Eliza Haywood (Shropshire, c. 1693 - Londres, 25 de febrer de 1756), nascuda Elizabeth Fowler, va ser una escriptora, actriu i editora de premsa anglesa. Descrita com a «prolífica fins i tot pels estàndards d'una època prolífica», va escriure i va publicar més de setanta obres, abastant ficció, drama, traduccions, poesia, literatura i publicacions periòdiques a diaris. Eliza Haywood és una figura important del , reconeguda com una de les fundadores de la novel·la en anglès al segle XVIII. És especialment famosa per la seva novel·la Love in Excess (1719-20).
Els primers anys d'Eliza Haywood són una mena de misteri per als estudiosos. La data exacta del seu naixement es desconeix per la manca de registres. Encara que els estudiosos creuen que probablement va néixer a prop de Shropshire o Londres, a Anglaterra, el 1693. Aquesta data de naixement s'extrapola d'una combinació de la data de la seva mort i l'edat declarada en el moment. No es coneixen tampoc les connexions familiars de Haywood, la seva educació i la posició social. Alguns estudiosos han especulat que està relacionada amb Sir Richard Fowler d'Harnage Grange, que tenia una germana menor anomenada Elizabeth, uns altres afirmen que Haywood era probablement de Londres, Anglaterra, ja que diverses Elizabeth van néixer a les famílies de Fowler el 1693 a la ciutat, però no hi ha evidències de cap d'aquestes possibilitats. La primera entrada als registres públics on apareix és a Dublín el 1715, on figura com a «Mrs. Haywood» i realitza l'adaptació de Thomas Shadwell de l'obra de Shakespeare Timon d'Atenes al Smock Alley Theatre. S'identifica ella mateixa com a «vídua», mentre que figurava com a «senyora» Haywood en els registres públics, Probablement, Haywood va destruir la informació biogràfica sobre ella, per tal d'evitar les falsedats de què havia estat objecte; i la informació es va destruir, però les falsedats no es van evitar.
Escriptora miniatura|Eliza Haywood Gairebé tota la seva obra inclou una reflexió, d'una manera o altra, entorn de les condicions socials de dones i homes al segle XVIII i aporta consideracions progressistes sobre el gènere i la raça. La carrera d'escriptora d'Eliza Haywood va començar el 1719 amb el primer lliurament de Love in Excess i va acabar el 1756, l'any en què va morir, amb els llibres de conductaThe Wife i The Husband, i la revista quinzenal The Young Lady. Va escriure en gairebé tots els gèneres, i moltes de les seves obres van ser publicades anònimament. La seva novel·la breu més coneguda és Fantomina, publicada el 1725, protagonitzada per una dona que assumeix els papers de prostituta, criada, vídua i dama, per seduir repetidament un home anomenat Beauplaisir. D'aquesta manera «no només satisfà les seves pròpies inclinacions sexuals, sinó que creu amb suficiència que 'mentre ell pensa enganyar-me, [ell] és l'única persona enganyada'».
Avui en dia, Eliza Haywood és considerada «l'autora professional més important de la primera meitat del segle XVIII», incansable i prolífica en els seus esforços com a escriptora, poetessa, dramaturga, redactora i editora de publicacions periòdiques. A principis de la dècada de 1720, «Mrs Haywood» dominava el mercat de la novel·la a Londres. Eliza Haywood va escriure des d'un punt de vista explícitament femení, i, després de dècades d'oblit, les dones actuals recuperen la seva obra per oferir-la al públic modern.
Grup «The Hillarians» L'associació d'Eliza Haywood amb Aaron Hill i el cercle literari conegut com «The Hillarians» sembla haver seguit un patró similar quan Haywood va aconseguir fama. Els Hillarians eren escriptors i artistes «compromesos amb un programa progressiu per millorar la cortesia» i les dinàmiques de gènere a través de la literatura i la poesia. El grup incloïa Richard Savage, Aaron Hill, Martha Fowke i, per un temps, Eliza Haywood. El grup compartia poemes i va formar un cercle social de ments similars. Es diu que Haywood admirava molt Hill, el qual, encara que no era un mecenes, sembla que promovia artistes joves i prometedors. Potser fins i tot va ser una mena de mentor els primers anys de la seva carrera.
Editora de premsa sense marc|382x382px Mentre escrivia novel·les populars, Eliza Haywood també va treballar en publicacions periòdiques, assajos i manuals sobre comportament social. The Female Spectator (24 números, entre els anys 1745 i 1746), una publicació mensual, va ser escrita en resposta a la revista coetània The Spectator, de Joseph Addison i Richard Steele. A The Female Spectator, Haywood va escriure amb quatre pseudònims (Mira, Euphrosine, Widow of Quality i The Female Spectator) i va prendre posicions sobre temes com el matrimoni, els fills, la lectura, l'educació i la conducta. Va ser la primera revista escrita per a dones per una dona i possiblement una de les seves contribucions més significatives a l'escriptura femenina. Així doncs, Eliza Haywood no feia el mateix que el seu contemporani John Dunton, que havia publicat el Ladies' Mercury com una revista per a dones però que era escrita i editada per homes.Penn, Sara. "'The Female Spectator: The First Periodical By and For Women." The Women's Print History Project, 25 February 2021.
