miniatura|Representació artística de Sant Pau escrivint les Epístoles, (Blaffer Fundació Col·lecció, Houston, Texes). La majoria dels estudiosos creuen que Pau realment dictava les seves cartes a un secretari, com l'anomenat Terci, que apareix a Romans 16:22. La relació entre Sant Pau Apòstol i el judaisme del Segon Temple continua essent objecte de molta investigació acadèmica, atès que hom pensa que Pau de Tars tingué un paper important en la relació entre el cristianisme i el judaisme en el seu conjunt. La influència de Sant Pau en el pensament cristià es diu que és més important que qualsevol altre autor del Nou Testament.Oxford Dictionary of the Christian Church ed. F.L. Lucas (Oxford) entry on Paul.
Alguns estudiosos veuen Sant Pau completament en la línia amb el judaisme del segle I (un fariseu i alumne de Gamaliel el Vell o formant part del judaisme hel·lenístic),James Orr (ed., 1915). The International standard Bible encyclopaedia. Vol. 4. p. 2276. d'altres el veuen com a oposició a aquest (com els passatges paulins que donen suport a l'antinomisme i al marcionisme), mentre que la majoria el veuen com en algun punt entre aquests dos extrems, oposat a les «lleis rituals» (vegeu per exemple la controvèrsia de la circumcisió al cristianisme primitiu), però totalment d'acord en la «llei divina». Aquests punts de vista de Pau de Tars van en paral·lel a les opinions cristianes de l'Antic Pacte.
El rerefons jueu miniatura|La geografia de la conca del Mediterrani rellevant per a la vida de Pau al , que s'estén des de Jerusalem a la part inferior dreta fins a Roma a la part superior esquerra. El Llibre dels Fets conté una narració dels viatges de Pau i dels seus actes, els seus conflictes amb els grecs i els jueus durant la dinastia Júlio-Clàudia, i les seves interaccions amb els apòstols originals. Alguns creuen que el Llibre dels Fets fou escrit des de la perspectiva de la reconciliació entre el cristianisme paulí i els seus opositors, per la qual cosa retracta Pau com un jueu respectuós de la llei i omet la seva disputa amb Pere, mencionant només breument la seva ruptura amb Bernabé (Fets 15:36-41). Ireneu al segle II és el primer a ser registrat com citant els Fets, emprant-lo contra Marció, qui rebutjà la Bíblia hebrea.
El rerefons grec lang=ca|miniatura|Mapa de l'Imperi d'Alexandre, c. 334-323 aC, que s'estenia a l'est i al sud del Regne de Macedònia. El judaisme hel·lenístic fou un moviment que existí a la diàspora jueva i a Terra Santa, que tractà d'establir una tradició religiosa hebreo-jueva dins de la cultura i llengua de l'hel·lenisme. El producte literari més important del contacte de la cultura hel·lenística i el judaisme és la Septuaginta (iniciada al ). Els autors principals foren Filó d'Alexandria (mort c.50), Flavi Josep (mort c.100) i alguns afirmen que també Pau.Jewish Encyclopedia: Saul of Tarsus: Not a Hebrew Scholar; a Hellenist La decadència del judaisme hel·lenístic començà al , i les seves causes no estan completament enteses. Pot ser que quedés marginat, fos absorbit o es convertí en el nucli de parla koiné del cristianisme primerenc centrat a Antioquia i la seva tradició universalista.
Recentment, l'estudiós del Talmud Daniel Boyarin argumentà que la teologia de Pau sobre l'esperit està més profundament arrelada al judaisme hel·lenístic del que hom generalment creu. A la seva obra Un jueu radical, Boyarin hi argumenta que Pau combinà la vida de Jesús amb la filosofia grega per reinterpretar l'Antic Testament en termes de l'oposició platònica entre allò ideal (que és real) i allò material (que és fals).
