La serralada Berwyn (en gal·lès,Y Berwyn o Mynydd y Berwyn) és una àrea d'erms aïllada i amb prou feines poblada localitzada al nord-est de Gal·les, limitada per Llangollen al nord-est, Corwen al nord-oest, Bala al sud-oest i Oswestry al sud-est.
Descripció miniatura|Cadair Berwyn, amb Llyn Lluncaws en primer pla miniatura|Cim del Moel Sych L'àrea és salvatge i en gran part coberta per una capa de bruguerola d'aproximadament un metre de gruix, amb alguns prats i falgueres. No és molt popular per practicar el muntanyisme o grimpada, donat que els seus cims són més baixos que els de Snowdonia, que no és gaire lluny. Tanmateix, els cims més alts són abruptes i tenen un caràcter que val la pena explorar. Entre les poblacions properes hi ha Llangollen i Corwen, dues populars destinacions turístiques.
La serralada Berwyn està creuada al sud-oest pel port de muntanya B4391 Milltir Cerrig a una alçada de 486 metres. Els cims principals de la serralada són Cadair Berwyn i Cadair Bronwen.
Història La serralada Berwyn també va jugar la seva part a fer girar cua el rei Enric II d'Anglaterra durant la seva invasió de Gwynedd el 1165. En lloc de prendre la ruta usual al llarg de la plana costanera septentrional, el seu exèrcit va envair des d'Oswestry i va prendre una ruta sobre les Berwyns. La invasió es va enfrontar a una aliança de prínceps galesos liderats pel rei Owain Gwynedd, però no va haver-hi gaire lluita, ja que una gran quantitat de dies de forta pluja va forçar la retirada de l'exèrcit anglès.
Presumpte estavellament OVNI La zona és coneguda per la presumpta aparició d'un OVNI el 1974, coneguda com l'incident d'OVNI de la Muntanya Berwyn.
Ecologia L'àrea té una població notable d'ocells de terres altes, incloent-hi rapinyaires com l'arpella pàl·lida (Circus cyaneus), l'esmirla (Falco columbarius), i el falcó pelegrí (Falco peregrinus) (aproximadament 14–18 parelles criant de cada espècie, l'1%–2% de la població britànica total), i per aquesta raó és una zona d'especial protecció per a les aus d'acord amb la directiva d'ocells de la Unió Europea.
Etimologia L'investigador T. Gwynn Jones va suggerir que un possible origen del terme "Berwyn" era "Bryn(iau) Gwyn (ap Nudd)", on la paraula central galesa "bre" (pujol) hauria mutat a Ber + Gwyn; Gwyn ap Nudd és el nom del rei mitològic dels Tylwyth Teg ("Poble de les fades").T. Gwynn Jones, Welsh Folklore and Folk-Custom (1930; new edition 1979). Altres topònims de l'àrea inclouen també l'element 'Gwyn'. Una etimologia més probable és "bar" (cimera, cresta) + "gwyn" (blanc),D. Geraint Lewis, Y Llyfr Enwau – Enwau'r Wlad: A check-list of Welsh Place Names (2007). amb l'"a" dins "bar" mostrant assimilació amb la "i" arran de la "y" a "gwyn", per tant canviant de "a" a "e"; la paraula també mostra mutació de la lletra "g" (qué és eliminada amb la mutació).
