Gertrud Bodenwieser (Viena, 3 de febrer de 1890 - Sydney (Austràlia), 10 de novembre de 1959), va ser una ballarina, coreògrafa, professora de ball i pionera de la dansa moderna .
La filla de Theodor i Maria Bondi, una rica parella jueva, es va dedicar al ball i va triar el nom artístic Gertrud Bodenwieser, sota el qual va celebrar a Viena un èxit sensacional com a ballarína. Bodenwieser va tenir per a professor de dansa de 1905 a 1910 a Carl Godlewski en el ballet clàssic. Basant-se en això, va desenvolupar a partir de 1910 un nou estil de ball. Es va inspirar en les obres d'Isadora Duncan i Ruth Saint Denis. El 1917 va adoptar el cognom Bodenwieser i va tenir el 5 de maig de 1919 a la Konzerthaus de Viena la seva primera aparició. El seu estil de ball es va reunir amb audiència, crítiques i joves estudiants amb entusiasme. Un dels seus majors assoliments es va convertir en "Demon Machine", un espectacle de dansa en el qual un grup de ballarins es van convertir en màquines.
A Viena, va ensenyar de 1920 a 1928 per contracte i de 1928 a 1938 com a professor de dansa a l' Acadèmia de Música i Arts Escèniques. https://adb.anu.edu.au/biography/bodenwieser-gertrud-9532/Recuperat el 26 de gener de 2016. Al soterrani de la sala de concerts dirigit el seu propi estudi de ball. Els seus alumnes la van enviar com a "grup de dansa Bodenwieser" en rutes per Europa. La seva dansa "Les màscares de Llucifer" mostra intrigues, terror i odi com a personificacions del totalitarisme polític i es va fer famosa com l'encarnació de lominous joitgeist.
El maig de 1938, Gertrud Bodenwieser va fugir d'Àustria i es va unir a un grapat d'estudiants femenines a Colòmbia, on van actuar com a part del 400 aniversari de Bogotà. L'emigració va portar a Gertrud Bodenwieser a Austràlia. A Sydney, finalment va ensenyar a ballar. Les seves lliçons van produir alguns coreògrafs i ballarins més importants d'Austràlia, incloent Eileen Kramer, Anita Ardell, Keith Bain i Margaret Chapple.
Bodenwieser es va casar el 1920 amb el director i dramaturg vienès Friedrich Rosenthal, assassinat al camp de concentració d'Auschwitz el 1942 https://www.aeiou.at/aeiou.encyclop.r/r840830.htm (Consulta 3 de gener de 2016) pel règim nazi.
Referències
Bibliografia Marie Cuckson: Gertrud Bodenwieser. Her Contribution to the Art of the Dance. Vaucluse, NSW 1960. Shona Dunlop MacTavish: An Ecstasy of Purpose. The Life and Art of Gertrud Bodenwieser. Dunedin, N.Z. 1987. Patricia Grayburn, (Hrsg.): Gertrud Bodenwieser, 1890–1959. A celebratory monograph on the 100th anniversary of her birth, with a catalogue of the exhibition shown at the University of Surrey (…) and the Royal Festival Hall (…). Surrey 1990. Dunlop MacTavish, Shona: Gertrud Bodenwieser. Tänzerin, Choreographin, Pädagogin. Wien – Sydney. (Gekürzte Ausgabe, aus dem Englischen übersetzt von Gabriele Haefs, hrsg.v. Denny Hirschbach). Zeichen und Spuren, Bremen 1992, . Bettina Vernon-Warren, and Charles Warren (Hrsg.): Gertrud Bodenwieser and Vienna's Contribution to Ausdruckstanz. Harwood Academic Publishers, Amsterdam u. a. 1999, . Andrea Amort: Free Dance in Interwar Vienna. In: Interwar Vienna. Culture between Tradition and Modernity. Eds. Deborah Holmes and Lisa Silverman. New York, Camden House, 2009, p. 117–142, . Hubert Reitterer, Marie Cuckson: Gertrud Bodenwieser. In: Douglas Pike (Hrsg.): Australian Dictionary of Biography. Melbourne University Press, Carlton (Victoria) 1966–2012 (englisch). Monika Bernold: der heiße atem unserer aufgewühlten zeit“ – gertrud bodenwieser, tanzkünstlerin in wien bis 1938, online auf der Webseite der MDW, ursprünglich 2017, bearbeitet 2021. Andrea Amort: Die Bewegung der Zeit. Die Stimmen der Künstlerinnen: Isadora Duncan, Grete Wiesenthal, Gertrud Bodenwieser, Rosalia Chladek. In: Alles tanzt. Kosmos Wiener Tanzmoderne. Hg.v. Andrea Amort (KHM Theatermuseum Wien, Hatje & Cantz), Berlin 2019, S. 77 – S. 103. Andrea Amort: Die ganze Welt im Wanken. Die politische und künstlerische Wende im Modernen Tanz in Wien. In: Alles tanzt. Kosmos Wiener Tanzmoderne. Hg. v. Andrea Amort (KHM Theatermuseum Wien, Hatje & Cantz) Berlin 2019, S. 205 – S. 228. Carol Brown: Öffnung eines Körper-Archivs. Zur Revitalisierung des Vokabulars von Gertrud Bodenwieser''. In: Alles tanzt. Kosmos Wiener Tanzmoderne. Hg. v. Andrea Amort (KHM Theatermuseum Wien, Hatte & Cantz) Berlin 2019, S. 271–280.
Enllaços externs Commons: Gertrud Bodenwieser''' - Col·lecció d'imatges, vídeos i fitxers d'àudio https://trove.nla.gov.au/people/676087//a Trove (Consulta el 26 de gener de 2016)
Categoria:Artistes vienesos Categoria:Ballarins de ballet austríacs Categoria:Coreògrafs de ballet austríacs Categoria:Professors de dansa Categoria:Morts a Sydney Categoria:Nascuts el 1890