La persecució de Pau als cristians com un jueu Abans de creure en Jesús com el Messies d'Israel, Pau era un fariseu que «perseguia violentament» els seguidors de Jesús. Pau afirma: Vosaltres ja heu sentit parlar de com em comportava quan era en el judaisme: perseguia amb fúria l'Església de Déu i la volia destruir, i en l'observança del judaisme sobrepassava molts companys de la meva edat, ja que era molt zelós de les tradicions dels meus apres. -Pau de Tars, Carta als Gàlates 1:13-14
Pau també parla de la seva vida abans de la conversió a la seva carta als Filipencs: I això que jo també tindria raons per a refiar-me de títols humans! Si algú creu que es pot refiar de títols com aquests, jo me'n puc refiar encara més: circumcidat el dia vuitè, sóc israelita de naixement, de la tribu de Benjamí, hebreu i fill d'hebreus; en l'observança de la Llei, era fariseu; en el zel pel judaisme, perseguia l'Església; i en el compliment de la justícia que prescriu la Llei, era irreprensible. -Pau de Tars Carta als Filipencs 3:4-6.
Columnes de l'Església miniatura|Sant Jaume el Just, columna de l'Església, primer líder dels cristians i bisbe de Jerusalem. Pau fa explícit a Gàlates 1:7 que ell no discutí amb les «Columnes de l'Església» després d'haver-ne rebut la revelació de ser apòstol (Gàlates 1:15-16), que veié ningú més que Simó Pere i Jaume el Just quan era a Jerusalem tres anys després de la revelació (Gàlates 1:18-24) i implica que no explicà el seu evangeli a ells fins 14 anys després (Gàlates 2:1-2) en un viatge posterior a Jerusalem.
Des de F.C.Baur, els estudiosos han trobat evidència de conflicte entre els líders del cristianisme primitiu, per exemple James D.G. Dunn proposa que Pere era un «home–pont» entre els punts de vista oposats a Pau i Jaume el Just.
Pere fou probablement, de fet i per efecte, l'home-pont (pontifex maximus!) qui feu més que no pas qualsevol d'altre per mantenir unida la diversitat del cristianisme del segle I. Jaume el germà de Jesús i Pau, les altres dues principals figures més prominents al cristianisme del , estaven massa identificats amb les seves respectives «marques» del cristianisme, almenys als ulls dels cristians als extrems oposats de l'espectre particular. Pere, però, com es mostra en particular a l'episodi d'Antioquia a Gàlates 2, tenia tant la cura de mantenir ferma l'herència jueva, que a Pau li mancava, i una obertura a les exigències de desenvolupament de la cristiandat, que a Jaume li faltava. Joan podria haver servit com una figura central que mantingués units els extrems tals, però si els escrits relacionats amb el seu nom són totalment indicatius de la seva pròpia postura, ell era massa individualista per proporcionar un punt de trobada tal. D'altres podrien vincular la nova religió en desenvolupament amb més fermesa als seus esdeveniments fundadors i al propi Jesús. Però cap d'ells, àdhuc la resta dels Dotze, sembla haver jugat cap paper d'importància contínua durant la difusió del cristianisme, tot i que Jaume el germà de Joan podria haver estat una excepció si s'hagués salvat de la persecució d'Agripa I. [Cursives originals] Dunn, James D.G. (2002) a McDonald & Sanders (eds.). The Canon Debate. cap. 32 p. 577.
Proselitisme entre els jueus Segons Fets, Pau començà a treballar al llarg de la línia jueva tradicional de proselitisme a les diverses sinagogues on es reunien els prosèlits de la porta (un terme bíblic, per exemple, vegeu Èxode 20:10) i els jueus; i només perquè ell no pogué guanyar els jueus als seus punts de vista, trobant-hi forta oposició i persecució per part d'ells, no pogué convertir el món gentil fins després d'haver-se posat d'acord en una convenció amb els apòstols a Jerusalem per admetre els gentils a l'Església només com a prosèlits de la porta, és a dir, després de la seva acceptació de les lleis de Noè (Fets 15:1-31).Jewish Encyclopedia. New Testament
A Gàlates 1:17-18, Pau declara que, immediatament després de convertir-se, se n'anà a Aràbia i de nou tornà a Damasc. «Després, passats tres anys, me'n vaig pujar a Jerusalem per veure Pere». A Fets no es fa cap menció del viatge de Pau a Aràbia; i el viatge a Jerusalem es col·loca immediatament després de la notificació de la predicació de Pau a les sinagogues. Hilgenfeld, Wendt, Weizäcker, Weiss i altres al·leguen aquí una contradicció entre l'autor dels Fets i Pau.
