El colibrí pitnegre (Oreotrochilus melanogaster) és una espècie d'ocell de la família dels troquílids (Trochilidae). És endèmic del Perú.
Descripció El colibrí pitnegre fa de 13 a 14 cm de llarg i pesa uns 8,4 g. Els adults tenen el bec negre lleugerament corbat de longitud mitjana. Presenta dimorfisme sexual: Les parts superiors del mascle són de color marró bronze. Té una gola de color verd maragda brillant, flancs de color marró grisenc i el pit, el ventre i la zona de la cloaca completament negres. La cua és lleugerament bifurcada i de color blau negre. La femella és de color marró bronze apagat per sobre i per sota. La gola és pàl·lida amb fines taques fosques. La cua és de color negre verdós i els tres o quatre parells de plomes exteriors són blancs a les puntes.
Distribució i hàbitat El colibrí pitnegre es troba als Andes centrals del Perú, principalment als departaments de Junín i Huancavelica. L'àrea de distribució també s'estén lleugerament als departaments adjacents d'Ancash, Lima, Pasco i Ayacucho.
Habita prats de puna, especialment zones amb molts cactus Chuquiraga spinosa i també alguns afloraments rocosos. També es troba habitualment en jardins i s'ha observat en zones de Puya raimondii. En altitud, oscil·la entre els 3.500 i els 4.400 metres.
Ecologia Desplaçaments miniatura|334x334px|Il·lustració d'Oreotrochilus melanogaster de Gould i Richter a "A monograph of the Trochilidae", o família dels colibrís, 1861. El colibrí pitnegre és resident durant tot l'any a Junín, però a Huancavelica pot abandonar la puna després que els cactus deixin de florir.
Alimentació S'alimenta de nèctar principalment de Chuquiraga spinosa a Junín; a Huancavelica prefereix les flors de cactus. També s'alimenta d'altres plantes amb flors, especialment de vermelles, i s'alimenta d'eucaliptus. Captura insectes en vol.
Reproducció Fa el niu al febrer i al març. Col·loca un gran niu en forma de copa en un substrat vertical com ara una paret rocosa protegida i fins i tot sota els ràfecs dels edificis. La mida de la posta és de dos ous blancs. Se sap poca cosa més sobre la fenologia reproductora de l'espècie.
Vocalització Les vocalitzacions no es coneixen bé, però fa un "xiscle ràpid amb seqüències ascendents i descendents" quan la persegueix.
Estat de conservació L'UICN ha avaluat el colibrí pitnegre com en risc mínim. Tot i que es desconeix la mida de la població, es creu que és estable. L'espècie és força comuna o abundant, i l'"hàbitat de puna no està particularment amenaçat en aquesta regió".
Taxonomia i etimologia El colibrí pitnegre va ser descrit per primer cop l'any 1847 per l'ornitòleg anglès John Gould amb el nom binomial Oreotrochilus melanogaster si bé no va establir una localitat tipus.
El colibrí pitnegre és una espècie monotípica.
El nom genèric Oreotrochilus és una combinació de la paraula del grec antic «ορος/oros, ορεος/oreos» que significa “muntanya”, i del gènere Trochilus, denominació genèrica inicial dels colibrís; i el nom de l'espècie «melanogaster», es compon de les paraules del grec antic «μελας/melas, μελανος/melanos» que significa “negre” i «gastēr» que significa “ventre”.
Referències
pitnegre Categoria:Ocells endèmics del Perú