va ser un matemàtic italià, professor de la universitat de Bolonya i un dels més prominents fundadors de l'anàlisi funcional.
Vida i obra El seu pare, comerciant d'origen jueu, era ferm partidari de l'annexió de Trieste, que aleshores pertanyia a l'Imperi Austríac, al nou nat Regne d'Itàlia (1861–1946) i, per aquesta desavinença amb les autoritats polítiques, es va exiliar a Marsella, lloc on Pincherle va fer els seus estudis secundaris al Lycée Impériale (actualment Lycée Thiers). El 1869, va deixar la casa familiar per a anar a estudiar a l'Escola Normal Superior de Pisa, en la qual va ser deixeble d'Enrico Betti i d'Ulisse Dini. L'any 1874 es va graduar i va obtenir l'habilitació docent, essent destinat a un institut de secundària de Pavia, on va prendre contacte amb els professors de la universitat de Pavia Felice Casorati i Eugenio Beltrami, els quals el van influenciar notablement.
El curs 1877-1878 va prendre un any sabàtic per anar a ampliar estudis a la universitat de Berlín amb els professors Weierstrass, Kronecker i Kummer. Un cop retornat, el 1880 va ser nomenat professor d'anàlisi i geometria de la universitat de Palerm, però sense acabar el curs va ser transferit a la universitat de Bolonya en la qual va romandre fins que es va retirar el 1928.
Pincherle va escriure diversos tractats i llibres de text de geometria, àlgebra i anàlisi real i complexa. El seu llibre més important es titula Le Operazione Distributive e loro Applicazioni all'Analisi (1901). Se'l considera un dels fundadors de l'anàlisi funcional.
El 1922, en fundar-se l'Unione Matematica Italiana, en va ser nomenat el seu primer president, càrrec que va exercir fins al 1931. En el Congrés Internacional de Matemàtics de 1924 a Toronto va ser escollit president de la Unió Matemàtica Internacional, càrrec al que va renunciar en el Congrés Internacional de Matemàtics de 1928, qua va organitzar ell mateix a Bolonya, en el qual va aconseguir la participació dels matemàtics alemanys que fins aleshores havien tingut vedada la seva assistència des de la Primera Guerra Mundial.
Malgrat ser jueu, va tenir una actitud força complaent amb les autoritats feixistes, arribant a ser un dels signants del Manifesto Gentile, el manifest dels intel·lectuals feixistes recolzant Mussolini i les seves polítiques. Va morir a Bolonya el 1936, abans que es decretessin les lleis de puresa racial i, per tant, no va ser objecte de les persecucions antisemites del govern, com si ho va ser el seu fill Maurizio, un notable pediatra, que es va haver d'exiliar d'Itàlia durant uns anys.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Matemàtics italians Categoria:Persones de Trieste Categoria:Alumnes de la Universitat Frederic Guillem de Berlín Categoria:Alumnes de l'Escola Normal Superior de Pisa Categoria:Morts a Bolonya Categoria:Professors de la Universitat de Bolonya Categoria:Professors de la Universitat de Pavia Categoria:Professors de la Universitat de Palerm Categoria:Morts el 1936 Categoria:Alumnes del Lycée Thiers Categoria:Matemàtics nascuts al segle XIX Categoria:Matemàtics morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1853