El 1746 va iniciar una altra revista, The Parrot, un setmanari d'assaigs que incloïa una secció de notícies titulada «Compendium of the Times». Aquest lloro [the parrot] informa els lectors, gairebé sempre masculins, que ell és una criatura esclavitzada, que prové de les Índies Orientals i ha passat per tot Europa. Des de la seva gàbia aristocràtica londinenca, pot comentar els defectes de la societat anglesa. Per declaracions polítiques sobre Carles Eduard Stuart fetes en aquesta revista, Haywood va ser interrogada pel govern, just després de l'aixecament jacobita de 1745.
Sobre la vida personal Els estudiosos han especulat que Haywood va tenir una aventura i fins i tot un fill amb Richard Savage en la dècada de 1720, a més d'una relació oberta de vint anys amb William Hatchett; i se sospitava que ell era el pare del seu segon fill. Tanmateix, crítics posteriors han qüestionat aquestes especulacions per estar massa influenciades per la famosa il·lustració d'Alexander Pope sobre ella a The Dunciad i poc basada en fets concrets (Pope va descriure Haywood com una figura grotesca amb dos «nadons de l'amor» al seu costat, un d'un poeta i l'altre d'un llibreter). Altres relats de l'època suggereixen que els seus «amics» van rebutjar l'escandalosa descripció d'ella que en va fer Pope; afirmaven que havia estat abandonada pel seu marit i havia criat sola els seus fills. De fet, tot i la creença popular que ocasionalment havia estat una dona de mala reputació, Haywood sembla no tenir cap escàndol particular vinculat al seu nom. Es creu que l'amistat de Haywood amb Richard Savage va començar al voltant de 1719, just després de la publicació anònima de la primera part de la seva primera novel·la, Love in excess. Tots dos sembla que van estar molt units en aquests primers anys, compartint cercles literaris i teatrals, fins i tot el mateix editor, William Chetwood. El setembre de 1725, però, Savage i Haywood s'havien distanciat.
William Hatchett va ser un company i col·laborador. Probablement tots dos es van conèixer al voltant de 1728 o 1729, i els crítics recents els han promocionat com a parella o amants, malgrat que aquesta condició ha estat qüestionada. Va ser intèrpret, dramaturg, panfleter i traductor que va compartir carrera escènica amb Haywood, i van col·laborar en una adaptació de The Tragedy of Tragedies d'Henry Fielding (amb qui també va col·laborar) i una òpera, The Opera of Operas; or, Tom Thumb the Great (1733). També poder van col·laborar en una traducció de Crébillon fils' Le Sopha el 1742. Hatchett fins i tot ha estat considerat el pare del segon fill d'Haywood (basant-se en la referència de Pope). No hi ha proves clares que donin suport a aquest fet o a l'existència d'una parella de fet.
Referències
Bibliografia Backscheider, Paula R. "Eliza Haywood." In Matthew, H.C.G. and Brian Harrison, eds. Oxford Dictionary of National Biography. Vol. 26, 97–100. London: OUP, 2004. Bowers, Toni. "Sex, Lies, and Invisibility: Amatory Fiction from Behn to Haywood", a The Columbia History of the British Novel John J. Richetti, Ed. Nova York: Columbia University Press, 1994: 50–72. Schofield, Mary Anne. Eliza Haywood. Boston: Twayne Publishers, 1985. Spacks, Patricia Meyer. aSelections from The Female Spectator: Eliza Haywood. Nova York: Oxford University Press, 1999. ix–xxi. Spedding, Patrick. A Bibliography of Eliza Haywood. London: Pickering and Chatto, 2004. Stuart, Shea. "Subversive Didacticism in Eliza Haywood's Betsy Thoughtless." Studies in English Literature 1500–1900. 42.3 (2002): 559–575.
Categoria:Escriptors anglesos del segle XVIII Categoria:Assagistes anglesos Categoria:Assagistes del segle XVIII Categoria:Dramaturgs anglesos Categoria:Actors anglesos Categoria:Editors de premsa Categoria:Persones de Shropshire Categoria:Nascuts el 1693 Categoria:Morts a London (Ontario) Categoria:Morts el 1756 Categoria:Escriptors anglesos nascuts al segle XVII Categoria:Dramaturgs del segle XVII Categoria:Dramaturgs del segle XVIII Categoria:Editors anglesos Categoria:Escriptors morts al segle XVIII