Esterri d'Àneu és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà, situada al costat dret del riu Noguera Pallaresa, en el centre de la Vall d'Àneu.
Està situat en una ampla vall d'origen glacial, en el primer eixamplament que troba la Noguera Pallaresa en deixar enrere la tancada Vall d'Alós. La població es troba en una zona plana entre la Noguera Pallaresa i el riu de Son, als peus dels contraforts sud-occidentals del Faro. Esterri d'Àneu té el terme municipal més petit de la comarca i, en canvi, el segon més poblat, després del cap de comarca, Sort.
Tot i no ser una població gaire gran (no arriba als 1.000 habitants), exerceix veritablement de capital de la Vall d'Àneu, tant per serveis (mèdics, educatius, comercials, etcètera) com per ser el punt de trobada natural de la totalitat de pobles dels quatre termes municipals de la vall: Alt Àneu, Espot, Esterri d'Àneu i la Guingueta d'Àneu. Cal destacar, per exemple, que en tot el Pallars Sobirà només hi ha dos centres públics d'ensenyament secundari: el de Sort i el d'Esterri d'Àneu.
Esterri d'Àneu té el nucli antic a banda i banda de la Noguera Pallaresa; la major part de la vila és a la dreta del riu, però a l'esquerra hi ha un dels barris més vells de la vila. L'església parroquial de Sant Vicenç d'Esterri d'Àneu és a la dreta, com la Casa de la Vila i l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, l'Escola La Closa i l'Institut Joaquim Morelló . En aquest sector queden elements de l'antiga vila closa, com, per exemple, la plaça de la Closa i el nom de l'escola d'ensenyament infantil i primari.
A més de l'església parroquial, la vila d'Esterri d'Àneu disposa d'altres esglésies, algunes en ruïnes: l'antiga església parroquial de Sant Vicenç vell, la capella del Sant Crist del cementiri de la població, Sant Pere vell de Casa Carrera, d'origen romànic, i la de Sant Roc, pràcticament desapareguda. La que és del tot desapareguda és la de Sant Jaume, canònica augustiniana successora de Santa Maria d'Àneu.
A més, Esterri d'Àneu conserva una creu de terme al capdamunt del carrer Major que, segons la tradició, data del 1633, feta pels francesos. També hi ha el pont d'Esterri d'Àneu, romànic, de dos ulls, damunt de la Noguera Pallaresa.
Declaració d'independència El dia 26 de setembre del 2012, Esterri d'Àneu es declarà Territori Català Lliure http://www.acn.cat/acn/685899/General/text/Esterri-dAneu-territori-catala-lliure-mocio-aprovada-.html
Etimologia Segons Joan Coromines,Coromines, Onomasticon Cataloniae, 1995 s.v. Esterri. Esterri és un dels molts topònims pirinencs d'origen basc. S'hi ajuntarien dues arrels basques, esto ('tanca', 'pleta') i erri ('lloc', 'indret'): el lloc de la tanca. La segona part del topònim fa referència a la vall on es troba: la Vall d'Àneu. El topònim Àneu també és un mot preromà, i apareix documentat el com a Anavi.
Geografia Llista de topònims d'Esterri d'Àneu (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
El terme d'Esterri d'Àneu és en el sector nord-oest de la comarca; està situat als costats de llevant i meridional del gran terme d'Alt Àneu i gairebé del tot envoltat pel nord, est i sud pel de la Guingueta d'Àneu. A l'extrem sud-oest del terme arribar a tocar breument el terme municipal d'Espot.
Termes municipals limítrofs:
Descripció geogràfica El terme municipal d'Esterri d'Àneu té una extensió de 10,26 km², de manera que és el més petit de la comarca. A més, té una forma molt peculiar: una mena de vuit inclinat de dreta a esquerra, començant per dalt, amb dues meitats lligades per una estreta franja a la part central. La meitat inferior, a més, és una mena de falca entre els termes d'Alt Àneu i de la Guingueta d'Àneu que arriba a tocar el terme municipal d'Espot a l'extrem sud-occidental. La meitat superior també s'allargassa cap a migdia per una estreta llenca en forma de punxa que entra en el terme de la Guingueta d'Àneu.
El perímetre de l'antic terme El punt de partença d'aquesta descripció és el Cap de Calbar, cim de 1.889,3 metres d'altitud, lloc on es troben els termes municipals d'Esterri d'Àneu, la Guingueta d'Àneu (antic terme d'Unarre) i Alt Àneu (antic terme de Sorpe).
