La micologia és la part de la biologia que es dedica a l'estudi dels fongs. El fong és un ésser viu encarregat de descompondre la matèria orgànica (les fulles, la fusta, els fruits, etc) i tornar els seus nutrients al terra. Aquest tipus de fotografia, com bé diu el seu nom, es basa en retratar fongs, concretament, bolets.
Les fotografies resultants acostumen a ser destinades a micòlegs i/o guies micològiques, per tant, solen ser fetes amb un objectiu descriptiu, ara bé, el fotògraf també en capta el seu misteri i esperit i aconsegueix que tot i tenir una funció descriptiva, tingui cert punt creatiu. Com tota disciplina creativa, requereix temps, acció emotiva, lectura racional, soledat i reflexió.
Existeixen més de 100.000 espècies de bolets que tenen colors, mides, agrupacions, làmines i transparències diferents, la qual cosa aporta una gran quantitat de possibilitats creatives. Com més coneixement es tingui de les espècies, més fàcil serà trobar els punts d'interès de les fotografies i de saber quin és el moment oportú per a cadascuna. Generalment, és preferible fotografiar exemplars sencers i sans, encara que, pot existir algun cas en què es desitgi retratar algun exemplar en decadència.
En el món de la fotografia de natura, també hi trobem la fotografia de fauna o de paisatge, a part de la micològica, però totes són molt diferents.
Gràcies a les xarxes socials és més fàcil identificar les espècies i les varietats, trobar les localitzacions i la informació dels hàbitats. És indispensable realitzar aquest tipus de fotografia amb el mode manual de la càmera, ja que, permet tenir un control sobre l'obertura del diafragma, la velocitat d'obturació i de la sensibilitat (ISO). Pel que fa a la velocitat d'obturació, per a la fotografia micològica no es necessita una gran rapidesa al disparar perquè els subjectes fotografiats són estàtics.
La llum, la composició, la nitidesa i l'enfocament de les fotografies han de ser treballats durant la sessió fotogràfica, així mateix, en la possible edició posterior, es poden millorar però no crear aquests efectes. És preferible fer ús del format RAW abans que el JPG perquè la fotografia no perd informació i manté els píxels inicials, en canvi, amb el format JPG, la càmera fa un primer processat i deixa menys marge per a processar-la de nou.
L'equipament Un dels punts de partida de la fotografia micològica és el treball arran de terra, ja que, per a fer aquesta fotografia és necessari l'acostament als bolets, la mida dels quals no acostuma a ser desmesurada. L'equip mínim necessari és: Agulla/es de teixir, per aguantar el reflector, apartar de l'enquadrament plantes que molesten sense tallar-les. Mirall Reflector plegable Sac d'arròs petit Tetrabrick Càmera amb l'objectiu corresponent Disparador de cable, no és recomanable disparar a pols, és preferible un disparador de cable perquè no es mogui la càmera en disparar, si no es disposa d'aquest, es pot fer ús del temporitzador de la càmera. Fins aquí el material bàsic, ara bé, també hi ha altres objectes que podrien ser útils: Tisores Navalla Filtre polaritzador Catifa del ratolí de l'ordinador, per a donar suport a la càmera Polvoritzador d'aigua, per humitejar l'entorn de la fotografia.
Distància focal i objectius La distància focal és la distància entre el sensor i el centre de l'objectiu. Com més distància focal hi hagi, de menys angle de visió es disposarà i, per tant, hi haurà un enquadrament més tancat. Aquesta relació entre la distància focal de l'objectiu i l'angle visual es correspon a sensors full frame, si la càmera usada no és full frame, s'haurà d'aplicar un factor de tall perquè la mesura del sensor és diferent.
