miniatura|La verge vestal Túccia. Giovanni Battista Moroni Túccia (Tuccia o Tuzia), va ser una vestal romana que, segons Titus Livi, va ser exonerada, el 230 aC, de faltar al vot de virginitat. Livi, Valeri Màxim«Eodem auxilii genere Tucciae virginis Vestalis incesti criminis reae castitas infamiae nube obscurata emersit. i Dionís d'Halicarnàs ho expliquen. miniatura|Quentin Metsys el Jove, Retrat d'Isabel I amb el garbell de Túccia
El fet Acusada injustament d'haver violat el vot de castedat -un delicte qualificat d'incest, per tal com les vestals eren considerades filles de Roma, i castigat amb la pena màxima: ser enterrada viva-, Túccia va negar haver comés els greus càrrecs que se li imputaven i, llavors, el pontífex màxim va dictar que, per demostrar la seua innocència, havia d'omplir un sedàs amb aigua del Tíber i dur-la al temple de Vesta. Túccia va superar la prova, diuen que ajudada per la dea, i fou declarada innocent.
Túccia apareix sovint en obres literàries i figuratives. Entre els nombrosos artistes que l'han representada hi ha: Domenico Corvi, Polidoro de Caravaggio, Giovanni Battista Moroni, Antonio Corradini, Andrea Mantegna, Andrea Casali i Carlo Maratta.
Simbologia Per a Francesco Petrarca, Túccia era el símbol de la pudicícia.
Per a Cesare Ripa, Túccia era la representació de la castedat.
Referències
Categoria:Personatges de la mitologia romana Categoria:Vestals