La mortificació és la privació o el patiment voluntari que hom s'imposa a si mateix per motius ascètics i religiosos. Amb aquesta pràctica s'intenta mortificar, és a dir donar la mort als seus pecats per tal d'atènyer la santedat. Tot i que la paraula prové de la Carta als Romans de Pau de Tars, pràctiques semblants es troben també en altres religions.
Fresc a la basílica de Santa Maria Novella amb sant Domènec de Guzmán amb una deixuplina agenollat davant una creu cristiana.|miniatura A les diferents variants de la religió cristiana, avui dia es troben diferents formes de mortificació: l'abstinència, el dejuni, l'autoflagel·lació amb deixuplines, portar el cilici, agenollar-se durant molt de temps en un suport inconfortable. El concepte rau en el principi que res no pot superar el sofriment del Crist a la creu i que com més pateix l'home durant la seva vida a la terra, tant més feliç serà al cel. La idea inicial, que volia consolar la gent en preconitzar que les injustícies o el dolor patides durant la vida serien compensades a la vida eterna, va ser pervertida prenent el sentit que, en afegint sofriment sobre el dolor natural, s'augmentaria la felicitat eterna al cel. Segons la teologia cristiana l'Esperit sant ajuda els creients en la «mortificació dels pecats de la carn», una idea absent als quatre evangelis, proposada posteriorment per Pau de Tars., És un concepte central a la filosofia de l'Opus Dei. En cert sentit, la política d'austeritat imposada sobre certs països europeus a partir de la crisi del 2008 pot ser vista com una aplicació d'aquest concepte.
Vegeu també Dejuni
Referències
Categoria:Catolicisme Categoria:Religió