Sófia Lvovna Peróvskaia, ( Sant Petersburg- Sant Petersburg), fou una revolucionària russa, membre de l'organització terrorista revolucionària "Naródnaia Vólia". Va ajudar a organitzar l'assassinat d'Alexandre II. Detinguda poc després, va ser condemnada a mort juntament amb altres conspiradors.
Infància i educació esquerra|miniatura|Maria i Sófia esquerra|miniatura|Sófia a l'edat de deu anys Sófia Peróvskaia va néixer en una família aristocràtica descendent dels Razumovski. El seu pare, Lev Nikolàievitx Perovski, havia sigut governador militar de Sant Petersburg; el seu avi, Nikolai Perovski era Ministre de l'Interior, mentre que el seu besavi fou el comte Aleksei Razumovski.
La seva mare, Vàrvara Stepànovna Vesselóvskaia (1821-1904), va tenir quatre fills: Nikolai (1845-1915), Maria (nascuda el 1847, que es va casar amb M.Zagorski), Vassili (1849-1941) i Sófia (1853-81). Va passar els seus primers anys a Crimea, on la seva educació va ser en gran part descurada, però on va començar a llegir llibres seriosos per si mateixa. El 1865, Sófia Peróvskaia i la seva mare es van establir a Ginebra, a casa del seu oncle Piotr Nikolàievitx Perovski, germà menor del seu pare i cònsol de Rússia. Piotr estava greument malalt.
Amb el nou nomenament de son pare a Sant Petersburg, tota la família s'hi va traslladar de nou. Peróvskaia va entrar a la Universitat Alartxinski per a la Dona el 1869. Aquí es va fer amiga de diverses noies que estaven interessades pel moviment radical. A finals de 1870, després d'haver rebutjat la demanda del seu pare de deixar de conèixer "personalitats dubtoses", va deixar casa seva als 17 anys.
Edat adulta i militància El 1871-72, juntament amb aquests amics, es va unir al Cercle de Txaikovski. El 1872-1873 i el 1874-1877, va treballar a les gubèrnies de Samara, Tver i Simbirsk. Durant aquest període, va rebre diplomes com a professora i assistenta mèdica.
Un prominent membre del Cercle de Txaikovski, Piotr Kropotkin, va dir el següent sobre Peróvskaia:
Va començar a fer campanyes i participar en esdeveniments de vegades prohibits. Finalment, al començament de l'any 1874, va ser arrestada i empresonada a la fortalesa de Pere i Pau de Sant Petersburg. Fou jutjada en el procés dels 193, però va ser alliberada sota fiança per intervenció de son pare.Wikisource
esquerra|miniatura|Sofia Peróvskaia i Andrei Jeliàbov
Durant l'estiu del 1878, es va unir al moviment Zemlià i Vólia ('Terra i llibertat'), però va ser arrestada de nou i desterrada a la regió de Saràtov. Va aconseguir escapar i va passar a la clandestinitat.
En tant que membre de Zemlià i Vólia, Sofia Peróvskaia va anar a Khàrkiv per organitzar l'alliberament de presos polítics de la presó central. A la tardor de 1879 es va convertir en membre del Comitè executiu de Zemlià i Vólia. Sófia Peróvskaia va participar activament en la propaganda amb estudiants, soldats i treballadors. Va participar en la publicació del Butlletí del treballador, Rabotxei gazeti, i va mantenir vincles amb presos polítics a Sant Petersburg. El novembre de 1879, va participar en un intent de volar el tren imperial en el seu camí de Sant Petersburg a Moscou. La temptativa d'atemptat va fracassar. En tornar a Sant Petersburg, es va unir a l'organització Naródnaia Vólia i amb el que seria el seu company, Andrei Jeliàbov.
Atemptats i condemna esquerra|miniatura|Representació de l'atemptat que matà Alexandre II el 13 de març del 1881 esquerra|miniatura|Penjament públic de Sofia Peróvskaia Sofia Perovskaïa participa en la preparació d'altres atemptats antitsaristes, especialment en el fallit tiroteig contra Alexandre II de Rússia a Moscou el novembre del 1879, o el que fracassà a Odessa a la primavera del 1880.
Finalment, en absència del seu company, Andrei Jeliàbov, que acabava de ser detingut, va dirigir l'organització de l'atac de el 1r de març de 1881 (13 de març de 1881 en el calendari gregorià, que va costar la vida d'Alexandre II. Sofia Peróvskaia va ser arrestada el 10 de març de 1881 (22 de març de 1881 en el calendari gregorià) i condemnada a mort. El 3 d'abril de 1881, Sofia, juntament amb Jeliàbov, Nikolai Kibàltxitx, Timofei Mikhailov i Nikolai Risakov, va ser penjada al pati d'armes del regiment Semionovski. Són coneguts amb el nom de Pervomartovtsi (Els del 1er de març).
Sófia Lvovna Peróvskaia fou la primera dona russa penjada per motius polítics. El corresponsal del diari alemany Kölnische Zeitung escrigué:
L'execució pública tingué lloc el Divendres Sant, 3 d'abril del 1881, al pati d'armes del regiment Semionovski davant d'una gernació de 100.000 persones. L'altra dona condemnada, Jessica Helfmann, va escapar a l'execució perquè era embarrassada, però morí alguns mesos més tard.
El seu germà Vassili Perovski, membre del Cercle de Txaikovski, va ser deportat uns mesos i després posat sota vigilància policial directa durant diversos anys. A diferència de la seva germana, Vassili era partidari de l'orientació socialdemòcrata, i rebutjava els mètodes violents de canvi social. El 1927, va publicar un llibre sobre la seva germana titulat Els records de la meva germana, Sófia Peróvskaia, publicat per les edicions de l'estat. Vassili és l'avi de l'escriptora russa Olga Peróvskaia.
L'escriptor rus Lev Tolstoi la comparà, quant al seu perfil ideològic, polític i heroic, a Joana d'Arc.Per què Sófia Peróvskaia es va convertir en terrorista ?
Alguns dies més tard, el nou emperador Alexandre III de Rússia farà publicar el Manifest del 29 d'abril de 1881, que referma la legitimitat de l'autocràcia.
A les arts El 1967, Leo Arnxtam va realitzar el film en blanc i negre Sofiya Perovskaya., film de 1967
Iconografia Flavio Costantini, Sófia Peróvskaia, en línia .
Notes i referències
Categoria:Revolucionaris russos Categoria:Persones de Sant Petersburg Categoria:Morts a Sant Petersburg Categoria:Morts el 1881 Categoria:Nascuts el 1853