Sant Esteve de la Sarga és un poble i un municipi del Pallars Jussà. És un dels pocs termes municipals pallaresos que no han sofert remodelacions als anys 1970: ni s'hi ha agrupat a cap altre municipi, ni se li n'ha agregat cap.
Tanmateix, no sempre ha estat així: a partir de l'aplicació de la Constitució de Cadis, el 1812 es reconegueren molts de municipis, amb el concepte nou d'ajuntament fruit de les reformes de principis del . En aquell moment es crearen, alhora, els ajuntaments d'Alzamora, Alsina, Beniure, Castellnou de Monsec, Clua de la Conca, Estorm, Mont-rebei, Moror, Sant Esteve de la Sarga i Torre de Amargós. Tots, llevat el d'Alsamora, foren suprimits el febrer del 1847, quan es va aplicar la normativa que establia en trenta el nombre mínim de veïns (caps de família) necessaris per poder mantenir ajuntament propi. De primer foren units sota la capitalitat d'Alsamora, que més endavant passà a Sant Esteve de la Sarga.
En la proposta derivada per l'informe popularment denominat Informe Roca,Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya. Sant Esteve de la Sarga havia de passar a formar part d'un nou terme municipal, amb el nom de Montsec, integrat també pels termes municipals de Castell de Mur i Llimiana, a més de la Vall de Barcedana, amb els pobles de Sant Cristòfol de la Vall, Sant Martí de Barcedana i Sant Miquel de la Vall, encara actualment pertanyents a Gavet de la Conca. El nou municipi de Montsec, a més, entrava a formar d'una de les quatre agrupacions municipals del Pallars Jussà, integrada per Tremp, Talarn i Montsec.
Aquest terme municipal és a l'extrem sud-occidental de la comarca, fora de les principals rutes de comunicació, i amb accessos difícils fins ben modernament. Tanmateix, en èpoques pretèrites era al contrari, ja que la comunicació entre Àger i Tremp era pel camí que superava el Montsec pel Coll d'Ares i després baixava cap a Fabregada i Sant Esteve de la Sarga.
Etimologia La primera part del topònim es deu al patró de la parròquia principal del terme, la del poble que en duu el nom. La segona part fa referència a la sarga, un arbust o arbret de la família del salze, molt abundant en aquest lloc. El mot sarga és una paraula d'origen iberobasc. Encara avui dia salze es diu zarica, en basc. Hi ha qui hi ha volgut veure una arrel arab, en aquest topònim, però els entesos, com Joan Coromines, ho descarten del tot.
El topònim Sant Esteve de la Sarga és documentat des del , ja com a nom d'una parròquia.
Geografia Llista de topònims de Sant Esteve de la Sarga (Muntanyes, serres, collades, indrets, rius, fonts, edificis, etc).
Descripció geogràfica El terme municipal de Sant Esteve de la Sarga és força extens, 92.05 km², i té dos límits naturals molt clars: a ponent, la Noguera Ribagorçana, i a migdia, el Montsec d'Ares. El límit nord és amb l'antic terme de Fígols de Tremp, actualment integrat en el gran terme municipal de Tremp, i el nord-est i est, amb Castell de Mur (al nord, amb l'antic municipi de Mur, i a llevant, amb l'antic terme de Guàrdia de Tremp). Aquests dos darrers no tenen una delimitació tan clara com els dos primers, com veurem tot seguit.
Termes municipals limítrofs:
Una particularitat geogràfica del terme de Sant Esteve de la Sarga és que aproximadament la meitat del terme no pertany geogràficament al Pallars Jussà, sinó a l'Alta Ribagorça, per més que administrativament sí que formi part del Pallars Jussà. En efecte: els pobles d'Alsamora, Mont-rebei, la Clua, la Torre d'Amargós i Castellnou de Montsec són en el vessant occidental de les serres que formen aquest sector del Pallars, i les seves aigües van a enriquir la Noguera Ribagorçana i no la Pallaresa, com la resta de la comarca. El mateix s'esdevé amb la part occidental del veí terme de Tremp.
