El picot negre del Chaco (Dryocopus schulzii) és una espècie d'ocell de la família dels pícids (Picidae) que habita boscos àrids de les terres baixes al sud-est de Bolívia, oest del Paraguai i nord de l'Argentina.

Descripció El picot negre del Chaco fa de 29 a 30 cm de llarg. Presenta dimorfisme sexual. Ambdós sexes tenen una cresta llarga i punxeguda. Els mascles adults tenen el front i la cresta vermells. Tenen cobertores auriculars grises, una franja blanca molt fina i curta darrere l'ull, una franja blanca des de la llista loral fins a sota de les cobertores auriculars i que continua baixant pel costat del coll, una franja malar vermella amb una mica de negre a la part posterior i una barbeta blanca. Les femelles adultes tenen una franja malar negra i el front inferior negrós, però per la resta són iguals que els mascles. Els adults d'ambdós sexes tenen la gola i el coll posterior negres i són majoritàriament negres per sota del coll. La població meridional té les escapulars negres; els de la població septentrional tenen blanc a les parts externes de les escapulars que continua la línia blanca del coll. Les plomes de vol són negres amb la base blanca. La part superior de la cua és negra amb la tija blanca; la part inferior és de negre a negre marró. Els flancs i la part inferior del ventre sovint tenen algunes franges groguenques lleus. El bec és com un cisell llarg de color blanc ivori pàl·lid amb un culmen i una base més foscos, l'iris de color marró fosc a marró vermellós i les potes de color gris fosc. Els juvenils són més apagats i marrons que els adults i amb més barres al flanc.

Distribució i hàbitat El picot negre del Chaco es troba des dels departaments de Santa Cruz i Tarija, al sud de Bolívia, a través de l'oest i el centre del Paraguai, fins al centre-nord de l'Argentina i fins a les províncies de Córdoba i San Luis. Habita els boscos i la sabana del Gran Chaco sec i les zones de transició entre aquests i el bosc montà més humit. En altitud arriba fins als 1.000 m.

Comportament Moviment El picot negre del Chaco és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.

Alimentació Sol buscar aliment sol o en parelles, però també ocasionalment en petits grups familiars. Picoteja, martelleja i sondeja troncs i branques. No s'ha descrit la dieta.

Reproducció La temporada de reproducció abasta com a mínim d'octubre a desembre i pot allargar-se fins al març. Excava un forat en un arbre mort o un pal de serveis públics. No es coneix la mida de la posta, el període d'incubació, el temps de cria i els detalls de la cura parental.

Vocalitzacions El crit més comú és "un fort "uic uic uic uic uic"". També fa un "soroll aspre, "ti-txrr"", i quan se'l molesta a prop del niu, un repetit "kirrrrrr" descendent. Tamborileja amb un llarg redobló.

Estat de conservació La UICN ha avaluat el picot negre del Chaco com a Gairebé amenaçat. Té una àrea de distribució una mica limitada i una mida de població desconeguda que es creu que està disminuint. "L'espècie està amenaçada per la pèrdua d'hàbitat a causa de la tala de boscos per a l'expansió de l'agricultura i la ramaderia, les plantacions d'arbres no autòctons, així com la tala selectiva de quebrachos i Prosopis sp. per a carbó vegetal." Pel que sembla, té dos centres de població, a les províncies argentines de Córdoba i San Luis i al centre del Paraguai, i és molt escàs en altres llocs.

Taxonomia i sistemàtica La taxonomia del picot negre del Chaco no està establerta. El Comitè de Classificació Sud-americà (SACC) de la Societat Ornitològica Americana, el Congrés Ornitològic Internacional i la taxonomia de Clements el situen al gènere Dryocopus. El Manual dels Ocells del Món (HBW) de BirdLife International el situa en el gènere Hylatomus. A més, el SACC escriu l'epítet específic schulzi, rebutjant el canvi de nom a schulzii que van adoptar els altres tres sistemes.

Els quatre sistemes coincideixen que el picot de cos negre és monotípic.

Referències

Categoria:Dryocopus Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud