El colibrí amazília cua de coure (Saucerottia cupreicauda) és una espècie d'ocell de la família dels troquílids (Trochilidae) que habita la selva humida i bosocs als tepuis i muntanyes del sud de Veneçuela, oest de Guyana i a l'estat brasiler de Roraima. Diversos autors la consideren coespecífic del colibrí amazília ventreverd (S. viridigaster).

Descripció El colibrí amazília cua de coure fa de 8 a 10,5 cm de llarg i pesa de 3,1 a 5 g. El bec és recte, de longitud mitjana i negrós amb la mandíbula de color rosa a vermellós. El plomatge és de color verd brillant amb la gropa i la cua de color coure, i el ventre varia en color del gris pàl·lid al beix.

Els mascles de la subespècie nominal S. c. cupreicauda tenen la corona, el clatell i la part superior de l'esquena de color verd daurat a verd bronze que va del verd coure fins a la gropa canyella fosca i les cobertores superiors de la cua. Els quatre parells de plomes interiors de la cua són de color canyella fosc amb puntes iridescents de bronze-porpra fosc i el parell més extern és de color canyella amb puntes de bronze vermellós a vermellós. El front, la cara, la barbeta, la gola i el pit són de color verd maragda, la part inferior del ventre i la cloaca són de color marró grisenc, i les cobertores subcaudals són de color canyella pàl·lid. Les femelles són com el mascle amb l'addició de bases blanques a les plomes de la barbeta i puntes de bronze en lloc de vermelles a les plomes de la cua més externes.

La part inferior de l'esquena i la gropa de la subespècie S. c. duidae són de color coure més pujat que les de la nominal i la cua és de bronze intens, sense vermell ni canyella. La subespècie S. c. laireti és similar a la nominal, però és d'un color verd lleugerament més fosc. Les cobertores superiors de la cua i la cua són de color bronze daurat a coure. La subespècie S. c. pacaraimae també és més fosca que la nominal i l'esquena té un to coure més fort. La gropa i les cobertores superiors de la cua tenen una brillantor porpra, i com la laireti no tenen vermell ni canyella a la cua.

Distribució i hàbitat El colibrí amazília cua de coure es troba al sud de Veneçuela, oest de Guyana i a l'estat brasiler de Roraima. Ocasionalment es veu a les terres baixes, on potser només és un visitant estacional o un divagant.

L'hàbitat natural és una varietat de paisatges subtropicals semioberts a oberts, incloent-hi les vores dels boscos de ribera, plantacions, arbustos i matolls, illes fluvials i boscos secundaris a cotes baixes. Es troba principalment als vessants baixos i mitjans dels tepuis a altituds d'entre 400 i 1.700 m. S'ha trobat S. c. cupreicauda a tan sols 60 m i S. c. duidae a tan sols 180 m.

Comportament Desplaçaments El colibrí amazília cua de coure és bàsicament sedentari, però se sap que la subespècie nominal fa moviments estacionals erràtics.

Alimentació L'estratègia d'alimentació i els detalls de la dieta no estan ben documentats. Tot i que no s'ha estudiat les seves fonts de nèctar, s'ha fotografiat alimentant-se en plantes de moltes famílies diferents. A més de nèctar, s'alimenta de petits artròpodes.

Reproducció La temporada de reproducció sembla incloure almenys de gener a maig. L'únic niu completament descrit és el de S. c. cupreicauda. Era una copa oberta feta de plomissol de llavors amb molsa i líquens a l'exterior, sobre branquetes primes d'un petit arbre a 3 m per sobre del terra. No es coneix la mida de la posta, el període d'incubació ni el temps que triguen els pollets en deixar el niu.

Vocalització El cant del colibrí de cua de coure s'ha descrit de diverses maneres com "una frase curta i delicada que es repeteix diverses vegades... tii-djii-ti-djii o tii-ti-djii-ti". Els crits inclouen una "nota curta i brunzida...tzit..tzit..tzit..." i una "sèrie entretallada d'unes poques notes curtes i agudes tsi-tsi-tsi-tsi" al mateix to.

Estat de conservació La UICN ha avaluat el colibrí amazília cua de coure com a espècie en risc mínim, tot i que no es coneix la mida de la població i es creu que està disminuint a causa de la destrucció de l'hàbitat. No s'ha identificat amenaces específiques. "Generalment es descriu com a bastant comú o poc comú, però la majoria de les poblacions estan força aïllades". La majoria de les subespècies es troben en almenys una àrea protegida. "Tot i que no s'ha publicat dades específiques sobre els efectes de la modificació antropogènica de l'hàbitat, el colibrí amazília cua de coure sembla persistir en zones força pertorbades".

Taxonomia i sistemàtica El colibrí amazília cua de coure va ser descrit formalment el 1884 pels naturalistes anglesos Osbert Salvin i Frederick DuCane Godman basant-se en exemplars recollits per Henry Whitely prop del mont Roraima a Guyana. Salvin i Godman van situar la nova espècie en el gènere Amazilia i van encunyar el nom binomial Amazilia cupreicauda. L'epítet específic combina el llatí cupreus que significa coure amb cauda que significa cua.

Un estudi filogenètic molecular publicat el 2014 va trobar que el gènere Amazilia era polifilètic. En la classificació revisada per crear gèneres monofilètics, el colibrí amazília cua de coure va ser traslladat per la majoria de sistemes taxonòmics al gènere ressuscitat Saucerottia.

Les quatre subespècies es consideraven anteriorment subespècies del colibrí amazília ventreverd (S. viridigaster). A principis del 2023, la majoria dels sistemes taxonòmics separat el colibrí amazília cua de coure (S. cupreicauda) que en contenia quatre. Tanmateix, el Comitè de Classificació Sud-americà de la Societat Ornitològica Americana no reconeix el colibrí amazília cua de coure com una espècie separada.

Les quatre subespècies són:

S. c. duidae (Chapman, 1929) ─ des de Cerro Duida al sud de Veneçuela. S. c. cupreicauda (Salvin & Godman, 1884) ─ els tepuis que es troben el sud-est de Veneçuela, l'oest de Guyana i l'extrem nord del Brasil.El Comitè de Classificació Sud-americà de la Societat Ornitològica Americana inclou Surinam a la distribució de S. v. cupreicauda i també l'assenyala com a espècie divagant a la Guaiana_Francesa. S. c. laireti (Phelps, Jr & Aveledo, 1988) ─ els tepuis de la Sierra de Unturán i Cerro de la Neblina al sud de Veneçuela. S. c. pacaraimae (Weller, 2000) ─ Sierra de Pacaraima al sud de Veneçuela.

Nota taxonòmica

Referències

Cua De Coure Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud