El colibrí astral (Chaetocercus astreans) és una espècie d'ocell de la família dels troquílids (Trochilidae) que habita la selva humida i vegetació baixa de Sierra Nevada de Santa Marta, al nord-est de Colòmbia. És endèmica d'aquest país.
Descripció El colibrí astral fa uns 7 cm de llarg. Tots dos sexes tenen el bec recte i negre. El cap del mascle és de color verd brillant i la resta de les parts superiors és de color blavós fosc i brillant. Té un gorger vermellós que s'estén pel coll. El pit és gris i el ventre blavós amb una taca blanca als flancs. La cua és bifurcada, amb plomes centrals molt curtes i les externes són tiges nues. La femella és de color verd bronzejat a la part superior i de color vermell canyella pàl·lid a la part inferior amb una taca fosca a la galta i, com el mascle, una taca blanca als flancs. La cua arrodonida té plomes centrals verdes i la resta són de color canyella amb una barra negra prop de l'extrem.
Distribució i hàbitat El colibrí astral només es troba a la Sierra Nevada de Santa Marta, aïllada, al nord de Colòmbia. Habita a les vores dels boscos montans, boscos semioberts i plantacions de cafè, i ocasionalment visita les parts baixes del páramo. En altitud, oscil·la entre els 825 i els 2.000 m.
Comportament Desplaçaments Els moviments del colibrí astral, si n'hi ha, no es coneixen, però es creu que hi ha canvis d'elevació estacionals.
Alimentació S'alimenta de nèctar i insectes, tot i que no se'n coneixen detalls. Se suposa que té una estratègia i una dieta d'alimentació com les del seu parent proper, el colibrí d'Héliodore (Chaetocercus heliodor) Aquesta espècie s'alimenta des dels estrats mitjans de la vegetació fins a la capçada; una font important són les flors dels arbres Inga. No defensa els territoris d'alimentació i, a causa de la petita mida i vol lent, semblant al d'un borinot, de vegades és capaç d'alimentar-se als territoris d'altres colibrís.
Reproducció No se sap res sobre la fenologia reproductora del colibrí astral.
Vocalització Les vocalitzacions del colibrí astral poques vegades s'han registrat. El que possiblement és el cant seria "una nota grinyol modulada, única i repetida regularment". Fa "una sèrie de notes líquides individuals 'tsit' o un doble 'ti-tsit'" mentre plana o s'alimenta.
Estat de conservació L'UICN ha avaluat el colibrí astral com en risc mínim. Tot i que té una àrea de distribució limitada i es desconeix la mida de la població, es creu que aquesta última és estable. Es considera localment comuna i accepta fàcilment alguns paisatges alterats per l'home com les plantacions de cafè, tot i que part de l'hàbitat natural està amenaçat per la desforestació.
Taxonomia i sistemàtica El colibrí astral va ser descrit per primer cop l'any 1899 pel zoòleg nord-americà Outram Bangs amb el nom binomial Acestrura astreans i la localitat tipus "Sant Sebastià, 2200 m , Santa Marta Mts., Colòmbia."
Anteriorment, el colibrí astral i diverses altres espècies del gènere Chaetocercus van ser classificades dins del gènere Acestrura. A més, durant un temps va ser tractada com una subespècie del colibrí d'Héliodore (C. heliodor). Ha estat reconeguda com espècie de ple dret des de finals del segle XX.
És una espècie monotípica.
Referències
Astral Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud