Estanislau Pedrola Rovira, conegut com a Estanis Pedrola i també pel seu pseudònim «Sandalio», (Montbrió del Camp, 9 de desembre de 1907 - Flossenbürg, Alemanya, 7 de desembre de 1944) va ser un fotògraf i polític català.
Era fill de pastissers, i el més petit de deu germans. Als deu anys va marxar a Barcelona on va treballar d'aprenent a la casa de fotografia Baltà i Ribas, a la plaça de Catalunya, on va aprendre tècniques de fotografia i de laboratori. Uns anys després, cap al 1920, va tornar a Montbrió, i amb els coneixements adquirits a Barcelona, va entrar a treballar, també d'aprenent, amb el fotògraf Francesc Solà, de la casa «Fotografia Puig», al carrer de Monterols de Reus. Allà va començar a realitzar fotografia de reportatge, que en aquella època estava implantant-se a Catalunya. D'ell són unes famoses fotografies de la visita del President Macià a Reus l'any 1932, del qual n'era admirador i seguidor. Va ser un membre actiu de les Joventuts Republicanes de Catalunya i del Foment Nacionalista Republicà, partit reusenc fusionat amb Esquerra Republicana l'any 1931.
L'any 1934, Estanis Pedrola es va comprometre en els fets d'octubre a Reus, i va ser detingut i empresonat al vaixell-presó (conegut popularment com «el barco») ancorat al port de Tarragona. Una vegada alliberat, es va afiliar a Estat Català i a la guerra civil va formar part del Regiment Pirinenc Núm. 1. Es conserven fotografies seves de quan aquest regiment actuava per la zona de Tírvia.CIMIR-Fototeca de Reus. Regiment Pirinenc, fons fotogràfic Va ser també comissari polític d'Estat Català.
Exiliat a França, es va incorporar a la resistència francesa prop de la zona ocupada pels alemanys, i va ajudar a passar aviadors aliats caiguts en territori enemic cap a la zona no ocupada. Per aquests fets els britànics i els americans el van condecorar. La Gestapo el va detenir i empresonar i va passar per diversos camps de concentració, fins que finalment, va morir al camp de Flossenbürg a finals de 1944, poc abans que aquest camp fos alliberat. La ciutat de Reus li ha dedicat un carrer al barri de la Immaculada. L'Ajuntament de Reus va col·locar una llamborda (stolpersteine), el 23 d'octubre de 2023 al carrer de Gaudí, al número 10, lloc on va viure.
Referències
Categoria:Militants d'Estat Català Categoria:Exiliats del franquisme a França Categoria:Víctimes del nazisme Categoria:Fotògrafs catalans del sud Categoria:Montbrionencs Categoria:Activistes catalans del sud contemporanis Categoria:Exiliats del franquisme del Baix Camp Categoria:Polítics del Baix Camp Categoria:Artistes del Baix Camp Categoria:Morts el 1944 Categoria:Morts a Baviera Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Fotògrafs nascuts al segle XX Categoria:Fotògrafs morts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1907