miniatura|alt=Tres homes que corren amb papers amb les impressions "Notícies difamatories", "Falses notícies", i "Sensacionalisme".|Reporters amb diferents fulletons de notícies enganyoses en una il·lustració del 1894 feta per Frederick Burr Opper La notícia enganyosa, badomeria o notícia falsa (de l'anglès, fake news) és una mena de periodisme groc o propaganda que consisteix de manera deliberada a ocultar informació o falsedats difoses a través de mitjans de comunicació tradicionals d'impressió i difusió o mitjans socials en línia. Les notícies enganyoses estan escrites i publicades amb la intenció d'enganyar a fi de danyar una agència, entitat o persona, i/o guanyar econòmicament o políticament, sovint utilitzant un titular sensacionalista, deshonest o definitivament fabricat per augmentar el nombre de lectors, compartir en línia i fer clic a Internet. En aquest últim cas, és similar als titulars de pescaclics en línia sensacionalistes i es basa en ingressos publicitaris generats a partir d'aquesta activitat, independentment de la veracitat de les històries publicades. Les badomeries intencionadament enganyoses són diferents de l'òbvia sàtira o paròdia, que té com a objectiu divertir-se, en comptes d'enganyar a la seva audiència.
La rellevància de les notícies falses ha augmentat en els últims anys. Per als mitjans de comunicació, la capacitat d'atraure espectadors als seus llocs web és necessària pels ingressos generals de publicitat en línia. Si publicar una història amb contingut fals atrau els usuaris, pot ser digne de produir per beneficiar els anunciants i les puntuacions. L'accés fàcil als ingressos publicitat en línia, l'augment de la polarització política i la popularitat dels mitjans de comunicació social, principalment Facebook News Feed, han estat implicats en la propagació de notícies falses, que són ja una competència directa a les notícies legítimes. Actors del govern hostils també han estat implicats en la generació i propagació de notícies falses, especialment durant les eleccions.
Les notícies falses també perjudiquen la cobertura mediàtica de forma greu i dificulten que els periodistes cobrin notícies significatives. S'hi aplica la llei de Brandolini: costa molt més energia i temps refutar un falòrnia que elucubrar-la, sense límits de metodologia o d'epistemologia. Una anàlisi de Buzzfeed va trobar que les 20 notícies falses sobre les eleccions presidencials dels Estats Units de 2016 van rebre més visualitzacions a Facebook que les 20 primeres notícies sobre les eleccions dels 19 majors mitjans de comunicació.Chang, Juju; Lefferman, Jake; Pedersen, Claire; Martz, Geoff (November 29, 2016). "When Fake News Stories Make Real News Headlines". Nightline. ABC News. El lloc web de notícies falses falsificat que encara manca d'editorials coneguts també ha estat criticat, ja que dificulta la persecució de fonts de notícies falses per difamació. A més a més, l'estudi de la psicologia humana suggereix que llegir notícies falses mentre hom està de mal humor interfereix a l'hora de ser més propens a creure's les badomeries o notícies falses i esbiaixades.
Definició Mentre que «notícies falses» o «notícies enganyoses» és un neologisme sovint usat per referir-se a notícies fabricades, «badomeries» és un terme genuí en català, normatiu segons l'Institut d'Estudis Catalans i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i en ús creixent per part diversos comunicadors i lingüistes.
Aquest tipus de notícies, que es troben en notícies tradicionals, mitjans de comunicació social o llocs web de notícies falses, no tenen cap base en realitat, però es presenten com a factualment exactes. Michael Radutzky, a producer of CBS 60 Minutes, va dir que el seu espectacle considera que les notícies falses són "històries que són falsament falses, tenen una gran tracció popular en la cultura i són consumides per milions de persones". No incloïa notícies falses "invocades pels polítics contra els mitjans de comunicació per a històries que no els agrada ni per comentaris que no els agrada". Guy Campanile, també un productor de "60 minuts", va dir: "El que estem parlant són històries que es fabriquen a partir d'insinuacions. Per la majoria de les mesures, deliberadament i per qualsevol definició, això és una mentida." La intenció i el propòsit darrere de les notícies falses és important. En alguns casos, el que sembla una notícia falsa pot ser, en realitat, notícies de sàtira, que utilitza l'exageració i introdueix elements no provats, i té com a objectiu divertir o fer un punt, en comptes d'enganyar. Propaganda també pot ser notícies falses.
Categories Claire Wardle va definir la desinformació com la «creació i difusió deliberada d'informació que se sap que és falsa», a diferència de la informació errònia, que és la «difusió involuntària d'informació falsa». Va establir set categories ordenades segons el seu grau d'intenció d'engany deliberat.
Sàtira o paròdia: l'objectiu no és l'engany, sinó la sàtira, però la informació té el potencial d'induir a l'error, donat que el seu format és similar al de les autèntiques. Connexió falsa: els titulars no resumeixen amb exactitud el contingut de la nota periodística. Contingut enganyós: ús enganyós d'informació per emmarcar un tema o una persona. Context fals: el contingut genuí s'emmarca en un context fals. Contingut impostor: les fonts genuïnes són suplantades. Contingut manipulat: la informació o imatges genuïnes són manipulades. Contingut inventat: contingut totalment fals, creat amb l'objectiu de danyar o enganyar.