Límit amb l'antic municipi d'Unarre (ara, la Guingueta d'Àneu) Des del punt anterior, el termenal davalla cap a migdia per la carena de la muntanya esmentada, passant per la Collada de la Fenera (1.871,5 m. alt.), el Pic d'Escobedo (1.909,8) i el Serrat d'Escobedo, fins al cim del Faro (1.707,5), des d'on continua baixant per la carena, però ja en direcció al fons de la Vall d'Àneu. Hi arriba just al nord-oest del poble d'Escalarre, a la Coma, on va a trobar el Riu d'Unarre.
En aquell lloc el termenal gira en angle recte cap a ponent per tal de seguir el curs del riu, fins que aquest s'aboca en la Noguera Pallaresa. Quan hi arriba, torna a girar en angle recte, ara cap al sud, per deixar a llevant de la línia de terme els Plans, el Pla de Salito, el monestir romànic de Santa Maria d'Àneu i la Casa de Santa Maria. Segueix riu avall, fins que, a llevant de la Borda de Salito, en el lloc on la Noguera Pallaresa forma una illa allargassada de nord a sud, es trobaven els termes d'Esterri d'Àneu, Unarre i Jou.
Límit amb l'antic municipi de Jou (ara, la Guingueta d'Àneu) Des del punt anterior, la línia del terme, ara amb Jou, continuava cap al sud, allunyant-se progressivament del curs principal de la Noguera Pallaresa, fins a arribar a llevant del quilòmetre 157 de la carretera C-28, a la cua de l'embassament que forma en aquell lloc el riu, a prop i al nord de la Guingueta d'Àneu. És el punt més meridional d'aquest sector del terme; en aquest lloc el termenal pren la direcció nord-nord-oest, formant una línia divergent del darrer tram de termenal, i segueix el traçat de la carretera fins a ran, costat de ponent, de la Borda de Salito, on es decanta una mica més cap al nord-oest. Travessa els Camps de Salito, on fa un queixal cap a ponent, fins a assolir el Barranc de Rose, que segueix aigües amunt fins a la cota 1.383. Aquest tram corresponent al Barranc de Rose és el punt on el terme municipal d'Esterri d'Àneu forma una llenca molt estreta que connecta la meitat nord-est del terme amb la meitat sud-oest.
En arribar a aquella cota, el terme d'Esterri d'Àneu s'eixampla de sobte. El termenal amb Jou trenca cap a llevant per, al cap de quasi 400 metres tornar a emprendre cap al sud-oest, travessant la Palomera i el Bosc de Gargaredo, enfilant-se per una carena cap al Pic de Quartiules, de 2.226,1 metres d'altitud. En aquest lloc es troben els termes municipals d'Esterri d'Àneu, la Guingueta d'Àneu (antic terme de Jou), Espot i Alt Àneu (antic terme de Son).
Límit amb el terme municipal d'Espot Només en el punt que s'acaba d'esmentar es toquen els termes d'Espot i d'Esterri d'Àneu: el Pic de Quartiules.
Límit amb l'antic municipi de Son (ara, Alt Àneu) Des del Pic de Quartiules, el termenal canvia de direcció i emprèn cap al nord-nord-est, travessant el paratge de Gargaredo, fins a assolir el Bony de la Sovinera, de 1.845,5 metres d'altitud. Des d'aquest lloc, segueix la carena del Serrat de Marcolís fins a la cota 1.650; en aquell lloc, gira cap al sud-est per una essa invertida i tornar a girar cap al nord-est a tocar del ja esmentat Barranc de Rose. En aquest lloc comença el tram estret que connecta la meitat sud del terme amb la nord. Discorre el termenal paral·lel pel nord al barranc, a una distància que en el lloc més estret arriba a ser d'uns 30 metres, fins que arriba just a migdia de la Borda de Tomàs, en el lloc on per damunt passa la línia d'alta tensió.
Aleshores, el termenal torç cap al nord-nord-oest, pel vessant de la costa damunt de la qual hi ha el poble de Son, travessant els paratges dels Morellons i de Marxets. Travessa la Riera del Tinter i arriba al sud-oest de la urbanització d'Esterri d'Àneu dels Xalets. En aquest lloc es trobaven els termes municipals d'Esterri d'Àneu, Son i València d'Àneu.
