El colibrí amazília de capell violaci (Ramosomyia violiceps) és una espècie d'ocell de la família dels troquílids (Trochilidae) que habita garrigues i vegetació oberta, principalment a Mèxic i al sud-oest dels Estats Units.

Descripció El colibrí amazília de capell violaci fa de 10 a 11,5 cm de llarg i pesa de 5,1 a 5,8 g. Ambdós sexes tenen el bec vermell brillant, de vegades amb la punta negra. Els mascles adults de la subespècie nominal tenen una corona de color blau violeta intens, el coll posterior de color violeta blavós i l'esquena i gropa de color marró grisenc a marró verdós apagat. La cua és de color bronze coure. La part inferior, des de la gola fins a les cobertores subcaudals, és de color blanc pur amb flancs de color verd oliva clar. Les femelles adultes són pràcticament idèntiques, tot i que en general de colors en general una mica més apagats. Els mascles de la subespècie R. v. ellioti són similars als de la subespècie nominal. Tanmateix, la corona és de color més intens i la cua de color bronze verdós. Les femelles són gairebé idèntiques però més apagades.

Distribució i hàbitat El colibrí amazília de capell es troba des del sud-est d'Arizona i el sud-oest de Nou Mèxic fins a Mèxic, Michoacán i Hidalgo, i possiblement fins als estats de Puebla i Mèxic. A Arizona i Nou Mèxic es troba gairebé sempre entre 1.200 i 1.700 m. A Sonora es troba entre 200 i 1.300 m i estén el rang d'altitud més al sud. També es troba des de l'extrem oriental i meridional de Michoacán fins al nord-oest d'Oaxaca. En aquesta part meridional d'aquesta àrea de distribució es troba típicament entre 200 i 1.400 m, però en general s'estén des del nivell del mar fins als 2.400 m.

Habita una varietat de paisatges, incloent-hi corredors de ribera en matolls espinosos, boscos caducifolis i de pins i roures, camps, horts i parcs i jardins urbans i suburbans.

Comportament Moviment Les poblacions del colibrí amazília de capell violaci als Estats Units i fins a Sonora i Chihuahua són majoritàriament migratòries, però alguns individus hivernen a Arizona. El nombre creixent d'observacions reproductores i no reproductores als Estats Units suggereix que l'espècie "es veu millor com una espècie rodamon que està expandint l'àrea de distribució cap al nord". Des del sud de Sonora i Chihuahua és essencialment sedentària, tot i que sembla que fa alguns moviments per seguir els recursos alimentaris.

Alimentació miniatura|Colibrí amazília de capell violaci en un niu a Ramsey Canyon, Arizona. El colibrí amazília de capell violaci busca nèctar mentre vola; s'alimenta d'una àmplia varietat de plantes amb flors i arbustos. On les flors són abundants, ell i altres colibrís semblen alimentar-se amb poc comportament agonístic, però on són escasses, aquesta espècie intenta defensar les zones de flors dels colibrís més petits. A més de nèctar, s'alimenta de petits insectes caçant des d'una perxa i també recollint restes de la vegetació.

Reproducció A Arizona i Nou Mèxic, el colibrí amazília de capell violaci cria d'abril a setembre. Allà nia principalment en sicòmors d'Arizona (Platanus wrightii). A Mèxic cria principalment entre març i agost, però s'ha vist individus niant gairebé en qualsevol època de l'any. Se sap poc sobre els hàbits de nidificació allà. Els nius de les espècies varien una mica segons el material vegetal disponible. En general, són copes de planta tova cobertes amb teranyines amb líquens a l'exterior. Les úniques postes conegudes van ser de dos ous. Es desconeix la durada de la incubació ni el temps que triguen els pollets en deixar el niu.

Vocalització Una descripció del cant és "una sèrie de notes molt agudes i descendents siiu siiu siiu siiu". Canta des d'una perxa. Un dels crits es descriu com "un tak o txap força sec o com un txp, stik o tik dur", i fa una àmplia varietat d'altres crits quan interactua amb altres colibrís.

Estat de conservació La UICN ha avaluat el colibrí amazília de capell violaci com en risc mínim. Té una àmplia distribució i es creu que la població estimada de dos milions d'individus madurs és estable. No s'ha identificat amenaces immediates.

Taxonomia i sistemàtica El colibrí amazília de capell violaci va ser descrit per primer cop l'any 1859 per l'ornitòleg anglès John Gould amb el nom binomial Cyanomyia violiceps i la localitat tipus "Atlixco, Puebla, Mexico".

Anteriorment aquesta espècie estava classificada en el gènere Amazilia. Un estudi filogenètic molecular publicat el 2014 va trobar que Amazilia era polifilètic. En la classificació revisada per crear gèneres monofilètics, aquesta espècie va ser una de les tres traslladades al gènere ressuscitat Leucolia per alguns sistemes taxonòmics.Tanmateix, un estudi publicat el 2021 va mostrar que Leucolia no estava disponible a causa del principi de prioritat. Els autors van proposar el nou gènere Ramosomyia i a mitjan 2022 va ser adoptat pel Comitè de Classificació Nord-americà de la Societat Ornitològica Americana i el Congrés Ornitològic Internacional i poc temps després també per la llista Clements. A partir d'aquesta data el Manual dels Ocells del Món i BirdLife International conserven l'espècie a Leucolia.

Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen dues subespècies:

R. v. ellioti (von Berlepsch, 1889) ─ des del sud-oest d'USA fins al nord-oest i centre de Mèxic. R. v. violiceps (Gould, 1859) ─ sud-oest de Mèxic.

Referències

Amazilia de capell violaci Categoria:Ocells d'Amèrica del Nord