Cims miniatura|upright=1.5|De Bala, Gwynedd, a Welshpool + Entre Y Bala i Welshpool Nom del pic Coordenades GeogràfiquesAllt y Gader 52.749°N, 3.262°WAllt y Main 52.727°N, 3.242°WBryn Du 52.914°N, 3.272°WBryn Gwyn 52.854°N, 3.424°WBryn-llus 52.956°N, 3.363°WCadair Berwyn 52.880°N, 3.381°WCadair Berwyn (cim N) 52.883°N, 3.380°WCadair Bronwen 52.900°N, 3.373°WCadair Bronwen (cim NE) 52.906°N, 3.358°WCarnedd Das Eithin 52.803°N, 3.409°WCefn Coch 52.826°N, 3.599°WCefn Gwyntog 52.826°N, 3.521°WCefn Gwyntog (cim N) 52.834°N, 3.522°WCerrig Coediog 52.937°N, 3.321°WCraig Berwyn 52.891°N, 3.373°WCraig Rhiwarth 52.833°N, 3.405°WCroes y Forwyn 52.777°N, 3.440°WCyrniau 52.815°N, 3.393°WCyrniau Nod 52.839°N, 3.503°WCyrniau y Llyn 52.807°N, 3.484°WFfordd Gefn (Bryn Gwyn) 52.804°N, 3.435°WFoel Cwm Siân Llwyd 52.869°N, 3.494°WFoel Dugoed 52.704°N, 3.639°WFoel Figenau 52.842°N, 3.610°WFoel Goch (Berwyn) 52.848°N, 3.570°WFoel Tyn-y-fron 52.817°N, 3.606°WFoel Wen 52.889°N, 3.340°WFoel Wen (pic S) 52.886°N, 3.336°WFoel y Geifr 52.834°N, 3.579°WGallt y Goedhwch 52.733°N, 3.279°WGlan Hafon 52.834°N, 3.367°WGodor 52.866°N, 3.347°WGodor (cim N) 52.869°N, 3.354°WGyrn Moelfre 52.854°N, 3.213°WJericho Hill 52.772°N, 3.243°WLlanymynech Hill 52.791°N, 3.094°WLledwyn Mawr 52.844°N, 3.627°WMoel Bentyrch 52.674°N, 3.399°WMoel Cae-howel 52.884°N, 3.520°WMoel Fferna 52.947°N, 3.317°WMoel Hen-fache 52.843°N, 3.324°WMoel Poethion 52.865°N, 3.365°WMoel Sych 52.875°N, 3.389°WMoel y Fronllwyd 52.748°N, 3.303°WMoel y Gwelltyn 52.840°N, 3.233°WMoel yr Ewig 52.874°N, 3.368°WMoel yr Henfaes 52.935°N, 3.374°WMoel yr Henfaes (pic Pen Bwlch Llandrillo) 52.921°N, 3.356°WMoel yr Henfaes (pic W) 52.926°N, 3.341°WMynydd Feifod 52.950°N, 3.238°WMynydd Mawr 52.847°N, 3.290°WMynydd Mynyllod 52.943°N, 3.486°WMynydd Tarw 52.881°N, 3.321°WMynydd y Bryn 52.833°N, 3.163°WMynydd y Glyn 52.790°N, 3.257°WMynydd-y-briw 52.825°N, 3.227°WPen y Berth 52.704°N, 3.361°WPen y Boncyn Trefeilw 52.842°N, 3.542°WPen y Cerrig Duon 52.840°N, 3.555°WPen-y-coed 52.964°N, 3.153°WPost Gwyn 52.852°N, 3.415°WRhialgwm 52.779°N, 3.402°WRhiwaedog-uwch-afon 52.868°N, 3.579°WRhos 52.881°N, 3.301°WRhwng y Ddwynant 52.811°N, 3.517°WStac Rhos 52.838°N, 3.532°WTir Rhiwiog 52.732°N, 3.587°WTomle 52.891°N, 3.361°WTrum y Gwrgedd 52.842°N, 3.573°WY Golfa 52.654°N, 3.210°WY Groes Fagl 52.848°N, 3.504°WYr Allt 52.684°N, 3.122°W
Referències
Bibliografia
T.I. Ellis, Crwydro Meirionnydd (Llandybie, 1954) F. Wynn Jones, Godre'r Berwyn (Hughes a'i Fab, Caerdydd, d.d. = c.1952). Atgofion brodor o Ddyffryn Edeirnion. Ioan Bowen Rees, Dringo Mynyddoedd Cymru (Llandybie, 1965). Pennod ar y Berwyn.
Categoria:Geografia de Gal·les Categoria:Serralades d'Europa