Identificació Segons una guia d'una biblioteca acadèmica, una sèrie d'aspectes específics de les notícies falses poden ajudar a identificar-les i així evitar ser influenciades indegudament. Aquests inclouen: clickbait, propaganda, sàtira/paròdia, periodisme descuidat, encapçalaments enganyosos, manipulació, rumors, desinformació, biaix mediàtic, biaix del públic i granges de contingut.
La Federació Internacional d'Associacions i Institucions de Biblioteques (IFLA) va publicar un resum en forma de diagrama (a la foto de la dreta) per ajudar la gent a reconèixer les notícies falses. Els seus punts principals són:
Considereu la font (per entendre la seva missió i propòsit) Llegeix més enllà del titular (per entendre tota la història) Comproveu els autors (per veure si són reals i creïbles) Avaluar les fonts de suport (per assegurar-se que donen suport a les afirmacions) Comproveu la data de publicació (per veure si la història és rellevant i actualitzada) Pregunteu si és una broma (per determinar si és una sàtira) Reviseu els vostres propis biaixos (per veure si afecten el vostre judici) Pregunteu a experts (per obtenir confirmació de persones independents amb coneixements).
L'International Fact-Checking Network (IFCN), llançada per l'Institut Poynter el 2015, dona suport als esforços de col·laboració internacional en la verificació de fets, ofereix formació i ha publicat un codi de principis. El 2017 va introduir un procés de sol·licitud i verificació per a organitzacions periodístiques. Un dels signants verificats de l'IFCN, la revista de mitjans independent i sense ànim de lucre The Conversation, va crear una breu animació explicant el seu procés de verificació de fets, que implica "controls i contrapesos addicionals, inclosa la revisió cega per parells per part d'un segon expert acadèmic, un escrutini addicional i un editorial. supervisió".
A partir del curs escolar 2017, els nens de Taiwan estudien un nou currículum dissenyat per ensenyar la lectura crítica de la propaganda i l'avaluació de les fonts. El curs, anomenat "alfabetització mediàtica", ofereix formació en periodisme en la nova societat de la informació.
Identificació Online Les notícies falses han esdevingut cada cop més freqüents en els últims anys, amb més de 100 articles i rumors enganyosos escampats només sobre les eleccions presidencials dels Estats Units de 2016. Aquests articles de notícies falses acostumen a provenir de llocs web de notícies satíriques o de llocs web individuals amb un incentiu per propagar informació falsa, ja sigui com a esquer de clic o amb un propòsit. Com que normalment esperen promocionar intencionadament informació incorrecta, aquests articles són bastant difícils de detectar.
Quan s'identifica una font d'informació, cal tenir en compte molts atributs, inclosos, entre d'altres, el contingut del correu electrònic i els compromisos amb les xarxes socials. Concretament, el llenguatge sol ser més inflamatori en les notícies falses que en els articles reals, en part perquè l'objectiu és confondre i generar clics.
A més, les tècniques de modelatge com les codificacions de n-grams i la bossa de paraules han servit com altres tècniques lingüístiques per determinar la legitimitat d'una font de notícies. A més, els investigadors han determinat que les indicacions visuals també juguen un factor a l'hora de categoritzar un article, concretament algunes funcions es poden dissenyar per avaluar si una imatge era legítima i proporcionen més claredat a les notícies. També hi ha moltes característiques del context social que poden tenir un paper, així com el model de difusió de la notícia. Llocs web com Snopes intenten detectar aquesta informació manualment, mentre que determinades universitats intenten construir models matemàtics per fer-ho ells mateixos.
Estratègies d'afrontament i supressió S'està duent a terme una investigació considerable sobre estratègies per enfrontar i suprimir les notícies falses de tot tipus, en particular la desinformació, que és la difusió deliberada de narratives falses amb finalitats polítiques o per desestabilitzar la cohesió social en comunitats objectiu. S'han d'adaptar múltiples estratègies als tipus individuals de notícies falses, depenent, per exemple, de si les notícies falses es produeixen de manera deliberada, o més aviat de manera involuntària o inconscient.
Hi ha recursos considerables disponibles per combatre les notícies falses. Els resums periòdics d'esdeveniments i investigacions actuals estan disponibles als llocs web i als butlletins de correu electrònic de diverses organitzacions de suport. Destaquen especialment el First Draft Archive, el Information Futures Lab, l'Escola de Salut Pública, la Brown University i la Nieman Foundation for Journalism (Harvard University).
El periodista Bernard Keane, al seu llibre sobre la desinformació a Austràlia, classifica les estratègies per tractar les notícies falses en tres categories: (1) el mentider (l'autor de les notícies falses), (2) el conducte (el mètode de transport de les notícies falses). ), i (3) el mentit (el destinatari de la notícia falsa).
Estratègies respecte a l'agressor Promoció dels fets sobre les emocions El filòsof de la ciència nord-americà Lee McIntyre, que ha investigat l'actitud científica i la postveritat, ha explicat la importància de la base factual de la societat, amb preferència a aquella en què les emocions substitueixen els fets. Un exemple modern és la relació simbiòtica que es va desenvolupar entre el president Donald Trump i Fox News, en què les creences conspiratòries dels amfitrions de Fox van ser repetides poc després per Trump (i viceversa) en un bucle de retroalimentació contínua. Això va servir per promoure la indignació i, per tant, per condicionar i radicalitzar els oients conservadors republicans de Fox com a partidaris de Trump de culte, i per demonitzar i apagar els opositors demòcrates, els mitjans de comunicació i les elits en general.