L'Operació de les Nacions Unides per al Restabliment de la Confiança a Croàcia (UNCRO) va ser una missió multinacional de manteniment de la pau desplegada a Croàcia entre març 1995 i gener de 1996. La missió va ser creada amb l'aprovació de la resolució 981 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides del 31 de març de 1995.Resolució 981 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. 31 de març de 1995. S/RES/985(1995)
La UNCRO va reemplaçar a la Força de Protecció de les Nacions Unides en territori croat. Els objectius establerts pel mandat inicial van incloure: exercir les funcions establertes pels acords d'alto-el-foc del 29 de març de 1994; cooperar en l'aplicació de l'acord econòmic; ajudar en l'aplicació de les resolucions del Consell de Seguretat; la supervisió de l'encreuament de personal, armes i equipaments a les fronteres de Croàcia amb Bòsnia i Hercegovina i Iugoslàvia; ajudar a prestar ajuda humanitària a Bòsnia i Hercegovina a través de territori croat; i supervisar la desmilitarització de la península de Prevlaka.
El Consell de Seguretat va considerar que era necessària la creació de l'ONURC per ajudar a crear la situació política idònia que conduís a la integració territorial de Croàcia en el context regional després de la seva Guerra d'Independència.
La seu de l'ONURC es va establir a Zagreb. El contingent de la missió el novembre de 1995 era de 6581 soldats, 194 observadors militars i 296 policies; complementats per personal civil de les Nacions Unides d'origen local i internacional. Les forces militars van estar desplegades a Eslavònia Occidental (sota control serbi), Krajina i a Eslavònia Oriental. Va haver-hi a més observadors militars desplegats en la península de Prevlaka que van ser reemplaçats posteriorment per efectius de la Missió d'Observadors de les Nacions Unides a Prevlaka. En els mesos que va durar l'operació va haver-hi 16 baixes militars.
Antecedents
En 1990, després de la derrota electoral del règim comunista a Croàcia, les tensions ètniques van empitjorar. Després de les eleccions, l'Exèrcit Popular Iugoslau (Jugoslovenska narodna armija, JNA) va confiscar les armes de les Forces de Defensa Territorial (Teritorijalna obrana, TO) per minimitzar qualsevol resistència. El 17 d'agost de 1990, les tensions van augmentar amb una revolta oberta dels serbis de Croàcia, centrats en les zones predominantment sèrbies del rerepaís de Dalmàcia al voltant de Knin, i parts de les regions Lika, Kordun, Banovina i Croàcia oriental. La República Sèrbia de Krajina (RSK), més tard establerta en aquestes zones, va declarar la seva intenció d'integrar-se amb Sèrbia i va ser vist pel Govern de Croàcia com una regió secessionista. El JNA va impedir la intervenció de la policia croata. Pel març de 1991 el conflicte havia escalat en la guerra de la independència croata. Al juny Croàcia va declarar la independència quan es va desintegrar Iugoslàvia, però l'aplicació de la decisió es va ajornar fins al 8 d'octubre per una moratòria de tres mesos. Va començar una campanya de neteja ètnica a la RSK; la majoria dels no serbis van ser expulsats a principis de 1993.