Aquest fet, que avui dia no sembla tenir gaire importància a causa de les facilitats que hi ha per a desplaçar-se i comunicar-se, devia ser prou important a l'edat mitjana, ja que per una banda tota aquesta franja de la Ribagorça fou objecte de constants disputes entre els comtats pallaresos i ribagorçans, i per l'altra, la quasi totalitat d'aquests pobles pertanyien al bisbat de Roda, de la vila de Roda d'Isàvena, controlat pel comtat de Ribagorça. Quan el bisbat de Roda fou suprimit, per trasllat a Barbastre, tot i que fins al mantingué el nom de Roda-Barbastre, les seves parròquies, llevat de la Torre d'Amargós i Castellnou de Montsec, passaren a engruixir el bisbat de Lleida, i hi romangueren fins a l'actualitat.
Ara es dona una peculiaritat eclesiàstica: com que pertanyien a arxiprestats catalanoaragonesos, en el moment que la zona catalana d'administració aragonesa fou traspassada al bisbat de Barbastre-Montsó, el 1997, aquestes parròquies quedaren lligades al bisbat de Lleida pel fet de ser en terres d'administració catalana, però continuaren regides per rectors del bisbat de Barbastre-Montsó. De tota manera, el fet que a les esglésies d'aquests pobles no s'hi celebrin més que misses de forma eventual i la forta secularització de la societat en general tenen com a conseqüència que aquesta anomalia a penes es noti en la vida quotidiana d'aquests pobles, molt dels quals, a més, tenen una població ben minsa.
El perímetre del terme Migdia: el Montsec d'Ares (Límit amb Àger, Noguera) Pràcticament tot el Montsec d'Ares, en el vessant nord, és en terme de Sant Esteve de la Sarga. Només l'extrem oriental, l'immediat al Congost dels Terradets, no hi pertany, sinó que és del terme de Castell de Mur. El punt divisori dels dos termes és el Pas de l'Osca, de 1.349,2 m Des d'aquest lloc, i seguint la carena del Montsec d'Ares cap a ponent, hi ha els Feixans de la Savina, que pugen cap al Tossal de l'Osca, de 1.521,1 m d'altitud, el Feixà del Cap de Cardet, espectacular cinglera cap al terme d'Àger, en el sector on el costat de migjorn del Montsec s'anomena Montsec d'Aguilar i el de septentrió forma el Planell de l'Osca. La carena va pujant fins als 1.625 m d'altitud, per damunt d'una altra cinglera, el Feixà de Sòls de Cardet, que en la banda meridional s'anomena Montsec de Calafí i en la septentrional, el Planell del Corralot. Tot seguit, pel Pas el Llop, de m d'altitud s'arriba a lo Serradet, que assoleix els 1.628,9, un dels punts més alts de la serralada, encara dins del Montsec de Calafí.
Encara que el topònim no expressi del tot la realitat, tot seguit s'arriba al Serrat Alt, de 1.556,4 m, on hi ha el Pas Nou, a m d'altitud i, cap al costat de Sant Esteve de la Sarga, la Canal de la Xurulla. Tot seguit, pel Cantal Pla i el Feixà Rodó, la carena continua cap a ponent aproximadament a 1.540 m, i s'adreça cap al Tossal de l'Embut, de 1.661,9, al sector anomenat Faixes del Tossal de l'Embut, que pel costat d'Àger conforma el Montsec de Montardit. Arriba aquest sector fins al Pas de l'Ós, de m d'altitud. En aquest lloc, pel costat nord es forma un ample pla, anomenat Pla del Coll. Poc després hi ha Sant Alís, el punt més alt del Montsec d'Ares, de 1.675,3 m, on hi ha el punt geodèsic 255095001.
miniatura|esquerra|L'Observatori Astronòmic del Montsec des de Sant Esteve de la Sarga La serralada es manté encara per damunt dels 1.600 metres d'altitud, i alhora inflexiona lleugerament cap al nord, fins a arribar al Cap del Ras, de 1.638,1 m, en el sector anomenat, pel costat de la Noguera, Montsec de Gabrieló. La carena comença a davallar, i al cap de poc s'arriba als Pous de Glaç, un sector on antigament hi havia aquesta mena de pous, que era una de les fonts d'ingressos dels de la vall de Sant Esteve de la Sarga. Pel costat d'Àger, la zona torna a canviar de nom: ara és el Montsec de l'Estudiant, i tot seguit tornarà a canviar, pel Montsec de Massierol i Montsec de Torre al cap de molt poc. En aquest lloc el termenal abandona momentàniament la carena més alta i deixa lo Pedró, de 1534 m fora del terme: se'n va cap al nord, a buscar el Coll d'Ares, de 1.493,8 m, per on passa l'antic camí que comunicava Sant Esteve de la Sarga amb Àger, per la impossibilitat de passar per Mont-rebei. Al Coll d'Ares comença el Serrat de la Corona, dins de Sant Esteve de la Sarga, que és el lloc on hi ha instal·lat l'Observatori Astronòmic del Montsec de l'IEEC, a 1.568,5 m Pel costat meridional és una altra cinglera important, anomena així: la Cinglera. A sota, pel costat d'Àger, és el Montsec de Pedroneta.
