La Lliga General dels Treballadors d'Angola (portuguès Liga Geral dos Trabalhadores de Angola, LGTA) va ser una organització sindical angolesa a l'exili, formada per refugiats angolesos al veí Congo-Kinshasa, LGTA estava vinculada al Front Nacional d'Alliberament d'Angola (FNLA). Durant la dècada de 1960 la LGTA va ser el major sindicat angolès.Mielke, Siegfried. Internationales Gewerkschaftshandbuch. Opladen: Laske + Budrich, 1983. p. 204-205
Fundació La LGTA fou fundada per tal de contrarestar el sindicat en l'exili Unió Nacional de Treballadors Angolesos (UNTA), vinculat al MPLA.Ikwezi, eds. 1–4. p. 11 La nova organització tenia la base a Leopoldville/Kinshasa (Congo). En la seva fase inicial la LGTA va rebre el suport de la central sindical congolesa FGTK.Marcum, John A. The Angolan Revolution. Vol. 2, Exile Politics and Guerrilla Warfare (1962-1976). Cambridge, Mass: MIT, 1978. p. 117
Afiliacions internacionals La LGTA es va unir a la Confederació Internacional d'Organitzacions Sindicals Lliures i AFRO (l'organització regional de la CIOSL) en 1961. La LGTA tenia al voltant de 1.500 membres a mitjans de la dècada de 1960.United States. Labor Digests on Countries in Africa. Washington, D.C.: U.S. Dept. of Labor, Bureau of Labor Statistics, 1966. p. 4 La LGTA va rebre finançament de la CIOSL i AFL-CIO.Sellström, Tor. Formation of a Popular Opinion 1950 - 1970. Uppsala: Nordiska Afrikainst, 2003. p. 342 Aquests fons es van transferir al FNLA i la UPA.Burchett, Wilfred G. Southern Africa Stands Up: The Revolutions in Angola, Mozambique, Rhodesia, Namibia, and South Africa. New York: Urizen Books, 1978. p. 29
Expansió i activitats En 1963 la LGTA va realitzar una modesta expansió de les seves activitats. Es va establir la secció de dones, FLGTA, i la de joves, JLGTA.Comhaire-Sylvain, Suzanne. Femmes de Kinshasa hier et aujourd'hui. Paris, Le Haye: Mouton, 1968. p. 276 L'ala juvenil estava executant programes educatius. L'organització va començar a organitzar els vilatans d'Angola a les zones sota el control de la guerrilla.Marcum, John A. The Angolan Revolution. Vol. 2, Exile Politics and Guerrilla Warfare (1962-1976). Cambridge, Mass: MIT, 1978. p. 104
André Martins-Kassinda fou nomenat secretari general de la LGTA.Kamabaya, Moisés. O renascimento da personalidade africana: história. Luanda: Editorial Nzila, 2003. p. 181Chilcote, Ronald H. Emerging Nationalism in Portuguese Africa. Stanford: Hoover Institution Press Stanford Univ, 1969. p. 31Link, Vol. 7 - eds. 26–52. United India Periodicals, 1965. p. 72 Tanmateix Kassinda es va rebel·lar poc després contra el líder del FNLA Holden Roberto.Butler Hendrick, Allison. Area handbook for Angola. American University (Washington, D.C.). Foreign Areas Studies Division, 1967. p. 224 El 8 de febrer de 1963, l'executiva de la LGTA va enviar una sol·licitud formal per ingressar en el FNLA, tractant d'ampliar les activitats sindicals i ser capaç de formar un contrapès a Holden.Marcum, John A. The Angolan Revolution. Vol. 2, Exile Politics and Guerrilla Warfare (1962-1976). Cambridge, Mass: MIT, 1978. p. 370 Finalment, després de trencar amb Holden, Kassinda carregarà contra el FNLA acusant-lo de 'tribalisme'.Harsch, Ernest, and Tony Thomas. Angola: The Hidden History of Washington's War. New York: Pathfinder Press, 1976. El nou projecte polític de Kassinda, el Consell Popular d'Angola, va posar en marxa un nou sindicat, l'UGTA.Southern Africa, Vol. 4. Southern Africa Committee, 1971. p. v Després de l'escissió de Kassinda, Pedro Barreiro Lulendo esdevingué nou secretari de la LGTA. Pedro Rana fou nomenat secretari administratiu i Pierre Naninthela secretari regional pel Congo.Africa report, Vol. 9–10. African-American Institute. p. xxvIFPAAW snips. International Federation of Plantation, Agricultural, and Allied Workers, 1962. p. 148 En 1965 patí una nova escissió, la Unió dels Sindicats Revolucionaris d'Angola (USRA).
A començaments de la dècada del 1970 la LGTA afirmava tenir 33,000 membres. L'African-American Labor Center i la Union nationale des travailleurs congolais (després Union nationale des travailleurs zaïrois, UNTZa) organitzaren seminaris conjunts i cursos pels organitzadors de la LGTA i del sindicat catòlic CGTA, centrant-se en la història laboral, l'organització, l'administració i les cooperatives rurals. L'octubre de 1971 uns quants sindicalistes exiliats angolesos havien participat en aquests entrenaments. El 1973 la LGTA va crear el seu propi centre de formació.Marcum, John A. The Angolan Revolution. Vol. 2, Exile Politics and Guerrilla Warfare (1962-1976). Cambridge, Mass: MIT, 1978. p. 190, 394
El 22 de setembre de 1973 la LGTA es va unir a la CGTA, formangnt la ''Central Sindical Angolana (CSA).Report of the World Congress. International Confederation of Free Trade Unions, 1975. p. 99
Vegeu també Sindicats d'Angola
Referències
Categoria:Sindicats angolesos