Auguste Fickert (Viena, 25 de maig de 1855 – Maria Enzersdorf, 9 de juny de 1910) fou una reformista social i feminista austríaca. Va liderar campanyes en educació i en protecció legal per a les dones treballadores.
Professora d'ofici, va deixar l'Església catòlica el 1893 i va criticar els fonaments religiosos de la instrucció a l'escola. Com a conseqüència, durant la seva vida va rebre atacs violents de membres del Partit Socialcristià, clerical i antisemita.
El seu primer acte polític públic va ser l'organització d'una petició contra l'exclusió de les dones a l'hora de votar en eleccions governamentals a la Baixa Àustria. Va recollir més de 1.000 signatures de dones que protestaven per la seva pèrdua del dret a vot, que havien aconseguit el 1862. Tanmateix, la mesura va seguir endavant, i Fickert començà a fer campanyes a favor del sufragi femení a Àustria.Fickert, Auguste 1855 - 1910 a Ariadne web Archive of Obituaries and News articles. Consultat el març de 2010.
A més d'exigir el sufragi femení, reclamà la reforma del dret matrimonial i familiar, l'admissió de les dones als estudis universitaris i l'educació gratuïta.
Fickert va cofundar l'Allgemeiner Österreichischer Frauenverein (AÖF) [Associació General de Dones d'Àustria] el 1893, una entitat que va fer campanyes per millorar la vida de les dones treballadores. Era l'organització feminista més radical de l'època. Així, al 1895 va obrir la primera oficina d'assistència jurídica per a dones amb pocs recursos, cap a 1900 va treballar per millorar les males condicions laborals de telegrafistes i treballadores postals, i al 1911 va promoure la construcció d'un servei cooperatiu per a dones treballadores, amb una cuina comunitària, biblioteca i sala comuna. vora|sense marc|383x383px Auguste Fickert va ser editora de les seves publicacions, els Dokumente der Frauen [Documents de dones] i Neues Frauenleben [Nova vida de la dona], iniciada al 1903, i dirigida, quan ella va morir, per Leopoldine Kulka, una historiadora de la literatura i la primera dona professora a la Universitat de Viena.
Reconeixement i memòria Al Türkenschanzpark, de Viena, s'erigeix una gran estàtua d'Auguste Fickert sobre una base quadrada, que fou inaugurada el 22 de juny de 1929. Una inscripció explicaː «La defensora dels drets de les dones, Auguste Fickert (1855-1910), plena de coratge i energia, va dedicar la seva vida a alts ideals».
Referències
Categoria:Escriptors vienesos Categoria:Sufragistes europeus Categoria:Feministes austríacs Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Editors de premsa Categoria:Nascuts el 1855 Categoria:Morts a la Baixa Àustria Categoria:Morts el 1910 Categoria:Escriptors austríacs morts al segle XX Categoria:Escriptors austríacs nascuts al segle XIX Categoria:Mestres d'educació primària europeus Categoria:Editors europeus