miniatura|Galante show de Thomas Cornell publicat el 1788 Els Galantee Show són espectacles semblants a les ombres xineses que es van posar de moda al principi de la Londres victoriana dels anys 1790. Molts començaven com a espectacles de titelles que s'acabaven convertint en jocs d'ombres al aparèixer la llum de la nit.
Antecedents Un primer antecedent d’aquest tipus de teatre són les ombres xineses. Les ombres xineses (anomenades popularment d’aquesta manera però amb origen a Java) consisteixen a col·locar titelles o les mans davant d’una font de llum, de manera que es generi una ombra sobre un llenç blanc o una paret. Quan aquest teatre sorgeix a Java, es donava importància a les titelles (pintades i decorades, sovint de daurat) en sí, que observaven els homes i no a les ombres que era el que podien veure les dones, que s’havien de col·locar a la part posterior de l’espectacle. Aquest espectacle aviat es va estendre per altres països com la Xina (al segle VII) o l'Índia, i més tard a través de Marco Polo i els missioners jesuïtes es van donar a conèixer a Europa. Al segle XVIII, especialment a França, es van popularitzar. Més endavant, a principis del , van tenir un ressorgiment a Anglaterra, en forma dels “Galantee shows” gràcies a la llanterna màgica.
L’invent de la llanterna màgica se sol atribuir al jesuïta Athanasius Kircher l’any 1646, tot i que hi ha debat sobre l’autoria. La llanterna màgica és en essència una capsa a dins de la qual hi ha dos elements principals: un focus de llum i unes lents. Aquestes lents permetien projectar imatges que es trobaven fixades sobre vidres. Malgrat haver existit des de feia centenars d’anys aquest invent no es va popularitzar fins al segle XIX ja que la industrialització tant de plaques com de llanternes va permetre’n una major accessibilitat i per tant la seva popularització.
És gràcies a aquests orígens que el teatre conegut com a Galantee show va poder sorgir.
Història Durant els primers anys del , la demanda de 'showmen' de llanternes màgiques itinerants, la majoria italians, era el més comú als carrers de les ciutats més importants d'Europa durant els mesos d'hivern, sobretot al nadal. El nom que se li va donar a aquest entreteniment a Anglaterra va ser Galantee Show, que derivava de la pronunciació estrangera de 'Galante so'. Els 'showmen' normalment portaven un orgue portàtil i la seva capsa màgica i viatjaven en parelles, un home tocant l'orgue i l'altre exhibint les transparències.
Normalment actuaven a cases privades de la noblesa on eren convidats, i l'espectacle es representava sobre algun llençol o sobre una superfície blanca i llisa com el sostre o una paret.
Referències
Categoria:Segle XVIII