Tèocle (en , Théoklos) va ser un endeví que pertanyia a la branca messènia dels iàmides de l'Èlida, una coneguda família d'endevins que existí als segles aC. Era fill d'Eumantis ('el bon endeví') i pare de Mànticle.
Va participar en les guerres messèniques, a la segona o més probablement a la tercera. Pausànias el cita al bàndol messènic ja del començament de la guerra, fent els sacrificis propiciatoris en les batalles contra els lacedemonis. Actuava de conseller i col·laborador d'Aristòmenes, cap de l'exèrcit messènic. Durant la batalla, Tèocle va prohibir a Aristòmenes que passés més enllà d'un lloc determinat on hi havia una perera silvestre, on, segons una visió que havia tingut, s'hi trobaven els dioscurs; Aristòmenes, però, endut per la fúria de la batalla, no va fer cas de l'endeví i, quan va arribar a l'arbre, va perdre l'escut, de manera que els lacedemonis es van salvar en la fugida, gràcies al fet que Aristòmenes estava entretingut cercant-lo. Un temps després, quan, per indicació de la Pítia de Delfos, es trobava a la cova de Trofoni a Lebadea, va trobar el seu escut.
La guerra es va allargar onze anys, i en realitat va ser un setge dels lacedemonis al Mont Ira, on s'havien refugiat els messenis. Segons Pausànias, quan va arribar el darrer any del setge, es va complir el que la Pítia havia profetitzat a Aristòmenes que, quan una cabra begués de l'aigua del riu Neda, Apol·lo deixaria d'ajudar Messènia. Els messenis no deixaven beure aigua d'aquell riu a les cabres, però Tèocle, passejant un dia per la vora del riu, va veure una cabrafiguera que mullava les seves fulles a les aigües del Neda i va comprendre què volia dir la Pítia: va portar Aristòmenes a veure l'arbre i li va dir que ja no tenia salvació, i a partir d'aquell moment, els messenis van perdre en els enfrontaments contra els espartans. Durant els últims dies del setge, Tèocle i el seu fill Mànticle, juntament amb Aristòmenes, va encapçalar un atac contra els seus enemics, encara que sabien que aviat serien derrotats, i cridaven i exhortaven els soldats a la lluita. El darrer dia, esgotats els messenis, Tèocle es va presentar davant d'Aristòmenes i li va dir que estava escrit que Messènia havia de ser derrotada, i que el déu (Apol·lo) li marcava el mateix destí que a la pàtria. Dit això, Tèocle va córrer cap als enemics cridant-los-hi que no els duraria gaire el goig per haver derrotat els messenis. Va matar uns quants lacedemonis i va ser ferit de mort. Va morir satisfet, diu Pausànias, pel seu heroic final. Els messenis, dirigits per Gorge, fill del rei Aristòmenes, i per Mànticle, es van instal·lar a Règion.
Referències
Categoria:Endevins de l'antiga Grècia Categoria:Messenis de l'antiguitat