Més a ponent, la carena del Montsec -i el límit del terme de Sant Esteve de la Sarga- ateny la Corona, de 1.556,5 m, cim més elevat del Serrat de la Corona. En aquest lloc comença el declivi de la carena cap a la Noguera Ribagorçana; la serralada principal pren el nom de Montsec de Sant Llorenç, i va inflexionant progressivament cada cop més cap al nord. Quan arriba, sempre de baixada, als 1.326,1 m, al lloc de la Trona, comença la impressionant Paret de Catalunya, encarada gairebé ja del tot cap a ponent, cap a l'Aragó, que en alguns llocs ateny més de 300 metres de caiguda en vertical. Just al davant seu, ja en terres d'administració aragonesa, hi ha la Paret d'Aragó, no menys impressionant. A l'extrem nord d'aquesta paret hi ha una zona de coves: la Cova, la Cova Gran i la Cova Petita de la Paret, a prop de l'Agulla del Forat. D'aquí, el termenal, i la mateixa serralada del Montsec d'Ares, baixa de dret al Congost de Mont-rebei, de la Noguera Ribagorçana. La línia de terme del municipi de Sant Esteve de la Sarga troba les aigües d'aquest riu a 525 m, a la cua del Pantà de Canelles.
Ponent: la Noguera Ribagorçana (Límit amb Viacamp i Lliterà i el Pont de Montanyana) En aquest lloc el termenal de Sant Esteve de la Sarga és amb el municipi de la Ribagorça, d'administració aragonesa de Viacamp i Lliterà. Comença amb l'estret Congost de Mont-rebei, la part més feréstega del qual passa dels 600 metres de llargària, i no hi ha més que un penjat camí per la banda pallaresa que el recorri, apte només per a amants de l'aventura (és l'anomenat Camí del Pas de Mont-rebei). Hi passa el GR-1, i està perfectament senyalitzat, i els trossos més perillosos, força ben protegits. Al centre d'aquest congost hi ha el Portell del Montsec. En aquesta zona hi ha el mas i el Molí de Mont-rebei, que temps enrere centraren la caseria d'aquest nom, situada al Solà de Mont-rebei.
Un cop superat, cap al nord, el Congost de Mont-rebei, el termenal va seguint aigües amunt la Noguera Ribagorçana, deixa enrere el Portell del Congost i los Altimiris, tots dos per la banda del municipi de Viacamp i Lliterà, i arriba al lloc on el Pantà de Canelles torna a eixamplar-se, fins a trobar, al costat de ponent, el turó dalt del qual hi ha el castell de Girbeta, i als peus del qual es troben les ermites de la Mare de Déu del Congost i de la Mare de Déu del Congost Vella, on el riu torna a passar un congost, cosa que produeix que el pantà sigui altre cop estret, encara que per poc tros.
Encara aigües amunt de la Noguera Ribagorçana, i ja arribant a la cua del Pantà de Canelles, dins del terme de Sant Esteve de la Sarga, es troba la Central del Pont de Montanyana. Una mica més al nord-oest, seguint sempre el riu, ho arriba al lloc on el barranc dels Horts aiguavessa en la Noguera Ribagorçana. És aquest lloc on s'acaba el tros de termenal de Sant Esteve de la Sarga que segueix la Noguera Ribagorçana. Just en aquest lloc, Sant Esteve de la Sarga és termenal amb tres municipis: Viacamp i Lliterà a l'oest, el Pont de Montanyana al nord-oest (de fet, només es troba amb aquest terme en un punt), i Tremp (antic municipi de Fígols de Tremp) al nord, nord-est i est.
Septentrió: terra endins (límit amb l'antic terme de Fígols de Tremp - Tremp)