Joan Illas i Vidal (Barcelona, 14 de desembre de 1819 - 25 de febrer de 1876) fou un advocat, economista i polític català defensor del proteccionisme econòmic.
Deixeble d'Eudald Jaumeandreu, fou vocal de la Junta de Comerç i regentà la càtedra de dret mercantil de les escoles d'aquesta institució. Fou un dels fundadors de l'Institut Industrial de Catalunya.
Políticament fou proper a Ramon Martí d'Eixalà i a Manuel Duran i Bas i fou elegit diputat a Corts per Barcelona els anys 1857, 1864 i 1865 en candidatures conservadores addictes a la Unión Liberal. Com a diputat, va defensar els interessos polítics i econòmics de Catalunya. Era un bon orador i un hàbil polemista. Defensà les seves idees en múltiples articles a El Bien Público, revista de l'Institut Industrial de Catalunya, del qual va ser secretari. També en altres publicacions com El Imparcial, La Verdad Económica, El Áncora o El Vapor, a vegades amb el pseudònim de Berenguer Leal.
Fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres el 1846.
Bibliografia La Marquesa de Alta-Vila (1838) Elementos de Gramática castellana (1842) Barcelona antigua i Barcelona moderna (1843) Memoria sobre los perjuicios que ocasionaría en Españala adopción de libre cambio (1849) Cataluña en España (1855) Un consejo al partido moderado (1857) Posibilidad de una raza única primitiva (opuscle) Un Bara. Drama histórico
Referències
Categoria:Advocats barcelonins contemporanis Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de Bones Lletres Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Nascuts el 1819