El Báb (; ), nascut Alí Muhàmmad () (Siraz, 20 d'octubre de 1819 - Tabriz, 9 de juliol de 1850) va ser el fundador messiànic de la fe babí i una de les figures centrals de la fe bahá'í. Va ser un comerciant de Siraz a l'imperi Qajar que des del 1844, amb 25 anys, va afirmar ser un missatger de Déu. Va prendre el títol de Báb (; , ‘Porta’), una referència a l'adjunt del suposat dotzè i darrer imam xiïta imamita, l'imam ocult. Alhora, va instigar una revolució religiosa que proposava l'abrogació de les lleis i tradicions islàmiques, i l'establiment d'una nova religió. Malgrat la seva popularitat entre les classes baixes, es va enfrontar a l'oposició del clergat ortodox i del govern, que finalment el van executar a ell i a milers dels seus seguidors, coneguts com a bábís.
El Báb va compondre nombroses cartes i llibres en els quals va introduir les idees d'un nou ordre social i la promesa que aviat arribaria un nou missatger diví. Va encoratjar l'aprenentatge de les arts i les ciències, va donar prescripcions per regular el matrimoni, el divorci i l'herència i va establir regles mai implementades per a una futura societat bábí. Encara hi va haver diversos enfrontaments entre el govern i els bábís defensant-se, el Báb va ensenyar als seus seguidors a ser pacífics i no convertir amb la violència.
Quan el Báb va ser executat per apostasia, va ser lligat en una plaça pública de Tabriz i es va enfrontar a un esquadró d'afusellament amb 750 rifles. Quan el fum va desaparèixer, amb unes deu mil persones mirant-ho, el Báb havia desaparegut, només per tornar i rebre trets per segona vegada. Aquest fenomen àmpliament documentat va despertar encara més interès pel seu missatge. Les seves restes van ser emmagatzemades i transportades en secret fins que van ser enterrades el 1909 al santuari construït per aquesta finalitat per ʻAbdu'l-Bahá als vessants del mont Carmel.
Per als bahá'ís, el Báb ocupa un paper semblant a Elies en el judaisme o Joan Baptista en el cristianisme: un precursor o fundador de la seva pròpia religió. L'adhesió al Báb com a missatger diví ha sobreviscut fins als temps moderns i ha aconseguint entre 5 i 8 milions de membres Bahá'í Faith, el fundador de la qual, Baháʼu'lláh, va afirmar el 1863 que era el compliment de la profecia del Báb. La majoria dels seguidors babí es van convertir i van esdevenir bahá'ís a finals del .
Biografia Primers anys de vida miniatura|Exercici cal·ligràfic del Báb escrit abans de complir els deu anys. Va néixer el 20 d'octubre de 1819 (1 de muhàrram de 1235 de l'Hègira), a Siraz d'un comerciant de classe mitjana de la ciutat i va rebre el nom d'Alí Muhàmmad. Era descendent de Mahoma, i per això duia el títol de sàyyid, amb els dos pares que en descendien a través d'al-Hussayn ibn Alí. El seu pare era Muhammad Riḍá, i la seva mare era Fátimih (1800–1881), filla d'un important comerciant de Siraz. Més tard es va convertir en bahá'í. El seu pare va morir quan ell era molt jove, i el seu oncle matern Hájí Mírzá Siyyid ʿAlí, un comerciant, el va criar.
A Siraz, el seu oncle el va fer anar a una escola primària maktab, on va romandre durant sis o set anys. En contrast amb la teologia formal i ortodoxa que dominava el currículum escolar de l'època, que incloïa l'estudi de la jurisprudència i la gramàtica àrab, el Bab des de ben jove es va sentir inclinat cap a assignatures poc convencionals com les matemàtiques i la cal·ligrafia, poc estudiades. La preocupació del Bab tant per l'espiritualitat, com per la creativitat i la imaginació també molestava els seus professors i no va ser tolerada en l'atmosfera del sistema escolar persa del . Això va portar al Bab a desil·lusionar-se amb el sistema educatiu, i després va instruir als adults que tractessin els nens amb dignitat, que permetessin que els nens tinguessin joguines i juguessin i que mai mostressin ràbia o duresa amb els seus alumnes.
