El colibrí de gorja ametista (Lampornis amethystinus) és una espècie d'ocell de la família dels troquílids (Trochilidae). Es troba a El Salvador, Guatemala, Hondures i Mèxic.

Descripció miniatura|Femella El colibrí de gorja ametista fa d'11,5 a 12,5 cm de llarg. Els mascles pesen de 5 a 7,8 g i les femelles de 5 a 5,8 g. El bec és negre i recte de longitud mitjana, auriculars foscos, una franja blanquinosa darrere l'ull i la cua és ampla i lleugerament bifurcada.

Els mascles adults de la subespècie nominal tenen una corona i esquena de color verd fosc, el carpó bronze i cobertores superiors de la cua negroses. La cua és negra amb puntes grises a les plomes externes. La gorja és de color rosa brillant. El pit i el ventre són de color gris fosc i les cobertores inferiors de color beix pàl·lid. La femella és gairebé igual, però té la gola canyella. Els juvenils són similars a les femelles, però els mascles poden tenir algunes plomes roses a la gola.

Les subespècies L. a. circumventris i L. a. salvini són gairebé indistingibles de la nominal. Els mascles de L. a. nobilis tenen les parts superiors de color més verd bronze que la nominal, el carpó porpra i cobertores superiors de color negre porpra. La gorja és de color porpra vermellós i les parts inferiors de color gris fumat fosc. Les femelles també són més bronzejades per sobre i més fosques per sota que les nominades, i tenen la gola canyella més apagada i fosca.

La subespècie L. a. margaritae és la que més difereix de la nominal. Ambdós sexes són molt més foscos en general i la gorja del mascle és de violeta a blau reial en lloc del vermell a porpra vermellós de les altres quatre subespècies. Possiblement pot ser una espècie separada.

En comparació amb espècies germanes similars, sembla que les diferències de color entre aquesta i les altres van ser un fet evolutiu relativament recent.

Distribució i hàbitat El colibrí de gorja ametista habita la selva humida, boscos de roures i zones arbustives de les muntanyes des de Nayarit, Jalisco, estat de San Luis Potosí i sud de Tamaulipas cap al sud fins Guatemala, El Salvador i el centre d'Hondures. A Mèxic, l'altitud oscil·la entre els 900 i els 3.000 m.

Hi ha dos registres al nord de Mèxic, un mascle a Saguenay-Lac-Saint-Jean, Quebec, el juliol de 2016 i un mascle a la serralada Davis de Texas, l'octubre de 2016.

Comportament Desplaçaments Els desplaçaments del colibrí de gorja ametista, si n'hi ha, no s'han descrit.

Alimentació S'alimenta principalment de nèctar, d'una àmplia varietat de plantes amb flors. Tendeix a alimentar-se a la part inferior i mitjana del bosc, realitza un circuit de fonts de nèctar en lloc de defensar-ne trossos. També s'alimenta d'insectes. Està subordinat als colibrís més grossos, però és dominant sobre els més petits.

Reproducció El colibrí de gola ametista no sol ser territorial, però de vegades defensa un territori. Els mascles es mostren davant les femelles durant els matins i els vespres i realitzen una exhibició aèria si hi ha una femella present. Vola paral·lel de terra en cercles, es capbussa cap a la femella, torna al lloc de descans i ho repeteix fins a cinc vegades. La femella construeix el niu, una copa profunda de fibres vegetals lligades amb teranyines i decorada amb molsa i líquens. Normalment el construeix a uns 1,4 a 2,4 m sobre el terra en una branca caiguda. No es coneix la durada de la incubació ni el temps que triguen els pollets en deixar el niu.

Vocalització El cant del colibrí de gorja ametista és "una xerrameca silenciosa formada per una frase introductòria de dues síl·labes seguida d'una barreja de notes disposades en vocalitzacions molt complexes". Pot tenir fins a nou frases complexes, i tant els mascles com les femelles canten. Tots dos sexes també fan un crit al alimentar-se, "un brunzit persistent". Els mascles tenen un crit territorial, "una sèrie de clics curts i ràpids" i un crit d'exhibició, "una sèrie de 7-10 notes estridents".

Estat de conservació L'UICN ha avaluat el colibrí de gorja ametista com en risc mínim, tot i que no es coneix la mida de la població i es creu que està disminuint. No s'ha identificat amenaces específiques. "L'activitat humana té poc efecte directe a curt termini sobre el colibrí de gorja ametista, a part dels efectes locals de la destrucció de l'hàbitat".

Taxonomia i sistemàtica El colibrí de gorja ametista va ser descrit per primer cop l'any 1827 per l'ornitòleg anglès William Swainson amb el nom binomial Lampornis amethystinus i la localitat tipus "Temescaltepec i Real del Monte, Mèxico".

Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen dues subespècies:

L. a. amethystinus (Swainson, 1827) ─ centre i est de Mèxic des de Nuevo León i Tamaulipas al sud fins a Veracruz i el nord d'Oaxaca. L. a. circumventris (Phillips, 1966) ─ Sierra de Miahuatlán al sud-oest d'Oaxaca. L. a. margaritae (Salvin & Godman, 1889) ─ sud-oest de Mèxic des de Nayarit i Jalisco al sud fins a Michoacán i l'oest d'Oaxaca. L. a. salvini (Ridgway, 1908) ─ des de Chiapas, al sud de Mèxic, cap al sud, a través de Guatemala, fins a El Salvador. L. a. nobilis (Griscom, 1932) ─ Hondures.

Referències

Gorja Ametista Categoria:Ocells d'Amèrica Central