Pel que fa als objectius, tot i que els macro són els més recomanats, no cal necessàriament fer les fotografies amb aquests, disposem de: L'objectiu gran angular, aquest pot donar resultats bons, ara bé, si l'angular és desmesurat, pot donar a la imatge una perspectiva distorsionada. L'objectiu zoom o tele, aquest queda restringit a bolets mínimament grans, ja que, la distància mínima d'enfocament sol ser allunyada i, el fet de treballar arran de terra pot causar problemes. L'objectiu de 50mm, permet obrir molt el diafragma i fer enfocaments molt detallats. L'objectiu macro, quan es parla de macrofotografia, es fa referència a aquella fotografia que té una relació d'ampliació 1:1 o superior, així mateix, si es fotografia un bolet d'1 centímetre i aquest, en el sensor ocupa un mínim d'1 centímetre, s'està parlant de macrofotografia. Disposa de focals curtes (50 mm, 60 mm, 70 mm o 90 mm) les quals tenen un angle obert i ens permet incloure l'entorn del bolet fotografiat i de focals llargues (90 mm, 105 mm, 180 mm, 200 mm) que obliguen a allunyar la càmera dels subjectes, generen un angle més tancat. Aquestes són més recomanades per a insectes, als quals no és possible acostar-se tant. A més a més, també es poden usar lents d'aproximació, tubs d'extensió, anelles per a lents invertides...
Com s'aguanta la càmera? Aquest tipus de fotografia té un punt a favor, el que es retrata és estàtic i, per tant, permet una planificació del que es fotografia i un control que no seria possible si s'hagués de fotografiar un subjecte en moviment.
A pols És de gran dificultat fer una fotografia d'aquest tipus a pols amb resultats satisfactoris, perquè es necessita una velocitat d'obturació mínimament alta, cosa que retalla la llibertat en el control d'altres paràmetres. A més a més, el fet que s'hagi de fer la fotografia arran de terra implica que probablement la postura del fotògraf serà forçada i no tindrà llibertat que he mencionat anteriorment. Així doncs, és preferible estabilitzar-la.
Sac d'arròs El primer mètode i el més pràctic i assequible és fer ús d'un petit sac amb arròs, és molt útil per a fer fotografies arran de terra. L'arròs de l'interior del sac permet una adaptació al terreny, a la càmera i l'obtenció d'estabilitat. El sac, aproximadament, ha de fer 20 x 15 centímetres i tenir una capacitat per uns 800 grams. La quantitat d'arròs ha de ser la suficient perquè no quedi rígid, que hi hagi espai de mobilitat. En comptes d'arròs, també es pot utilitzar mill o boles de suro. En el cas que el terra estigui moll, es pot aïllar el sac amb una bossa de plàstic.
Cos a terra Quan l'altura del sac d'arròs és més del que es necessita, cal posar la càmera arran de terra, protegida, per exemple, per una catifa de ratolí i, com a suport per l'objectiu es pot usar qualsevol element que es tingui a mà, com ara un tronc. En tots els casos, però en aquest especialment, és recomanable fer servir el disparador de cable perquè si es fes a pols, potser es modificaria lleugerament l'enquadrament al fer la fotografia i/o quedaria moguda.
Trípode Per a fotografiar bolets amb el trípode, la càmera ha de quedar molt baixa, gairebé tocant el terra. Per tant, és necessari un tipus de trípode especial que pugui obrir totalment les potes i modificar l'angle d'aquestes individualment perquè es pugui acoblar al terreny, a més a més, la columna central ha de ser extraïble per poder situar la càmera horitzontalment. S'ha d'aconseguir estabilitat per a poder compondre la fotografia amb tranquil·litat.
El trípode també permet fer plans zenitals, quan per exemple, els bolets es troben als marges del camí. Per fer fotografies en format vertical, es pot posar el trípode, a la càmera i aleshores, recolzar-la sobre el sac d'arròs.
La llum Llum natural La llum natural és idònia per a la fotografia de bolets, es pot fer ús l'artificial per a il·luminar zones fosques, però com a llum secundària, al servei de la natural. Si se cerca una llum suau, que no projecti ombres gaire potents, es pot trobar aquest tipus de llum al matí o a la tarda. En canvi, la llum del migdia és molt dura, la qual cosa implica que la transició entre llum i ombra sigui molt brusca.