En algun moment entre els 15 i els 20 anys va començar a treballar amb el seu oncle en el negoci familiar, un comerç, i es va convertir en comerciant a la ciutat de Buixehr, Iran, prop del golf Pèrsic. Com a comerciant, era conegut per la seva honestedat i confiança en el seu negoci, que se centrava en el comerç amb l'Índia, Oman i Bahrain. Alguns dels seus escrits anteriors suggereixen que no li agradava el negoci i, en canvi, es va aplicar a l'estudi de la literatura religiosa.
Matrimoni El 1842, a 23 anys i seguint els desitjos de la seva mare, es va casar amb Khadíjih-Sultán Bagum (1822–1882), de 20 anys, filla d'un destacat comerciant de Shíráz. El matrimoni va resultar feliç, tot i que el seu únic fill, un nen anomenat Ahmad, va morir l'any que va néixer (1843) i Khadijih no va tornar a concebre mai més. La jove parella va ocupar una casa modesta a Siraz juntament amb la mare del Báb. Més tard, Khadijih es va convertir en bahá'í.
Moviment Shaykhi A la dècada de 1790 a l'Iraq, Shaykh Ahmad (1753–1826) va iniciar una escola de pensament religiós dins de l'Islam xiïta. Els seguidors del xaykhisme, que així es van passar a anomenar, esperaven el retorn imminent d'una guia divina a través de l'aparició del Mahdí, l'imam ocult o un adjunt de l'imam ocult. Va adoptar un enfocament menys literalista dels ensenyaments islàmics, per exemple ensenyant que el cos material de Mahoma no va ascendir durant el Mi'raj, i que l'esperada Resurrecció dels Morts era de naturalesa espiritual. Shaykh Ahmad va entrar en conflicte amb els teòlegs xiïtes ortodoxos de l'època i va ser denunciat com a infidel el 1824.
Després de la mort de Shaykh Ahmad, el lideratge va passar a Kazim Rashti (1793–1843) i es va posar èmfasi en l'any 1260 dC (1844 dC), mil anys lunars després que el dotzè imam entrés en ocultació. El 1841 el Báb va anar de pelegrinatge a l'Iraq, i es va quedar durant set mesos a Karbala i als voltants, on va assistir a les conferències de Kazim Rashti. A partir de la seva mort el desembre de 1843, Kazim Rashti va aconsellar als seus seguidors que abandonessin les seves cases per buscar el Mahdi, que, segons les seves profecies, aviat apareixeria. Un d'aquests seguidors, Mullá Husayn, després de vetllar durant 40 dies en una mesquita, va viatjar a Siraz, on va conèixer el Báb.
Personalitat Les fonts solen descriure el Báb com a gentil, precoç o dotat d'una gran intel·ligència. Un dels seus seguidors contemporanis el va descriure com,
Un metge irlandès el va descriure com "un home molt suau i d'aspecte delicat, més aviat petit d'alçada i molt just per a ser un persa, amb una veu suau i melodiosa, que em va impactar molt". Shoghi Effendi assenyala "la persona amable, juvenil i irresistible del Báb" i el lloa per ser "incomparable en la seva mansuetud, imperturbable en la seva serenitat, magnètic en la seva expressió" Aquesta personalitat "va captivar molts dels que el van conèixer".
Líder religiós La missió del Báb com a líder religiós va començar amb un somni en què va beure set gotes de sang que degotaven de la gola lacerada de l'imam Husayn, un màrtir important i símbol del sacrifici a l'islam xiïta. Encara que abans volia compartir l'Alcorà, va ser després d'aquest somni que va poder escriure els seus propis versos i oracions, reclamant la inspiració divina. L'abril de 1844, la seva dona Khadijih es va convertir i va esdevenir la primera a creure en la seva revelació.
