Mary Louise McLaughlin (Cincinnati, Ohio, 29 de setembre de 1847 - 19 de gener de 1939) va ser una pintora de ceràmica i ceramista estatunidenca de Cincinnati. McLaughlin i Maria Longworth Nichols Storer, van ser figures destacades del moviment de ceràmica artística de finals del als Estats Units.
Biografia Mary Louise McLaughlin va néixer el 29 de setembre de 1847 en una família benestant de Cincinnati, on el seu pare era propietari d'una empresa de productes secs d'èxit a la ciutat. Els seus dos germans, Georges i James, setze i dotze anys més grans que ella, respectivament també se sentien atrets per l'art. George McLaughlin va fer incursions en l'escultura i va col·leccionar pintures. James McLaughlin va ser un destacat arquitecte. Des de ben jove va mostrar una habilitat artística, i deia que volia dedicar-se a pintar retrats. El 1874, va assistir, amb altres noies, a un curs de pintura sobre porcellana a l'Escola de Disseny McMicken (d'aquesta escola va sorgir l'Acadèmia d'Art de Cincinnati). També hi van aprendre a tallar la fusta, en un ncurs impartit per Benn Pitman, d'origen anglès i figura destacada de l'esteticisme als Estats Units. D'aquell curs va sorgir un grup d'expertes en la pintura sobre porcellana que van fundar el Club de Ceràmica de Cincinnati, que va ser la primera associació de dones ceramistes dels Estats Units.
Les dones del Club de Ceràmica de Cincinnati van ser convidades a participar a l'Exposició Internacional de Filadèlfia de 1876, que es va organitzar amb motiu del Centenari de la Declaració d'Independència dels Estats Units. McLaughlin hi va participar amb obres de diverses categories artístiques: un armari de penjar de fusta tallada, una pintura a l'oli, panells de pissarra pintats i peces de porcellana pintades, entre les quals hi havia dues tasses amb els retrats George Washington i la seva esposa.
A l'exposició de Filadèlfia McLaughlin va quedar impressionada per la ceràmica exposada per l'empresa Haviland Company, pintada amb la tècnica de decoració sota esmalt (underglaze). De tornada a Cincinnati va començar a experimentar per trobar el secret d'aquell tipus de decoració de la porcellana.
El 1875, les obres de les dues dones van ser presentades a The Centennial Tea Party amb l'aclamació de la crítica, i el 1876 ambdues dones van fer exposicions a l' Exposició Centennial de Filadèlfia (Pennsilvània). Durant l'exposició, McLaughlin es va mostrar especialment atrapada per les obres presentades per Haviland & Co. de França, que van mostrar peces que presentaven pintures utilitzant la tècnica de decoració sota esmalt (underglaze). Com que aquest era un avenç únic en aquell moment, McLaughlin va tornar a Cincinnati amb la determinació d'esbrinar el secret del seu mètode i al cap d'un any ho havia aconseguit. No ho va patentar i va compartir la seva tècnica amb altres dones, entre les quals hi havia Maria Longworth Nichols —després més coneguda pel cognom del seu segon marit, Storer—, que va ser la seva principal rival com a capdavantera de l'art de la decoració de porcellana als Estats Units. Maria L. Nichols va fundar l'empresa de ceràmica Rookwood Pottery, que va usar la tècnica de McLaughlin de decoració sota esmalt, però mai va reconèixer la tasca de McLaughlin en el seu desenvolupament. Amb l'expansió de Rookwood en el món de la ceràmica, Nichols es va fer famosa arreu, mentre que la fama de McLaughlin quedava restringida a l'àmbit artístic de Cincinnati.
És autora d'un manual de pintura sobre porcellana, publicat el 1877: China Painting: A Practical Manual for the Use of Amateurs in the Decoration of Hard Porcelain. El 1879 McLaughlin va fundar el Cincinnati Pottery Club juntament amb Clara Chipman Newton i altres. Tot i que podria semblar lògic que Storer s'unís al grup, va rebutjar una invitació per fer-ho. Aquesta rivalitat és probablement el que la va fer començar Rookwood Pottery en primer lloc. Cada membre del club feia la seva ceràmica a la fàbrica de ceràmica de Frederick Dallas Hamilton Road, i es reunirien a l' Associació del Museu d'Art de la Dona.situat a Fourth Street al centre de Cincinnati. Finalment, el grup va traslladar la seva reunió a la botiga de Dallas quan l'associació es va traslladar a Cincinnati Music Hall . Quan es va obrir Rookwood Pottery, molts dels treballadors de Frederick Dallas es van unir al seu equip i van dificultar efectivament algunes de les aspiracions de McLaughlin i el seu grup. El 1880 va publicar una altra obra, titulada Decoració de ceràmica sota l'esmalt . En aquest moment la tècnica ja s'estava implementant a altres parts del país. Aquell mateix any, McLaughlin va crear un dels seus gerros més celebrats, l'Ali Baba Vase (anomenat així per Newton). Amb 37 polzades d'alçada (amb un volum de 22 galons), era en aquell moment el gerro decorat amb esmalt més gran d'Amèrica. Presenta flors d'hibisc pintades sense problemes sobre un fons verd sàlvia. El seu èxit va portar a Storer a contrarestar el que es va convertir en una altra peça famosa, el gerro Aladdin, que era més ample que el gerro Ali Baba encara que no tan alt.
