La hora de los hornos és una pel·lícula documental argentina realitzada l'any 1968 pels cineastes Fernando «Pino» Solanas i Octavio Getino, integrants llavors del Grupo de Cine de Liberación.
Aquest film està dividit en tres parts: «Neocolonialisme i violència», «Acte per a l'alliberament» (dividit al seu torn en dos grans moments «Crònica del peronisme (1945-1955)» i «Crònica de la resistència (1955-1966)»), i «Violència i alliberament». El narrador és el locutor i actor Edgardo Suárez. La hora de los hornos documenta les conseqüències de colonialisme a l'Amèrica Llatina prenen com a mostra Argentina: repressió militar, explotació econòmica i alienació cultural, oferint a la vegada recursos discursius vigents per a combatre l'imperialisme.Como se hizo "La hora de los hornos" (Fernando Martínez Peña, Argentina 2007)
La pel·lícula va aconseguir el lloc 22 en una enquesta de les 100 millors pel·lícules del cinema argentí duta a terme pel Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken l'any 2000. En una nova versió de l'enquesta organitzada el 2022 per les revistes especialitzades La vida útil, Taipei i La tierra quema, presentada al Festival Internacional de Cinema de Mar del Plata, la pel·lícula va aconseguir el lloc 6è.
Premis Mostra internazionale del cinema nuovo, Pesaro, Itàlia, 1968: Gran Premi de la Crítica. Festival internacional de Mannheim, RFA, 1968: Premi del Públic, Premi FIPRESCI, Cinemes d'Art i Assaig, Premi Ecumènic. British Film Institute, 1974: Millor film estranger. Escollida per la Crítica de Los Angeles entre els deu millors films dels anys 70. Festival de Mèrida, Veneçuela, 1968: Premi al millor film. Setmana de la crítica del Festival de Canes 1969.
Referències
Categoria:Pel·lícules de l'Argentina del 1968 Categoria:Pel·lícules històriques de l'Argentina Categoria:Documentals en castellà Categoria:Pel·lícules bèl·liques Categoria:Pel·lícules sobre la pobresa