El diagnòstic infermer o diagnòstic d'infermeria és un judici clínic de les respostes humanes de l'individu, família o comunitat, que requereixen cures de salut en la prevenció de la malaltia, el manteniment i millora de la salut, o la fi de la vida. El seu objectiu és identificar l'estat de salut d'un pacient o client, i els problemes relatius a la cura de la seva salut.
Definicions Segons Marjory Gordon (1990), un diagnòstic d'infermeria és un «problema de salut real o potencial que els infermers, en virtut de la seva formació i experiència, tenen capacitat i dret legal de tractar». Els diagnòstics d'infermeria són, per tant, problemes que poden prevenir-se, resoldre's o reduir-se, mitjançant activitats independents d'infermeria.
La definició proposada per l'associació AENTDE (maig de 2001) és la següent: «Judici clínic, sobre la resposta d'una persona, família o comunitat a etapes de la vida/problemes de salut reals o potencials que l'infermer identifica, valida i tracta de forma independent».
El diagnòstic infermer constitueix la segona etapa del procés d'infermeria, en la qual s'analitzen les dades recollides del pacient o client amb la finalitat d'identificar els problemes que constituiran la base del pla de cures.
Trets distintius Es basa en una concepció integral de l'individu i contempla l'aspecte biopsicosocial, que influeix en l'aparició de la malaltia.
Els estàndards que determinen si un problema constitueix un diagnòstic d'Infermeria són: Guarda relació amb una resposta humana. El professional pot prescriure i realitzar legalment el tractament del problema. El problema es produeix repetidament en un nombre significatiu de pacients. S'identifiquen una o més necessitats humanes segons Maslow. El problema no és una malaltia específica, identificada com a tal en el sistema de classificació mèdica estàndard.
Procés de diagnòstic La creació d'un diagnòstic d'infermeria passa per una sèrie d'etapes: Recol·lecció de dades - recollida de dades estadístiques rellevants per desenvolupar un diagnòstic. Detecció de senyals/patrons - canvis en l'estat físic (p. ex., despesa urinària disminuïda). Establiment d'hipòtesis - alternatives possibles que podrien haver causat senyals o patrons previs. Validació - passes necessàries per desestimar altres hipòtesis, i per simplificar en un sol problema. Diagnòstic - decisió sobre el problema basat en la validació.
Enunciat Marjory Gordon va establir el format P.E.S., acrònim on les sigles corresponen a: P = problema: «etiqueta diagnostica» E = etiologia:«en relació amb...» o «relacionat amb...» S = signes i símptomes. «manifestat per...» Exemples: «Dolor crònic relacionat amb el seu procés degeneratiu muscular, manifestat per alteració en la capacitat de seguir amb les activitats prèvies». «Por, sentiment d'alarma i temor relacionats amb un procediment desconegut [per al pacient] i manifestats per alteracions fisiològiques i emocionals». «Risc de disminució de perfusió tissular en l'extremitat inferior en relació amb la possible obstrucció pel catèter, embolisme o trombosi, manifestat per signes i símptomes de disminució del corrent sanguini en l'extremitat on està inserit el BCIA (pilota intraaórtico de contrapulsación)». «Incapacitat familiar per assumir la situació relacionada amb un suport inadequat, manca de coneixements, por a la mort per part del pacient i por a l'entorn de la UCIC (unitat de vigilància intensiva cardiovascular), manifestada per peticions d'ajuda o comportament inadequat». El diagnòstic s'identifica clarament amb la formulació d'hipòtesis que precisen ser contrastades en una etapa posterior.
Tipus de diagnòstics Els tipus de diagnòstics que existeixen, segons l'eix 7, «Estat de Diagnòstic», que està publicat a Nanda Internacional 2009-2011, són els següents:
Reals: Descriuen les respostes humanes als estats de salut que existeixen en un individu. Tots els diagnòstics es consideren reals si no s'especifica una altra cosa. Un exemple de diagnòstic real és «nàusees». Aquests diagnòstics inclouen les següents categories diagnòstiques: Etiqueta Definició Característiques definitòries Factors relacionats Promoció de la salut: Comportament motivat pel desig de l'individu d'augmentar i actualitzar el potencial humà en matèria de salut. Un exemple seria «disposició per millorar l'esperança». Totes les etiquetes d'aquests diagnòstics comencen en «disposició per millorar». Aquests diagnòstics inclouen les següents categories diagnòstiques: Etiqueta Definició Característiques definitòries De risc: són els diagnòstics que descriuen la vulnerabilitat o possibilitat d'un individu per desenvolupar un problema de salut. Descriuen les respostes humanes a aquests problemes o estats de salut que poden desenvolupar-se. Aquests diagnòstics inclouen les següents categories diagnòstiques: Etiqueta Definició Factors de risc De salut: Qualitat o estat d'estar sa. Un diagnòstic de salut ens descriuria les respostes humanes a nivells de benestar de la persona, família o bé de la comunitat que estan en disposició de millorar. Totes les etiquetes d'aquests diagnòstics comencen en «disposició per millorar». Un exemple seria «disposició per millorar l'afrontament familiar». Inclouen les següents categories diagnòstiques: Etiqueta Definició Característiques definitòries Factors relacionats A la NANDA 2012-2014 desapareixen els anomenats diagnòstics de salut.
Diagnòstic situacional de salut En l'àmbit de la infermeria familiar i comunitària, un diagnòstic situacional de salut consisteix en la caracterització mitjançant l'observació de l'objecte d'estudi de la realitat comunitària.