L'any següent, Frederick Dallas va morir i la seva botiga va tancar, deixant McLaughlin i el seu club per llogar una habitació a Rookwood Pottery. El 1883 Storer va desallotjar el club a causa del conflicte d'interessos que suposava l'allotjament, tot i que va continuar fent les seves peces de ceràmica a Rookwood. Si bé el club va continuar mostrant el seu treball, Rookwood els va eclipsar durant el seu mandat. Això en part va fer que McLaughlin es va dedicar a la pintura de retrats a la dècada de 1890, prenent classes de Frank Duveneck.en la que va ser la seva primera lliçó de pintura. El 1890 Rookwood havia canviat de propietari, i un William W. Taylor era el nou propietari. Taylor, sota la direcció de Storer, va començar a afirmar que McLaughlin no era el veritable descobridor del mètode underglaze. Va arribar a exigir la retirada d'una declaració de Clara Chipman Newton en un catàleg de ceràmica de 1893 que afirmava que McLaughlin va ser el fundador de la tècnica a Amèrica. Això no va passar mai, però l'incident va acabar efectivament amb les restes d'una relació que les dues dones havien compartit.
McLaughlin va exposar dos aiguaforts i un retrat d'Henry L. Fry a l'edifici de la dona a l' Exposició Mundial de Columbia de 1893 a Chicago (Illinois).
A la dècada de 1890, McLaughlin va tornar a la ceràmica, aquesta vegada treballant al seu propi pati del darrere a l'estil de ceràmica d'estudi (el més dur del seu tipus). Va passar efectivament de pintar porcellana a crear-la. A partir de 1885, McLaughlin va ser ajudada en el seu treball per la seva companya i mestressa de 47 anys, Margaret "Maggie" Hickey. Hickey era una immigrant irlandesa que va començar a treballar per a McLaughlin quan tenia uns 20 anys. A l'hivern de 1898-1899 estava fent tota la fosa de la ceràmica, i a la tardor de 1901 també s'encarregava de tots els trets. El 1906 Mclaughlin va abandonar la ceràmica i va començar a escriure de nou. Hickey va morir el 1932, encara treballant per a McLaughlin. El 1934 Grace W. Hazard (1869-1952) va substituir Hickey; Hazard va cridar a McLaughlin "Ma" i ella va ser la principal beneficiària del testament de McLaughlin, que va ser impugnat per la família de McLaughlin. McLaughlin va morir el 19 de gener de 1939 als noranta-un anys i està enterrat al cementiri de Spring Grove . Hazard està enterrat a prop de McLaughlin.
Al llarg de la seva carrera artística, Mary Louise McLaughlin va explorar moltes formes d'art, com ara pintura a l'oli i aquarel·la, gravats, construcció de mobles tallats en fusta, brodat i altres tècniques de costura i agulla, joiera d'estil modernista o fotografia.
Reconeixements Mary Louise McLaughlin va rebre una menció d'honor a l'Exposició Universal de París de 1878 i el seu treball en metall va rebre un a medalla de plata l'Exposició Universal de París de 1900. L'Any següent, a l'Exposició Panamericana de Buffalo, va rebre una medalla de bronze pel seu treball en ceràmica.
Obra escrita China Painting: A Practical Manual for the Use of Amateurs in the Decoration of Hard Porcelain (Cincinatti: Robert Clarke & Co. 1877) Pottery Decoration Under the Glaze Suggestions to China Painters (Cincinatti: Robert Clarke & Co. 1883, 1890) Painting in Oil: A Manual for Use of Students (Cincinatti: Robert Clarke & Co. 1888)
Referències
Categoria:Ceramistes americans Categoria:Persones de Cincinnati Categoria:Artistes d'Ohio Categoria:Morts el 1939 Categoria:Nascuts el 1847