R. Edmen, en una apologia notable del cristianisme que figura a l'apèndix de Seder Olam,Jacob Emden, Seder Olam, p. 32b-34b, Hamburg, 1752. hi dona la seva opinió que la intenció original de Jesús, i en especial de Pau, era convertir només els gentils a les set lleis morals de Noè i deixar que els jueus seguissin la llei mosaica, la qual cosa explica les aparents contradiccions al Nou Testament respecte de les lleis de Moisès i el dissabte.
Controvèrsia de la circumcisió miniatura|Circumcisió de Jesús, escultura a la Catedral de Chartres. Pau, que es feia dir Apòstol dels Gentils,Romans 11:13; 1 Timoteu 2:7; 2 Timoteu 1:11 de vegades atacà la pràctica de la circumcisió masculina religiosa, potser com una entrada al Nou Pacte de Jesús. Al cas de Timoteu, la mare del qual era judeocristiana però de pare grec, ell, personalment, el circumcidà «a causa dels jueus» que eren a la ciutat (Fets 16:1-3).McGarvey on Acts 16: «Yet we see him in the case before us, circumcising Timothy with his own hand, and this 'on account of certain Jews who were in those quarters». Alguns creuen que semblava lloar el seu valor a Romans 3:1-2, tanmateix, més endavant a Romans 2 hi veiem el seu punt. A 1 Corints 9:20-23 també hi qüestiona el valor de la circumcisió.
Pau mostrà el seu cas als cristians de Roma (Romans 2:25-29) que la circumcisió ja no s'entenia en allò físic, sinó com una pràctica espiritual. I en aquest sentit, ell escrigué: «Si era incircumcís quan Déu el va cridar, que no se circumcidi» (1 Corints 7:18), probablement una referència a la pràctica d'epispasm.SOURCE?? "making themselves foreskins"; I Macc. i. 15; Josephus, "Ant." xii. 5, § 1; Assumptio Mosis, viii.; I Cor. vii. 18;, Tosef.; Talmud tractes Shabbat xv. 9; Yevamot 72a, b; Yerushalmi Peah i. 16b; Yevamot viii. 9a; ; Catholic Encyclopedia: Circumcision: «To this epispastic operation performed on the athletes to conceal the marks of circumcision St. Paul alludes, me epispastho (1 Corinthians 7:18)». Pau fou circumcidat quan fou «cridat». I hi afegí: «Si era incircumcís quan Déu el va cridar, que no se circumcidi», i arribà a argumentar que la circumcisió no importava: «La circumcisió no té cap valor, ni tampoc la incircumcisió: el que val és complir els manaments de Déu» (1 Corints 7:19). Més endavant Pau denuncià més explícitament la pràctica, rebutjant i condemnant els que promovien la circumcisió dels gentils convertits. Pau advertí que els defensors de la circumcisió eren «falsos germans» (Gàlates 2:4). Acusà els gàlates conversos que advocaven per la circumcisió de transformar des de l'Esperit a la carn: «¿Tan insensats sou? ¿Havíeu començat vivint segons l'Esperit i ara acabareu vivint de manera purament humana?» (Gàlates 3:3). Acusà els defensors de la circumcisió de voler fer un bon paper a la carn (Gàlates 6:12) i de gloriar-se o jactar-se de la carn (Gàlates 3:3). Alguns creuen que Pau escrigué tota l'Epístola als Gàlates atacant la circumcisió, dient al capítol 5: «si us feu circumcidar, Crist ja no us servirà de res!» (Gàlates 5:2).
La seva actitud envers la circumcisió varia entre la seva hostilitat al que denomina «mutilació» a Filipencs 3:2-3 a la lloança a Romans 3:1-2, i la seva voluntat que se circumcidà Timoteu, registrat a Fets 16:1-3. Tanmateix, aquestes aparents discrepàncies han donat lloc a un cert grau d'escepticisme sobre la fiabilitat dels Fets.Per exemple, vegeu Catholic Encyclopedia (1907-1914): Acts of the Apostles: OBJECTIONS AGAINST THE AUTHENTICITY Baur, Schwanbeck, De Wette, Davidson, Mayerhoff, Schleiermacher, Bleek, Krenkel i altres s'han oposat a l'autenticitat dels Fets. Una objecció se n'extreu de la discrepància entre Fets 9:19-28 i Gàlates 1:17-19.
La divisió entre els que seguiren la llei mosaica i foren circumcidats i els que no foren circumcidats es posà en relleu a l'Epístola als Gàlates: