La Geuzenpenning (Medalla del Captaires) és un premi holandès concedit a persones o organitzacions que han lluitat per la democràcia i contra la dictadura, el racisme i la discriminació. Ha estat guardonada anualment des de 1987 a la ciutat de Vlaardingen.Geuzenpenning Foundation al web de la Fundació
El Geuzenpenning és una iniciativa de la Fundació Resistència Geuzen 1940-1945. L'organització pren el seu nom del grup de resistència anomenat "Geuzen" que va estar actiu durant la Segona Guerra Mundial al voltant de Vlaardingen, Maassluis i Rotterdam. El grup de resistència, al seu torn, va prendre el seu nom dels Geuzen, una col·lecció de grups armats que van lluitar contra l'ocupació espanyola dels Països Baixos al , durant la Revolta holandesa. Quinze geuzen de la Segona Guerra Mundial van ser executats per les tropes d'ocupació alemanyes a la plana de Waaldorp el 13 de març de 1941, juntament amb tres líders de la vaga de febrer d'Amsterdam. Després de la guerra, els membres supervivents del grup van començar les bases per honrar la memòria dels seus camarades caiguts i els ideals Geuzen, promoure i mantenir la democràcia als Països Baixos i augmentar la consciència global de totes les formes de dictadura, discriminació i racisme.
Guardonats La Geuzenpenning ha estat entregada a:Llista de premiats al web de la Fundació 1987 – Amnistia Internacional, capítol neerlandès 1988 – Reina Guillemina I dels Països Baixos (pòstument) 1989 – Fundació Febrer 1941 1990 – Richard von Weizsäcker, president d'Alemanya Occidental 1991 – Bernard IJzerdraat, lluitador de la resistència (pòstumament) i László Tőkés, pastor protestant i rebel hongarès de romania 1992 – Fundació Anne Frank 1993 – Max van der Stoel, inspector de l'ONU a l'Iraq i Alt Comissionat per a les Minories Nacionals a Europa 1994 – Metges Sense Fronteres, capítol neerlandès 1995 – Václav Havel, president de la República Txeca 1996 – Harry Wu, dissident xinès 1997 – Asociación Madres de Plaza de Mayo 1998 – Vera Chirwa (Malawi, Africa), Noel Pearson (Austràlia), Muchtar Pakpahan (Indonèsia), Rosalina Tuyuc (Guatemala) i Serguei Kovalev (Rússiae) 1999 – Associació dels Drets Humans (Turquia). 2000 – Nataša Kandić (Sèrbia) i Veton Surroi (Albània/Kosovo), activistes dels drets humans. 2001 – Centre Europeu pels Drets dels Roms i l'Organització Sinti Neerlandesa 2002 – Asma Jahangir, advocada i defensora dels drets de els dones pakistanesa 2003 – Defence for Children International 2004 – Íngrid Betancourt, política colombiana 2005 – Richard Gere en nom de la Campanya Internacional pel Tibet, organització de defensa de la democràcia i els drets humans al Tibet 2006 – Haitham Maleh, activista pels drets humans sirià 2007 – Human Rights Watch 2008 – Martti Ahtisaari, antic president de Finlàndia i mitjancer en conflictes internacionals 2009 – Al Haq i B'Tselem, organitzacions pels drets humans palestina i israeliana respectivament. 2010 – Betty Oyella Bigombe, presidenta de la Fundació Arcadia 2011 – Sima Samar, activista afganesa dels drets humans, i les Forces Armades dels Països Baixos 2012 – Gregori Xvedov, periodista i activista dels drets humans rus. 2013 - Radhia Nasraoui, advocada i defensora dels drets humans tunisiana 2014 - Thomas Hammarberg, activista de drets humans suec. 2015 - Free Press Unlimited https://www.freepressunlimited.org/en/news/geuzenpenning-award-for-free-press-unlimited 2016 – Migrant Offshore Aid Station 2017 - Alice Nkom i Michel Togué, advocats camerunesos, defensors dels drets del col·lectiu LGBT a Camerun. 2018 - Girls Not Brides: The Global Partnership to End Child Marriage.Geuzenpenning 2018 naar Girls Not Brides www.vlaardingen24 12 januari 2018
Referències
Categoria:Premis de drets humans Categoria:Cultura dels Països Baixos