A mesura que el JNA donava suport cada vegada més a la RSK, la policia croata no podia fer front a la situació. El maig de 1991, es va formar la Guàrdia Nacional Croata (Zbor narodne garde, ZNG) amb l'exèrcit a Croàcia i fou reanomenada Exèrcit Croat (Hrvatska vojska, HV) en novembre. Des de setembre de 1991 es van produir els combats més ferotges de la guerra, culminant a la batalla de les Casernes, el setge de Dubrovnik, i la batalla de Vukovar. En gener de 1992 es va signar un acord d'alto el foc L'acord per implementar el pla Vance entre representants de Croàcia, el JNA i l'ONU, i va aturar la lluita. El Pla Vance va ser dissenyat per aturar les hostilitats a Croàcia i permetre les negociacions neutralitzant qualsevol influència causada per la lluita, però no va oferir cap solució política prèvia. El pla va implicar el desplegament de la Força de Protecció de les Nacions Unides (UNPROFOR) de 10.000 persones a les principals àrees de conflicte conegudes com a "Àrees Protegides de les Nacions Unides" (UNPA). UNPROFOR va ser l'encarregada de crear una memòria intermèdia entre els bel·ligerants, desarmant elements serbocroats de la TO, supervisant la retirada del JNA i l'HV de les UNPA i el retorn dels refugiats a la zona. La Resolució 743 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides de 21 de febrer de 1992 va descriure el fonament jurídic de la missió de les Nacions Unides que havia estat sol·licitada i acordada al novembre de 1991, i no va fer cap referència explícita als Capítols VI o VII. Només una referència al Capítol VII hauria permès a la força de manteniment de la pau imposar el seu mandat independentment del nivell de cooperació dels bel·ligerants.
A causa de problemes organitzatius i incompliments de l'acord d'alto el foc, la UNPROFOR no va començar a implementar-se fins al 8 de març i va trigar dos mesos a implementar-se completament a les UNPA. Tot i que la UNPROFOR havia disposat la major part de les armes pesants de l'Exèrcit de la República Sèrbia de Krajina (ARSK) en un magatzem controlat conjuntament per l'ONU i la RSK abans de gener de 1993, la força no va poder complir totes les disposicions del pla Vance, inclòs el desarmament de l'ARSK, el retorn dels refugiats, la restauració de l'autoritat civil i l'establiment d'una policia ètnicament integrada. Tampoc va poder eliminar les forces de l'ARSK de les zones fora de les UNPA designades que estaven sota el control de l'ARSK en el moment en què es va signar l'alto el foc. Se suposava que a aquestes àrees, més tard conegudes com a "zones de color rosa", s'hi restauraria el control croat des del principi. La manca d'implementar aquest aspecte del pla Vance va fer que les zones roses constituïssin una font important de contenció entre Croàcia i la RSK. En 1993, preocupada perquè la situació sobre el terreny podria arribar a ser permanent, Croàcia va llançar diverses ofensives militars a petita escala contra la RSK per assolir objectius locals significatius i atreure l'atenció internacional. Com a resposta, l'ARSK va recuperar les seves armes dels llocs d'emmagatzematge controlats per l'ONU/RSK, i va revertir l'únic èxit de la UNPROFOR a Croàcia.
Transició d'UNPROFOR a UNCRO El mandat de la UNPROFOR es va estendre diverses vegades, en increments de fins a sis mesos, amb el consentiment del govern de Croàcia. Això va canviar a principis de 1995, quan el president croat Franjo Tuđman va escriure al Secretari General de les Nacions Unides informant-li que Croàcia no acceptaria noves ampliacions de la missió un cop que acabés el 31 de març i demanant que la UNPROFOR sortís de Croàcia a final de juny. En aquella època, es va establir la pràctica de l'ONU de demanar el consentiment del país on es desplegava el manteniment de la pau, i la carta exigia efectivament que UNPROFOR es retirés completament de Croàcia. Aquesta acció també requeriria l'abolició de les UNPA, que havien estat identificades com a parts integrals de Croàcia per la Resolució 815 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides de 30 de març de 1993. Dos dies més tard, el secretari general va informar al Consell de Seguretat de les Nacions Unides (UNSC) que la UNPROFOR no podria implementar elements importants del pla Vance, imposar un alto el foc o protegir els seus propis vehicles contra els segrestos a les UNPAs.