Declaració a Mullá Husayn La primera experiència d'inspiració religiosa de Báb, afirmada i presenciada per la seva dona, és del vespre del 3 d'abril de 1844. La primera connexió pública de Báb amb el seu sentit missioner va arribar amb Mullá Husayn a Siraz. La nit del 22 de maig Mullá Husayn va ser convidat pel Báb a casa seva on Mullá Husayn li va explicar la seva recerca del possible successor de Kazim Rashti, el Promès. El Báb va afirmar-ho i va dir que era el portador del coneixement diví. Mullá Husayn va ser el primer a acceptar les afirmacions del Báb de ser una figura inspirada i un probable successor de Kazim Rashti. El Báb havia respost satisfactòriament a totes les preguntes de Mullá Husayn i havia escrit en la seva presència, amb extrema rapidesa, un llarg tafsir, comentari, sobre la sura "Yusuf", coneguda com el Qayyúmu'l-Asmáʼ i considerat la primera obra revelada del Báb. S'ha adoptat com a Dia Sant Bahá'í.
Cartes dels Vius Mullá Husayn es va convertir en el primer deixeble del Báb. En cinc mesos, disset deixebles més de Kazim Rashti van reconèixer el Báb com una Manifestació de Déu. Entre ells hi havia una dona, Fátimih Zarrín Táj Barag͟háni, una poeta, que més tard va rebre el nom de Táhirih, la Pura. Aquests 18 deixebles van ser coneguts més tard com les Cartes dels Vius i se'ls va donar la tasca de difondre la nova fe a l'Iran i l'Iraq. El Báb va posar èmfasi en l'estat espiritual d'aquests 18 individus, que, juntament amb ell mateix, van fer la primera "Unitat" de la seva religió segons el terme àrab wāḥid, unitat, que té un valor numèric de 19. El llibre de Báb, el Bayán persa, dona la identitat metafòrica de les Cartes dels Vius com els catorze infal·libles de l'islam xiïta de dotze anys: Mahoma, els dotze imams i Fàtima, i els quatre arcàngels, en paral·lel als primers seguidors de Crist..
Viatges i presó Després que les divuit Cartes dels Vius el reconeguessin, Báb i Quddús van marxar en pelegrinatge a la Meca i Medina, les ciutats sagrades de l'Islam. A la Kaaba de la Meca, el Báb va afirmar públicament que era el Qa'im, i va escriure al xerif haiximita de la Meca, el Custodi de la Kaaba, proclamant la seva missió. Després del seu pelegrinatge, el Báb i Quddús van tornar a Bushehr, on es van veure per última vegada. El viatge de Quddús a Siraz va portar la reclamació del Báb al governador, Husayn Khan, que va torturar Quddús i va convocar el Báb a Siraz el juny de 1845. L'imam-Jum'ih de Siraz va preguntar a Báb sobre les seves afirmacions. Va negar que fos el representant dels Qá'im o un intermediari dels fidels; el Báb va repetir el mateix més tard davant d'una congregació a la mesquita Vakil. Aquesta renúncia el va salvar de l'execució immediata. Abbas Amanat afirma que, "d'acord amb la seva pròpia política de prudència" durant les primeres etapes de la seva missió, el Báb va escriure una declaració, aparentment sota pressió, retractant-se de les seves afirmacions. Va renegar dels que defensaven aquestes creences sobre ell amb aquestes paraules: "Si certes paraules van fluir de la meva ploma, són purament instintives i totalment en contra de les normes acceptades i, per tant, no s'han de prendre com a proves de cap causa".
El Báb va ser posat sota arrest domiciliari a casa del seu oncle fins que va esclatar una epidèmia de còlera a la ciutat el setembre de 1846. Un cop alliberat, va marxar cap a Esfahan. Allà, molts van venir a veure'l a la casa de l'imam-Jum'ih, que els va rebre amb simpatia. Després d'una reunió informal on el Báb va debatre amb el clergat local i va mostrar la seva rapidesa a l'hora de produir versos instantanis, la seva popularitat es va disparar. Després de la mort del governador d'Esfahan, Manouchehr Khan Gorji, el seu partidari, la pressió del clergat de la província va fer que Mohammad Shah Qajar ordenés al Báb a Teheran el gener de 1847. Després de passar diversos mesos en un campament fora de Teheran, i abans que el Báb pogués trobar-se amb el Sha, el primer ministre va enviar el Báb a Tabriz, a l'extrem nord-oest del país, al seu confinament. miniatura|250x250px| Fortalesa de Maku, Iran (2008)