Lady fou una escriptora britànica, sufragista i militant de les reformes carceràries, pel dret de vot de les dones i de la contracepció. Va utilitzar el pseudònim de Jane Warton.New York Times, 24 January 1910, Monday, "JANE WARTON" RELEASED.; Home Office Acts on Learning She Is Lady Constance Lytton.
Biografia miniatura|Robert Bulwer-Lytton, comte de Lytton, pare de Constance Constance era la tercera filla de Robert Bulwer-Lytton, 1r comte de Lytton, i d'Edith Villiers. Robert fou diplomàtic en diferents tribunals europeus i Edith donzella d'honor (Lady of the Bedchamber) de la reina Victòria. esquerra|miniatura|Edith Villiers, comtessa Lytton, mare de Constance En novembre de 1875, Robert va ser nomenat governador general de les Índies (virrei) per Benjamin Disraeli, en un moment crític per al país. Constance neix a Viena, Àustria, el 12 de gener de 1869, però passa els onze primers anys de la seva vida a l'Índia. Nena solitària, és educada per un seguit de governantes. Va créixer a Anglaterra envoltada de grans noms de l'art, de la política i de la literatura, però va rebutja sempre el mode de vida de l'aristocràcia.
Constance va tenir sis germans i germanes: Edward Rowland John Bulwer-Lytton (1865–1871), Lady Elizabeth Edith "Betty" Bulwer-Lytton (1867 – 1942), Henry Meredith Edward Bulwer-Lytton (1872–1874), Lady Emily Bulwer-Lytton (1874–1964), Victor Bulwer-Lytton, 2n Comte de Lytton (1876–1947) i Neville Bulwer-Lytton, 3r comte de Lytton (1879 – 1951).
A la mort del seu pare, l'any 1891, es va retirar de la societat per prendre cura de la seva mare. L'any 1892, es va enamorar però la seva mare va rebutjar que es casés amb un home l'"estatut social del qual és inferior al seu". Constance va esperar en va que aquesta canviés de parer i no es va casar mai.
Sufragi de les dones L'any 1905, Constance va heretar 1.000 lliures esterlines de la seva bestia i padrina, Lady Bloomfields. Va destinar la suma a renovar la dansa Morris (una dansa folklòrica anglesa) i el seu germà Neville li va suggerir de fer un donatiu al Club Esperança, un grup de cant i de dansa per a joves de classe obrera que practicava aquesta dansa. El club havia estat fundat per Emmeline Pethick-Lawrence i Mary Neal davant de les condicions difícils de les obreres del sector tèxtil londinenc.
1908, sufragista L'any 1908, Constance es va creuar amb sufragistes al Club Esperança. S'hi va interessar en principi perquè havien estat a la presó i el tema de les reformes carceràries la va engrescar. Dinant amb la inspectora de la presó de Holloway després de l'alliberament d'un grup de sufragistes, va conèixer Emmeline Pethick-Lawrence, que li va parlar del dret de vot de les dones. Van simpatitzar, però Constance escriu a Adela Smith, el 10 de setembre de 1908, "she left me unconverted" ("no va arribar a convertir-me"). L'octubre, escriu a la seva mare que ha ofert ajuda a Emmeline en el seu combat per al dret de vot. En el seu llibre (publicat l'any 1914) Prison and Prisoners, escriu: "Les dones han provat moltes vegades, però sempre en va, tots els mitjans pacífics a la seva disposició per influir els governs successius. Sèquits i peticions han estat absolutament inútils. El gener de 1909, he decidit fer-me membre de la Unió Femenina social i política (WSPU)". Per a la Unió, va fer una sèrie de discursos pel país. Va escriure al secretari d'estat Herbert Gladstone per demanar-li l'alliberament d'Emmeline Pankhurst i Christabel Pankhurst, llavors a la presó.
1909, empresonaments Constance és empresonada dues vegades l'any 1909 a la presó d'Holloway, després haver-se manifestat a la Cambra dels Comuns del Regne Unit, però passa gran part de la seva pena a la infermeria a causa de la seva salut fràgil. Quan les autoritats descobreixen la seva identitat, ordenen deixar-la anar. Tenen igualment por que la seva salut i la seva vaga de fam en facin una màrtir. Furiosa per aquesta injustícia, escriu al Liverpool Daily Post per queixar-se del tractament preferent que ha rebut.
Durant la seva estada el març 1909, decideix gravar-se "Vot per a les dones" del pit a la galta, amb la finalitat que la marca quedi visible. Però després de veure acabada la V sobre el seu pit, demana una bena estèril a la infermeria per evitar una infecció i els seus plans queden interromputs per les autoritats.
L'octubre de 1909, Constance és detinguda a Newcastle. Ha llançat una pedra enrotllada en un paper amb el missatge: "A Lloyd George: la rebel·lió contra la tirania és obediència a Déu -Fets, no paraules." El seu missatge és una resposta a la nova política del govern d'alimentar per força les sufragistes presoneres en vaga de fam. Publica un pamflet "No Votes for Women: A Reply to Some Recent Anti-Suffrage Publications" ("No vot per a les dones: una resposta a algunes publicacions antisufragi recents").
1910, Jane Warton miniatura|Lady Constance Bulwer-Lytton disfressada com a Jane Warton, durant la manifestació de 1910 de les sufragistes a Liverpool El gener 1910, convençuda que els presoners més pobres són maltractats, Constance va a Liverpool disfressada de Jane Warton, una modista londinenca. És detinguda després d'haver tirat un pedra a un cotxe, tancada a la presó de Walton durant 14 dies de treballs forçats i alimentada per força 8 vegades. Després del seu alliberament, malgrat la seva debilitat, escriu el relat de la seva experiència per al Times i Votes for Women (el mensual de la WSPU). A continuació, fa conferències sobre les condicions carceràries suportades per les sufragistes empresonades.
Però la seva salut continua deteriorant-se i té una crisi cardíaca l'agost del 1910 i una sèrie d'accidents vasculars cerebrals que la deixen paralitzada de tot el costat dret del cos. Increbantable, utilitza la seva mà esquerra per a escriure en Prisons and Prisoners, que esdevindrà una eina d'influència per a la millora de les condicions carceràries.
A partir de 1911 El novembre 1911, l'empresonen a Holloway per quarta vegada, després d'haver trencat una finestra del palau de Westminster. Comprova que les condicions de les detencions han millorat: "un exemple d'urbanitat; desconegut la primera vegada que havia estat aquí i les sufragistes eren tractades com presoneres polítiques". Publica el seu llibre Taxem and Prisoners l'any 1914. Després que el WSPU hagi suspès la seva campanya a l'alba de la guerra de 1914, Constance dona suport a la campanya de Marie Stopes per a l'establiment de clíniques d'ortogènia. El gener de 1918, el Parlament presenta una llei autoritzant el vot de les dones més grans de 30 anys.
Mort Constance no es curarà mai completament del tractament que va patir a la presó ni de la seva crisi cardíaca. És cuidada per la seva mare a Knebworth. Mor l'any 1923, a l'edat de 54 anys. En el seu enterrament, es va posar sobre el seu fèretre els colors violeta, blanc i verd de les sufragistes.
Referències
Categoria:Feministes britànics Categoria:Escriptors vienesos Categoria:Morts a Londres Categoria:Feministes austríacs Categoria:Unió Social i Política de les Dones Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Sufragistes britànics Categoria:Escriptors britànics morts al segle XX Categoria:Escriptors austríacs morts al segle XX Categoria:Escriptors austríacs nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors britànics nascuts al segle XIX