El 31 de gener l'ambaixador dels Estats Units Peter Galbraith va intentar infructuosament persuadir l'ajudant de Tuđman Hrvoje Šarinić a acceptar una altra extensió del mandat de la UNPROFOR, explicant que el conflicte augmentaria inevitablement un cop que la força de l'ONU es retirés. Aquest rebuig va ser seguit per dures respostes diplomàtiques franceses i britàniques demanant a l'ONU que ignorés la decisió de Croàcia, el que va provocar que Tuđman descartés qualsevol extensió del mandat. El Secretari d'Estat Adjunt per a Afers Europeus i Euroasiàtics, Richard Holbrooke, es va trobar amb Tuđman i li va suggerir que si UNPROFOR estigués autoritzada a romandre, Croàcia podria comptar amb la integració a la Unió Europea i a l'OTAN. Com a sortida a la fila diplomàtica, Holbrooke va proposar que la UNPROFOR fos reemplaçada per una nova missió utilitzant el mateix personal i estructura organitzativa. Seguint l'acord croat, el Consell va adoptar la Resolució 981 que establia l'Operació de Restauració de Confiança de les Nacions Unides a Croàcia (UNCRO), que substituïa a la UNPROFOR al país. El nou nom de la missió va ser creat pel subsecretari general de les Nacions Unides, Shashi Tharoor.
Missió Mandat i funcions La missió de la UNCRO es va establir en el capítol VII de la Carta de les Nacions Unides. Inicialment estava previst que finalitzés el 30 de novembre de 1995, i el seu mandat era donar suport a la implementació d'un alto el foc acordat per Croàcia i la RSK el 29 de març de 1994, així com un acord de cooperació econòmica realitzat el 2 de desembre de 1994. Les primeres àrees de control implicades entre les posicions avançades de HV i ARSK, verificant que determinats tipus d'armes pesants eren almenys 10 o 20 km lluny de les posicions militars avançades o posades a l'emmagatzematge, manteniment de punts de control, presidint comissions mixtes i rendiment de les funcions d'enllaç. Les funcions econòmiques eren donar suport a la negociació i la implementació de més arranjaments econòmics i facilitar i donar suport a activitats encaminades a obrir rutes de transport i xarxes de subministrament d'energia i aigua.
També es va encomanar a l'UNCRO el lliurament de l'ajuda humanitària i el control, el seguiment i informar de qualsevol transport de personal militar, subministraments, equipament o armes a través dels punts de control fronterers amb personal de la UNCRO entre les parts de Croàcia controlades per RSK i Bòsnia i Hercegovina o de la República Federal de Iugoslàvia de l'altra. Hi havia 25 punts de control fronterers controlats per la UNCRO. El mandat també va dirigir l'UNCRO a controlar la desmilitarització de la Península de Prevlaka a l'entrada de la badia de Kotor, d'acord amb la Resolució 779. El desplegament de l'UNCRO va ser formalment aprovada pel Consell el 28 d'abril. La missió es va reduir a juny a 8.750 tropes de la força més gran de la UNPROFOR al país.
L'UNCRO va ser criticada per diverses raons. L'informe del Secretari General al Consell va descriure els fracassos de la UNPROFOR, però la nova missió no els va tractar. No hi havia prou tropes, havien estat reduïdes dels nivells de la UNPROFOR pel nou mandat de missió, i els recursos humans i materials eren inadequats per dur a terme les tasques de la missió. Com a resultat, el compliment del mandat de la missió era gairebé impossible. Mentre fonts croates van dir que el nom de la missió era l'única diferència real de la UNPROFOR, les autoritats de la RSK no estaven satisfetes amb la missió de la UNCRO. Concretament, la RSK es va oposar al desplegament de tropes de la UNCRO a les fronteres internacionals i al nom de la missió. Al contrari, els croats es van mostrar satisfets amb l'acrònim de la missió semblava ser una abreviatura de Croàcia. En resposta, les tropes txeques de la UNCRO van utilitzar plaques de vehicles amb les sigles de la nova missió quan operaven en territoris controlats per HV i plaques de la UNPROFOR a les zones controlads per l'ARSK per motius de seguretat.
+Resolucions del Consell sobre l'UNCRO Resolució Data Notes981 31 març 1995 Establiment de l'UNCRO990 28 abril 1995 Desplegament de l'UNCRO994 17 maig 1995 Implementació de l'UNCRO després de l'Operació Flaix1025 30 novembre 1995 Terminació d'UNCRO
Ordre de batalla