolonialidad del Nervous Conditions de Tsitsi Dangarembga i She No Longer Weeps. Explora la viabilitat de la parla com una forma de poder i d'agència de les dones en aquests treballs. «Mentre que parlar pot confirmar a l'agència per la seva pròpia entonació, l'ús que fa Dangarembga de Lorde revela tant les vulnerabilitats de parlar com el seu poder. El silenci no et protegirà; però parlar, en si mateix, no repara la desigualtat de gènere».
Audre Lorde va ser una feminista, escriptora, activista i influïda sobre el feminisme negre. Adverteix que ningú no és immune al racisme, ja sigui en ser víctima d'ell o en perpetuar-ho. «Gran part de la història d'Europa occidental ens condiciona a veure les diferències humanes en una oposició simplista entre si: dominant / subordinat, bo / dolent, amunt / avall, superior / inferior... per sobreviure, aquells de nosaltres per als qui l'opressió és tan americana com el pastís de poma sempre hem hagut d'ésser observadors, per familiaritzar-nos amb el llenguatge i els costums de l'opressor, també de vegades adoptant-los com a il·lusió de protecció».
Pramod K. Nayar, autor de Postcolonialism: A Guide for the Perplexed, explora la doble opressió i els sistemes relacionats d'opressió de les dones dintre d'una societat patriarcal postcolonial. En destacar això, Nayar està «augmentant la consciència del paper de les dones en la construcció d'identitats socials, comunitàries, nacionals, la seva opressió no només pel colonialisme, sinó també pel patriarcat en les cultures natives i les seves estratègies per escapar / negociar el poder de relacions entre gèneres».
L'autora de Nervous Conditions, la novel·la semiautobiogràfica de Tsitsi Dangarembga descriu el difícil viatge d'expansió per al jove protagonista Tambudzai. Explora l'impacte del gènere i el colonialisme sobre una comunitat patriarcal postcolonial, més específicament sobre els personatges doblement oprimits de les dones de color. «L'esdeveniment de la mort del meu germà i els esdeveniments de la meva història no poden separar-se, la meva història no és, amb tot, sobre la mort, sinó sobre la meva fuga i la de Lucía; sobre la meva mare i l'atrapada de Maiguru; i sobre la rebel·lió de Nyasha».
Tornar al moviment de l'Àfrica