Christian Dior (Granville, França, 21 de gener de 1905 - Montecatini Terme, Itàlia, 24 d'octubre de 1957), va ser un influent dissenyador de moda del , fundador de la prestigiosa marca de moda d'alta costura Dior. Aquesta marca està sota el control del grup Louis Vuitton - Moët Henessy (LVMH), tot i que posseeix el 42% dels actius de l'empresa. Altres marques conegudes que formen part d'aquest grup són Kenzo, Givenchy i Louis Vuitton.
Biografia Infància miniatura|Escultura de Christian Dior a Granville Christian Dior era fill d'una família industrial que es dedicava al sector de la bugaderia, sent el segon de cinc fills. Dior es va sentir malaltissament unit a la seva mare. Fins i tot, quan li va arribar l'èxit, assegurà que va ser un homenatge a la seva imatge, la de la mare, amb la cintura encotillada i faldilles de seda. Només ella, somiadora i mai satisfeta amb la vida de províncies, comprenia la seva afició per les disfresses, ja que era qui el consolava quan li renyava per dibuixar figurins en els quaderns de classe.
Quan Christian va complir cinc anys, el negoci del pare porta al matrimoni Dior i els seus cinc fills a París. Les cada vegada més tibants relacions amb el seu pare van explotar quan va arribar el moment d'estudiar una carrera. El 1919, en acabar la primera Guerra Mundial, Christian es va negar a ingressar a la facultat de Químiques per fer-se càrrec del negoci familiar, ell preferia Belles Arts. La seva mare, va intercedir i va proposar Ciències Polítiques, amb el somni que algun dia es convertís en ambaixador. Però quan va acabar el servei militar, Christian va deixar la carrera i proposar una nova opció: obrir una galeria d'art. La discussió va acabar amb un cop de porta i el crit "brut burgès!" del jove Dior.
Les coses van empitjorar amb el crac del 29, que va fer miques les inversions borsàries de la família. Amb 26 anys, un Christian Dior arruïnat va haver de tirar endavant esbossant dibuixos de moda que venia al preu de 20 francs la peça: els primers diners que guanyava gràcies al seu talent. La seva constància li va obrir les portes de les cases de moda, i la qualitat dels seus dissenys el llibre de xecs del milionari tèxtil francès Marcel Boussac. Conegut com el "rei del cotó", va proposar al quarantí Christian Dior rellançar una petita casa de costura. No obstant això, els plans de Dior eren ben diferents: fundar la seva pròpia firma i ressuscitar la marcida tradició artesana de les empreses d'alta costura.
Insegur des de la infància, Dior va buscar en la religió la fe que no tenia en si mateix. Catòlic practicant i de comunió gairebé diària, la seva adoració es repartia entre l'església i les pitonisses. Als 14 anys una endevina li va vaticinar el que havia de ser el seu futur: "patiràs la pobresa però alegraràs la vida de les dones. Gràcies a elles, trobaràs l'èxit". Temps més tard, Madame Delahaye, la seva endevina favorita a París, el va animar a fundar la casa de costura. Des de llavors, no va agafar un llapis sense consultar les cartes, ni tocar fusta. Supersticiós fins al moll de l'os, no sortia de casa sense quatre amulets: "Porto penjats dos cors i una estrella, i sempre guardo un tros de fusta en una de les butxaques". El 1930, en trencar-se un gran mirall del seu apartament parisenc, va entrar en crisi, alguna cosa terrible havia de succeir. Va ser quan el seu germà va ingressar per greus problemes psíquics en un hospital del qual no sortiria mai i la seva mare va morir sobtadament.
Els inicis miniatura|Casa i Museu Dior a Granville Un cop instal·lat a París, Christian Dior fa amistat amb coneguts dissenyadors i artistes com Jacques Paul Bonjean amb qui obre una galeria d'art on s'exposen obres de Picasso, Dalí i Matisse. Malgrat l'èxit aconseguit, la crisi del 1929 va suposar la fi de la galeria. Els problemes econòmics també van afectar els seus pares. El seu pare, víctima de les especulacions econòmiques, va acabar arruïnat i va haver de vendre la casa familiar, que actualment és un museu. Aquest fet va marcar molt la vida de Christian Dior. Amb paraules del mateix Dior "La casa de la meva infància… en tinc un bon record, el més tendre i el més meravellós. Què estic dient? La meva vida, el meu estil, li deuen gairebé tot a la seva ubicació i a la seva arquitectura".