Llum dura o llum suau Es parla de llum dura quan la transició entre llum i ombra és accentuada i brusa i es genera un gran contrast entre aquestes dues zones. La distància entre la font de llum i el bolet és determinant. Normalment, com més lluny està, més petita és la zona on incideix però més dura és la llum. Així doncs, si s'allunya, serà més dura, però a la vegada com més lluny, menys potència efectuarà. Si s'acosta molt la font de llum a l'objecte, se suavitzarà si la superfície de la font és més gran. Per suavitzar la llum també es pot posar una finestra difusora entre la font de llum i l'objecte.
Si la llum dura fa referència a quan la transició entre llum i ombra és accentuada, la llum suau té lloc quan la transició entre llum i ombra és subtil, progressiva, amb molts matisos.
Textures i volum Un dels objectius de la fotografia micològica és plasmar la textura i el volum dels bolets. Pel que fa a la primera, hi ha una voluntat de captar la infinitat de petits relleus. Mitjançant una llum lateral que generi una petita ombra i aquesta farà evident la textura. Quant a la captació del volum, també és necessari tenir ombra. Segons la posició i la intensitat hi haurà una millor percepció de la tridimensionalitat o no. La posició de la llum sol ser frontal o lateral, si s'intenta fotografiar bolets amb una llum frontal, s'aplanarà la fotografia i es perdrà el volum; en canvi, si es fa amb una llum lateral, el volum destacarà. Podem trobar-nos amb una intensitat suau o dura, si la llum és suau, es crearan ombres progressives i s'aconseguirà una sensació de volum; en canvi, si s'opta per una llum dura, les ombres seran molt marcades i fosques fent així que es perdi profunditat.
Reflectors Els reflectors són imprescindibles per aconseguir una il·luminació bona, actuen com a fonts de llum rebotada. Rebotar la llum és un procés senzill i es pot fer mitjançant materials plans i lleugers que es poden trobar en el nostre entorn i usar-los per a fotografia. Tant la qualitat com la intensitat de la llum rebotada depèn d'un parell de factors. En primer lloc, de la intensitat de la font de llum que normalment és solar o ambiental i, en segon lloc, del tipus de superfíciedel reflector, que determinarà que la llum sigui més o menys suau i difusa. Per exemple, una superfície platejada mat reflecteix poca llum, una superfície setinada reflecteix més llum i una superfície brillant en reflecteix molta més.
Aquesta llum rebotada servirà per omplir parts del bolet o de l'entorn que quedin fosques.
Tipus de reflectors Tetrabrick, l'interior d'aquest és platejat mat i reflecteix una llum molt suau i homogènia. S'ha de tallar en forma de rectangle i doblegar-lo per la meitat perquè pugui aguantar-se per si mateix en qualsevol lloc dirigint la llum rebotada al bolet. Són molt útils per il·luminar zones petites. Amb una inclinació adequada s'il·luminaran, per exemple, les làmines dels bolets a les quals moltes vegades els arriba poca llum. Reflectors plegables de fotografia, poden ser molt adients per fer ombra, encara que la seva funció inicial és la de reflectir llum. Com que tenen una gran superfície, reflecteixen llum en zones molt amples. Poden tenir una superfície blanca, negra, platejada, daurada o translúcida. Miralls, són capaços de reflectir la llum solar directa amb molta potència. S'hauran d'utilitzar amb precaució, ja que, poden espatllar la fotografia en quedar massa il·luminada. Quan es filtra per les fulles dels arbres, poden arribar a reflectir la llum d'una manera molt interessant. S'ha d'intentar crear un esquema de llum coherent, buscant una relació natural entre la il·luminació que anem modificant i la llum de l'ambient.
Ombrejant La llum frontal o zenital cauen sobre els barrets dels bolets aplanant-los, per tal d'evitar que això succeeixi, hi ha la possibilitat de fer ombra amb el reflector. D'aquesta manera, es deixa entrar la llum ambient lateralment i per sota generant zones de llum i ombra que creen una sensació de tridimensionalitat. L'objectiu és repartir la llum equilibradament.