Límit amb l'antic municipi de València d'Àneu (ara, Alt Àneu) D'aquell lloc, el termenal entre València d'Àneu (ara, Alt Àneu) i Esterri d'Àneu gira cap al nord, deixant els Xalets a llevant i, tot seguit, la Colònia també a llevant, tots dos nuclis de població pertanyents a la vila que fa de cap de la Vall d'Àneu. Just al nord-oest de la Colònia, el termenal fa un arc cap al nord-est vorejant la urbanització, i continua cap a l'est-nord-est fins a atènyer la carretera C-28, travessar-la pel punt quilomètric 66,5, i continuar recte fins a l'extrem sud-est de la serreta que allotja el Castell de València d'Àneu, que queda al nord-oest. Quan arriba a l'extrem de la serreta, hi fa el tomb i gira cap al nord-oest, sense baixar cap a la Noguera Pallaresa, discorrent el darrer tros de forma paral·lela pel costat de ponent de la carretera C-147, en direcció a Isil.
El termenal assoleix la Noguera Pallaresa just a llevant de València d'Àneu, i la segueix aigües amunt fins que el Barranc de Portaran aflueix en la Noguera Pallaresa. En aquest mesclant d'aigües es troba el termenal entre Esterri d'Àneu i Alt Àneu, i, abans, el triterme entre Sorpe, Esterri d'Àneu i València d'Àneu.
Límit amb l'antic municipi de Sorpe (ara, Alt Àneu) Des del mesclant d'aigua de la Noguera Pallaresa amb el Barranc de Portaran, el termenal segueix cap a llevant aigües amunt d'aquest barranc, fins que rep l'afluència del Barranc de la Cometa, el qual segueix aigües amunt uns 400 metres. En aquell punt se'n separa, i seguint una carena, sempre cap a llevant, puja fins al Cap de Calbar, de 1.889,3 metres d'altitud, on ha començat la descripció dels límits d'Esterri d'Àneu.
Les entitats de població: la vila d'Esterri d'Àneu Esterri d'Àneu conté una única entitat de població: la vila que dona nom al terme. Tanmateix, en els darrers anys del i primers del , han crescut alguns barris amb una certa personalitat pròpia a l'entorn de la vila. De fet, ja n'existia un: les Casetes, a migdia de la conurbació, fruit de la industrialització hidroelèctric de la primera meitat del ; s'hi han afegit modernament dos sectors residencials: la Colònia i els Xalets, al nord-oest de la població. En el cas del primer, ran mateix del termenal municipal.
Les cases del pobleMontaña 2004.
Casa Agneta Casa Agustineta Casa Aleix Casa Alfonso Casa Andorrà Casa Andreu Casa Anton Casa Aurós Casa Auset Casa Auson-Bonabé Casa Balbino Casa Barbaran Casa Barber de la Placeta Bardina Casa Bardó Casa Barrina Casa Bartalot Casa Bartomeu Casa Baster Casa Basteret Casa Batanaire Casa Batlle Casa Berro Casa Beso Casa Besolí Casa Bigarret Casa Blanquina Casa Bonic Casa Bordó Casa Bordoll Casa Botonaire Casa Bringueret Casa Bujolà Casa Cabiró Casa Cadiraire Casa Campi Casa Canaleres
Casa Carinyo Casa Carme Casa Carrera Casa Casovall Casa Camalluent Casa Catarro Casa Cinto Casa Cisco de Sanci Casa Ciprià de Massano Casa Claror Casa Clemència Casa Coier Casa Corbera Casa Costa Casa Escolà del Camp Casa Escultonet Casa Escultor Casa Espardenyer Casa Esquerrer La Farmàcia Casa Ferdinand Casa Fideuer Casa Florentina Casa Foro Casa Fusteret Casa Gallard Casa Gallimó Casa Gallimó vella Casa Galo Casa Garraver Casa Gasia Casa Gavàs Casa la Gavasa Casa Grec
Casa Gregori Casa Golet Casa Gonoi Casa Gorró Casa Gustí Casa Gustinet Casa Habitant Casa Isona Casa Ita Casa Jaques Casa Joan Blau Casa Joan Blau del Camp Casa Joan Blau de la Placeta Casa Joquim Casa Justenc Casa Linatge Casa Llop Casa Llorençà Casa Lluet Casa Magí de Riart Casa Maixant Casa Manela Casa Marçal Casa Marcelenc Casa la Mari Casa Maria de Batalla Casa Mariano Casa Marxant (I) Casa Marxant (II) Casa Massano Casa Mata Casa Meleta Casa Mençó Casa Menescal Casa Miquelet
Casa Miqueu Casa Mir Casa Moleres Casa Moliner Casa Montoliu Casa Moreig Casa Morelló Casa Mossèn Joan Casa Nadal Casa Nallo