Durant els anys següents, a causa de les penúries econòmiques, Christian Dior viu de la generositat i caritat dels seus amics així com de les vendes dels seus dibuixos. Va ser el seu amic l'actor Jean Ozenne qui el va motivar a explotar el seu talent. Després d'haver fet el servei militar el 1935, Dior va tornar a París on va començar a vendre croquis de vestits i barrets en cases particulars, com en la de la modista Madame Agnès. També va ser contractat com il·lustrador pel conegut diari francès Le Figaro.
Influenciat pels seus amics artistes, Christian Dior crea col·leccions destinades al cinema i al teatre, com feia durant la seva infància. També es dedica a dissenyar mobiliari de l'època per cases benestants.
El salt a la fama El seu èxit va ser tan gran que el 1938 va entrar a treballar amb el dissenyador Robert Piguet i el 1942 va passar a ajudar a Lucien Lelong. Per acabar, el 1946 l'empresari tèxtil Marcel Boussac va oferir-li l'oportunitat d'obrir la seva pròpia casa de costura. El 8 d'octubre es crea la firma Dior i el 16 de desembre d'aquest mateix any és inaugurada la primera botiga d'alta costura a un petit palauet situat en el número 30 de l'avinguda Montaigne de París.
Anys 40 miniatura|Logotip de Dior El 12 de febrer del 1947 fa la presentació de la seva primera col·lecció primavera-estiu. En aquesta hi ha dues línies: la Corol·la i Figura 8, que sacsegen l'univers de la moda.
Fins i tot la periodista Carmel Snow, editora en cap de la revista de moda més influent del moment, la nord-americana Harper's Bazaar, en veure aquesta primera desfilada de Dior va dir "Això sí que és realment el New Look". En aquell moment el món acabava de sortir de la Segona Guerra Mundial i costava treure el gris dels uniformes militars i el pes dels materials gruixuts i rígids. Aquella primera desfilada amb joves models que passaven ràpides, teatrals, amb gest exagerat, embolicades en quilòmetres de teixit, amb els pits alts, amb cintures de vespa, espatlles arrodonides i amb materials molt diferents als del moment, van trencar amb tots els esquemes i va crear una revolució al món de la moda. Per aquest motiu les paraules "new look" que va utilitzar la periodista, van ser les que definitivament van acabar donant nom a la col·lecció.
Popularment, els seus vestits "new look" indignaven pel malbaratament de tela. Les mestresses de casa anaven comptant i amb una faldilla Dior es podien confeccionar 10 vestits, inclosos els guants. Mentre a Chicago onejaven pancartes amb el missatge "Mister Dior, odiem els vestits fins a terra", ell ja estava dibuixant una altra col·lecció amb 20 metres de tela més, afavorint els tèxtils de luxe de Robert Perrier. Els titulars dels diaris van fer ressò d'aquest fet.
Aquest mateix any, el 1947, té lloc el llançament del perfum "Miss Dior" en homenatge a la seva germana Catherine. Christian Dior defineix el perfum com "el complement indispensable de la personalitat femenina, és el toc final d'un vestit".
El 1948 es crea la societat de perfums de la marca, Christian Dior New York. Inc i també s'inaugura el departament de pells. A partir d'aquí la marca de roba inicia un procés de difusió i de concessió de llicències per tal d'obrir més botigues.
Un any després neix el perfum "Diorama". A més, de la temporada tardor-hivern 1949-1950, al cap de vuit dies de sortir al mercat, ja s'havien venut més de mil dos-cents vestits. Aquesta col·lecció va ser anomenada "Milieu du siècle" (meitat de segle).
Anys 50 miniatura|Vestit de 1954 de Christian Dior Es munta la divisió de mitges i guants el 1951 creant-se nou-cents llocs de treball.