És la conclusió de la identificació i anàlisi de la realitat de salut d'una comunitat en un espai i temps determinats tenint en compte diferents factors a través dels seus indicadors demogràfics i epidemiològics. Comporta un conjunt d'activitats que permeten la identificació de necessitats i/o problemes de salut d'una comunitat o població específica que estan basats en les necessitats d'informació dels diferents nivells del sistema sanitari.
Per què es fa un diagnòstic de salut? Es fa per donar una solució o una alternativa front a un problema i/o necessitat. Hem de diferenciar el que s'entén per concepte de problema i de necessitat a la planificació de salut. Problema de salut: és aquella situació considerada deficient, generalment associada al terme patològic o malaltia, per l'individu, la col·lectivitat o el sistema sanitari. Necessitats: Quan existeix diferència o desequilibri entre la situació real detectada i una situació òptima prèviament considerada, generalment sobre la base de les situacions de regions o països d'entorn o característiques socioeconòmiques semblants. Segons qui i com es descriu la situació de necessitats podem distingir: Necessitats normatives: Definides per experts. Judici d'experts en epidemiologia. Necessitat sentida o percebuda: És la definida per la comunitat i comunicada pels pobladors de la comunitat. Necessitat expressada: Manifestada per la demanda d'assistència per part de la població. (Acompanyada amb indicadors de salut) Exemple: taxes de natalitat. Necessitats comparatives: Són el resultat d'observar diferències entre grups de característiques socioculturals i demogràfiques homogènies (comparació en el marc teòric per a correlació).
Requisits bàsics Que s'utilitzin objectius quantificables. Que s'abasti a tota la població de la comunitat o a una mostra representativa. Delimitació de l'àrea de la comunitat estudiada.
Objectius del diagnòstic de salut Aproximar-se al coneixement de l'estat de salut. Anàlisi de la situació de salut. Examen preliminar de la situació de salut. Objectiu general: Identificar les necessitats i/o problemes de salut que afligeixen a la comunitat. Objectius específics: Identificar i assenyalar problemes i necessitats de la població. Proporcionar informació particular front a problemes específics de casos particulars de dany. Avaluar els recursos sanitaris en quantitat i qualitat.
Metodologia Es distingeixen tres fases a seguir de forma sistematitzada, sistèmica i ordenada. 1. Fase preparatòria: a) Definir la informació bàsica requerida (Conèixer el marc conceptual des de la història de la comunitat). b) Conèixer les fonts d'informació, problemes i limitacions. 2. Fase de recollida d'informació: a) Recollir la informació bàsica per a cada grup de dades valorant la idoneïtat i objectivitat. b) Seleccionar la informació descartant el que no sigui útil. c) Elaboració de la informació mitjançant els indicadors necessaris i prestació de la mateixa. 3. Fase d'interpretació: Conèixer si la comunitat respon als interessos dels professionals. a) Anàlisi de la informació descrita prèviament. b) És necessari delimitar l'estudi en una àrea geogràfica i en un temps determinat. c) Les dades hauran d'abastar a tota la població o a mostres representatives d'ella. d) Les dades hauran de ser significatives de la situació de salut i dels seus factors condicionants expressades en paràmetres estadístics com poden ser taxes, raons, proporcions o índexs que es determinen. e) Els indicadors hauran de definir criteris adaptats universalment. f) La identificació de necessitats i/o problemes es completarà amb informació qualitativa i enquestes a la població.
Identificació del problema Té a veure amb els factors socials i la posterior priorització de cadascun. Magnitud: no afecta Importància social: A qui afecta? Tendència: Augmenta o disminueix la cobertura d'atenció i disminueixen les taxes de mortalitat. 1) Quins problemes existeixen, per què? Llista de problemes i les seves explicacions possibles. Reconèixer l'heterogeneïtat de problemes que es van plantejar, tenir cura de fer una bona definició dels problemes i prioritzar-los adequadament. 2) Quins factors socials estan involucrats en els problemes identificats? Llista d'individus o organització així com de les activitats vinculades als problemes. Identificar individus o grups que tinguin a veure amb la no atenció o resolució dels problemes. Analitzar les seves activitats i potencialitats. 3) Què vol aconseguir l'infermer? Quan? Assenyalar amb claredat els resultats que es pretenen aconseguir; fa referència a la delimitació d'objectius, i cal tenir cura amb no confondre aquest punt amb les activitats. 4) Què es farà? Com caldrà organitzar-se? Accions, quantitat, personal, temps, data. Detallar les accions: Quantes d'aquestes es pretenen realitzar, quines persones seran responsables de les mateixes, dates probables en què aquestes accions hauran d'executar-se. 5) Què es necessita i com es finançarà? Elements, quantitat, cost, qui ho aconsegueix. Especificar els elements: Quants d'ells i qui ho aconsegueix, així com el cost. 6) Quins obstacles hi ha? Com vèncer aquests obstacles? Identificar les dificultats que ens estan impedint l'assoliment dels objectius. 7) Com saber si s'avança? Resultats esperats. Reunions de control. Es refereix a l'avaluació dels resultats. Cal detallar els resultats esperats (objectius) i avaluar el seu progrés a través de reunions successives en les quals s'assenyalarà si s'ha avançat, retrocedit, romàs igual o no s'ha iniciat l'acció.
Aspectes a considerar per elaborar el diagnòstic de salut El present tema tracta d'explicar com realitzar el procés de diagnòstic de salut i una bona programació d'activitats per a la solució dels problemes detectats en una població.
S'ha de tenir en compte dos aspectes importants per realitzar un bon diagnòstic de salut: L'aspecte tècnic i l'aspecte estratègic; aquests dos aspectes permetran realitzar un esquema d'anàlisi dels problemes que puguin sorgir.