En el 1953 es va crear la societat Christian Dior Delman SARL que fabricava sabates a mida dissenyades per Roger Viver. També es nomena a Féderic Castet com a encarregat del taller de vestits jaqueta.
Dior va viure acompanyat per l'ombra de la polèmica. En les successives col·leccions, dues cada any, nascudes sempre entre atacs de pànic, crits, llàgrimes i amulets, els llargs de les faldilles i l'ample del bust oscil·lant com l'índex borsari. Tant, que les nord-americanes el van batejar amb el nom del dictador. El 1953 va donar la seva última sorpresa: a Anglaterra, la col·lecció tardor-hivern 1953-1954, la línia "Vivante" rep el sobrenom de "Shock Look", ja que les faldilles es van escurçar fins a quedar a 40 centímetres del terra, tocant els genolls. Només arribar el teletip a les redaccions, els diaris anglesos van aturar les rotatives. L'endemà al matí, el món va esmorzar amb el nou manament de Dior a tres i fins a quatre columnes.
S'inaugura la primera botiga a Londres anomenada Christian Dior LTD el 1954. A París la casa Dior dona feina a milers de persones, ocupa cinc edificis amb vint-i-vuit tallers i representa més de la meitat de les exportacions de l'alta costura francesa. Estats Units tornava a la cleda i París tornava a ser el regne de la moda. El corpulent Christian Dior, amb el seu ceptre governava un imperi amb més de 1.700 empleats, vuit societats i 16 firmes associades. Els seus mandats s'acataven en els cinc continents (el 50% de la producció es venia a Amèrica del Nord) i fins i tot el paquet de cigars Lucky Strike va canviar d'aspecte per adequar-lo als seus dictats.
La col·lecció tardor-hivern 1954-1955 és la de la "línia H", per ser aquesta lletra la inicial dHaricot Vert (mongeta verda). La línia és anomenada en anglès "Flat Look". En aquesta col·lecció el vestit se cenyeix més, marcant encara més la línia de la dona.
En el 1955 és inaugurada la botiga situada a la cantonada de l'Avenue Montaige amb la rue François de París, així com el departament de regals-art, i té lloc el primer llançament de pintallavis des del departament de perfums.
Yves Saint Laurent és contactat aquell mateix any (1955, llavors un jove de 19 anys) per treballar a l'estudi, convertint-se en l'únic ajudant que va tenir Christian Dior.
El 1956 neix el perfum "Diorissimo". Onze anys després de la creació de la companyia, aquesta és present en 15 països i assegura llocs de treball a més de 2.000 persones.
Calb, gras i amb la pell rosada, reconeixia: "Tinc una figura lamentable, la d'un gentleman ben alimentat. Em pregunto si hauria de transformar-me per no defraudar el públic. Potser hauria de posar-me a dieta i renunciar no només al menjar sinó a tot el que fa la vida confortable". Descontent amb la seva aparença, Dior, convertit en una celebritat des de la seva primera desfilada el 1947, va viure aterrit per les fogonades dels fotògrafs. Els trobava amagats en el seu saló després d'haver subornat al conserge, feien guàrdia a la porta del taller...
Massa per als fràgils nervis del dissenyador. Durant un viatge a Londres, es va tancar suat al lavabo d'un restaurant per no enfrontar-se a l'exèrcit de càmeres que li aguaitaven entre les taules. La cacera va continuar fins al 24 de desembre del 1957: Christian Dior mor d'un atac de cor i els paparazzi van grimpar per les canonades del seu hotel a Itàlia per retratar el famós dissenyador en el llit de mort.
S'arriba a dir que la mort de Dior es va produir perquè Déu el va cridar a vestir als àngels.
El llegat Yves Saint Laurent miniatura|Vestit de franel·la gris de la línia Trapezi, dissenyat el 1958 per Yves Saint Laurent per a Dior. Exposat al Young Museum de San Francisco. Christian Dior va ser una persona molt influent durant la seva vida així com la seva marca. Tal grau d'importància i de grandesa no es podien malbaratar, i la firma va continuar de la mà del seu únic ajudant Yves Saint Laurent, gran dissenyador, que quan va assumir la direcció artística de la casa.